El fallit projecte Castor ha ocasionat unes despeses d’explotació de 43,6 milions d’euros almenys després d’haver-se tancat

El manteniment de les instal·lacions del projecte Castor ha costat a la companyia Enagás, participada per l’Estat, 43,6 milions d’euros en quatre anys, segons les auditories de Deloitte .

El senador de Compromís Carles Mulet va sol·licitar al Govern la documentació que analitza els costos de manteniment i operativitat del magatzem subterrani situat davant de la costa de Castelló. Així doncs, Mulet considera “urgent i inajornable” el desmantellament de les instal·lacions i recorda que Enagás només ha percebut 4,2 milions de benefici industrial per gestionar aquestes instal·lacions en la seua xarxa.

El projecte va causar 519 terratrémols i un jutge ha processat els dos directius de l’empresa Escal UGS per un pretés delicte mediambiental, tal com va informar aquest diari. El jutge afirma que, malgrat els sismes, l’empresa va augmentar la velocitat de la injecció de gas.

Els investigats en la causa, membres del consell d’administració de l’empresa promotora del projecte, consideren en els seus últims comptes anuals depositats davant el Registre Mercantil que, malgrat els sismes que van alarmar la població, no van ocasionar un “impacte ambiental significatiu”. El magatzem de gas Castor, després d’haver-se tancat, ha arrossegat unes despeses de 43.659.712 euros almenys, segons Deloitte.

Els informes de l’auditora, que van des del 2014 fins al 2017, es van lliurar a la Direcció General de Política Energètica i Mines i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (“no és adequat ni pot ser utilitzat per a cap altra finalitat”, diuen) i es basen en les anotacions comptables de la societat Enagás Transporte SAU.

Els documents, adverteix Deloitte, no són una “auditoria total” de les despeses d’explotació, sinó “únicament la revisió dels imports comptabilitzats dins de la instal·lació objecte de revisió”. L’auditora adverteix que podria haver-hi altres despeses d’explotació.

El primer informe, corresponent al 2014, al·ludeix a unes despeses d’explotació de tot just 1,6 milions d’euros. En realitat, Enagás va ser designada com a administradora del magatzem de gas al desembre d’aquell any. El 2015, les despeses es disparen fins a 18,8 milions d’euros. La xifra inclou els serveis exteriors, com l’arrendament d’un helicòpter (1,4 milions d’euros) i d’un vaixell (1,9 milions).

El 2016, les despeses d’explotació van suposar 13,2 milions d’euros. Aquell any, l’arrendament de l’helicòpter es va fer mitjançant adjudicació directa i es va compartir amb Repsol “a fi d’abaratir costos”.

Enagás va rebutjar assumir el pagament dels impostos sobre els béns i les instal·lacions pel fet de ser una mera administradora de l’emmagatzematge: “Es considera que les instal·lacions són propietat de l’Estat”, apunta la companyia de transport de gas natural i gestor tècnic del Sistema Gasista d’Espanya. La companyia “no és responsable ni pot assumir la despesa dels impostos IAE i IBI, que considerem que són de la propietat [Escal UGS SL]”, afig el document.

El 2017, les despeses d’explotació van baixar a 9,8 milions. Així doncs, durant els quatre exercicis auditats, el fallit projecte Castor va implicar unes despeses d’explotació de 43,6 milions d’euros, encara que potser la xifra és més alta, tal com adverteix la mateixa auditora.

“Els clients continuen pagant interessos i els costos relacionats amb la hibernació de les instal·lacions, fet que suposa estar tirant diners a la mar per mantindre un fiasco en peu que, a més de perillós, és inútil”, critica el senador de Compromís Carles Mulet.