El Suprem confirma la condemna de 9 anys de presó per a l'exconsellera de Turisme del PP pel cas Fitur
La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que va condemnar a penes que oscil·len entre els tres i els 13 anys de presó als onze acusats de manipular contractes entre la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana dirigida per Milagrosa Martínez i la trama corrupta Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre els anys 2005 i 2009.
En desestimar els recursos dels acusats, l'alt tribunal acaba d'emetre la primera sentència ferma del 'cas Gürtel', deu anys després que començara a investigar-se la trama de corrupció.
D'aquesta manera, el Suprem confirma la condemna de 13 anys de presó per al 'capitost' de la trama, Francisco Correa; de 13 anys i tres mesos per al 'número dos' de la Gürtel, Pablo Crespo; i de 12 anys i tres mesos per a Álvaro Pérez 'el Bigotes'. A més, confirma els nou anys de presó imposats pel TSJCV a l'exconsellera de Turisme en el Govern de Francisco Camps, Milagrosa Martínez.
A més, la sala confirma la condemna per a altres tres funcionaris de la llavors Agència Valenciana de Turisme i un alt càrrec de la conselleria: Isaac Vidal (set anys de presó); Rafael Betoret -excap de Gabinet de la consellera i que es va conformar al pagament d'una multa de 9.600 euros en el conegut com a 'cas del vestits'- (sis anys de presó); Jorge Guarro, excap de Promoció de l'entitat (quatre anys) i Ana Grau, excoordinadora de Fires (tres anys).
Els altres tres condemnats guarden relació amb les empreses del grup Correa: Isabel Jordán, exadministradora d'algunes de les societats (sis anys); Cándido Herrero, exempleat de Orange Market (quatre anys i quatre mesos) i Mónica Magariños, exempleada de la societat del Bigotes (tres anys).
El TS confirma que Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfec d'influències i associació il·lícita, més falsedat documental en el cas d'aquest últim. Segons la sentència, l'exconsellera va cometre malversació de cabals, suborn passiu i prevaricació administrativa.
Sobre l'associació il·lícita, considera el Suprem que són responsables Correa, Crespo, Pérez, Jordán, Magariños i Herrero, ja que entén que en el relat fàctic es descriuen els elements del tipus penal, és a dir, un “entramat de societats, estructurat i jerarquitzat, per a participar en licitacions públiques amb vulneració de la legislació administrativa i els principis de transparència que han de guiar l'acció administrativa”.
La sala rebutja així cadascun dels recursos plantejats contra la sentència pels condemnats -entre dos motius al·legats per Magariños i fins a 31 per Pablo Crespo- que sostenien que s'havia produït vulneració del dret a un judici amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, absència de motivació dels fets considerats provats i vulneració del dret al secret de les comunicació, entre altres.
