Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Una denuncia de la extrema derecha lleva al límite al Gobierno de Sánchez
Crónica - El día que Sánchez se declaró humano. Por Esther Palomera
Opinión - El presidente Sánchez no puede ceder

El canvi climàtic ja és visible: puja la la temperatura del Mediterrani i plou menys, però de forma torrencial

La catedràtica María José López durant la seu ponència.

Carlos Navarro Castelló

València —

0

El canvi climàtic ja és una realitat i comença a ser visible en la Comunitat Valenciana. Aquesta és una de les principals conclusions que es poden extraure del seminari 'Estratègies d'adaptació a la crisi climàtica' que es va celebrar durant tota la jornada del dijous al Jardí Botànic de València.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre van inaugurar l'esdeveniment organitzat per l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL), Càtedra Prospect 2030 i el Departament de Geografia, amb la coordinació de Jorge Olcina, catedràtic de geografia de la Universitat d'Alacant i president de l'Associació de Geògrafs Espanyols.

La ponència de la catedràtica de la Universitat de València, María José López, va ser una de les més clarividents en analitzar les 'Tendències recents de la temperatura del Mar Mediterrani a partir d'imatges de satèl·lit'.

Segons va reflectir López, “el calfament mitjà del Mediterrani peninsular s'estima en un grau en els últims 35 anys”, un augment de la temperatura que en els mesos de juliol i agost “arriba als dos graus” en el mateix període.

A més, “s'observa que l'estiu s'avança, es prolonga i és més intens”, mentre “el calfament del Mediterrani és entre dues i quatre vegades superior al calfament mig global”.

Com a conseqüència d'aquesta situació, “es registra un augment del nivell del mar a un ritme de tres mil·límetres a l'any; es produeixen alteracions de l'abundància, distribució i estructura de les espècies marines, així com un fenomen de tropicalització d'espècies invasores; possibles alteracions dels patrons de circulació oceànica i esdeveniments com a onades de calor; alteracions en la freqüència o patró d'esdeveniments meteorològics extrems com la recent DANA”.

En la mateixa línia, la catedràtica de la Universitat, María José Estrela, va afirmar en la seua ponència 'Canvi climàtic en la Comunitat Valenciana: temperatures i precipitacions', que les projeccions realitzades fins a l'any 2100 “mostren la continuïtat i aprofundiment de les tendències ja en curs”.

Així, el panorama de la Comunitat Valenciana, segons aquestes tendències, parla d'un “ascens tèrmic en zones altes d'interior, la pèrdua de biodiversitat per l'ascens i pèrdua de pisos bioclimàtics, una important reducció de precipitacions en les capçaleres dels rius i un increment d'episodis torrencials en el litoral”.

Segons Olcina “el canvi climàtic és el major desafiament al qual ens enfrontem hui dia tant per la seua complexitat i ràpida evolució com per la multitud de factors que incideixen en ell”.

Molts governs, amb l'objectiu de complir els acords internacionals de París i evitar l'augment de les temperatures en més de 1,5 graus, han adoptat acords com el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia o han subscrit la declaració d'Emergència Climàtica. Després d'aquests compromisos, assegura Olcina, “arriba el moment de passar a l'acció i prendre mesures concretes”.

La creació de la Càtedra ProspectCV 2030, afavorida per la Presidència de la Generalitat Valenciana i adscrita a l'IIDL a la Universitat de València, naix amb el propòsit de “conéixer millor la naturalesa dels processos en curs en determinades àrees temàtiques essencials, disposar del major grau de coneixement possible sobre els efectes d'aquests, saber com s'afronten aquestes conseqüències mitjançant l'anàlisi comparada i el bon coneixement de casos d'èxit, especialment en l'escala regional i local, i posar a la disposició d'actors públics i privats la millor informació contrastada possible”, segons va explicar el seu director, el professor Joan Romero.

També, va afegir, “per a ajudar al fet que puguen acordar-se escenaris desitjables en el mitjà termini. Per a aquest objectiu la Càtedra es proposa també la creació d'una base de dades permanent i dinàmica i un observatori permanent de bones pràctiques centrat en experiències d'èxit en l'escala local i regional”.

L'IIDL és un centre d'investigació i especialització teòrica i pràctica en el camp del desenvolupament local, en el seu sentit més ampli. Està constituït per investigadors de la Universitat Jaume I i de la Universitat de València, experts en les diverses temàtiques contemplades en el concepte de desenvolupament sostenible, marc d'aplicació de les polítiques i estratègies de l'enfocament local del desenvolupament.

Etiquetas
stats