EL CVC insta que no es derroque l’edifici del Metropol fins que Cultura acabe l’inventari de patrimoni de la Guerra Civil

El Consell Valencià de Cultura (CVC) recomana, seguint el principi “de cautela”, informar a favor de la no execució de l’enderrocament de l’edifici que va acollir l’antic Cine Metropol de València fins que la Conselleria de Cultura haja acabat l’Inventari del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil.

L’organisme cultural ha aprovat per unanimitat en la sessió plenària de dilluns un informe en resposta a la petició de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament, al febrer del 2020, en què exposa que s’han presentat escrits de la Fundació Goerlich de la Comunitat Valenciana, així com del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València i que, segons el seu contingut, es considera d’interés conéixer l’opinió del CVC sobre si l’immoble, des del punt de vista historicoartístic, és mereixedor d’alguna mena de protecció.

El document, elaborat per la Comissió de Llegat del Consell Valencià de Cultura, manifesta que “l’anàlisi dels documents consultats, tant d’ordre urbanístic i arquitectònic com del camp de la història de l’art, les disposicions legals, així com les fonts bibliogràfiques referides, mostren amb poc marge de dubte que, com a peça arquitectònica, el Cine Metropol no aconsegueix en bona part un nivell destacable en el desenvolupament de l’arquitectura del primer terç del segle XX”.

Afig que és “un cas d’intervenció en una obra característica de l’Eixample a la qual, amb un cert forçament, es tracta d’aplicar fórmules novadores que romanen impostades i que, finalment, representa una obra menor dins de la trajectòria d’un mestre de l’arquitectura del seu temps”.

En un altre ordre de coses, fa notar que “la presència de valors rememoratius purament accidentals en termes temporals, com és el cas del Cine Metropol, de coincidir amb un canvi de règim polític i, per tant, atribuir-li valors aliens o d’una altra categoria intel·lectual, poden imputar a un bé una qualitat certament immaterial que de cap manera obtindria per se,és a dir, per les seues qualitats referides als cànons i codis estètics acceptats de manera generalitzada”.

No obstant això, matisa el CVC, i en certa manera contràriament al que havia exposat, la modificació recent de la Llei del patrimoni cultural valencià proposa la consideració de Béns de Rellevància Local tots els que hagen tingut relació amb la Segona República i, en qualsevol cas, amb la ciutat de València com la seua capital.

Aquesta disposició, més enllà de qualsevol consideració, necessita un “desenvolupament evident”, com és la identificació dels béns a què dona recer. Però aquesta tasca, adverteixen, “no ha arribat al final i, per tant, ens trobem en un punt feble, ja que, si bé ope legis, els béns referits són BRL, fa falta, d’acord amb el que s’estableix, redactar un inventari, i mentrestant els béns es troben en una situació bastant delicada”.

Per tot això, les conclusions de l’informe assenyalen que l’antic cinema “no gaudeix dels valors artístics, (...) ni quant a si mateix com a obra d’art, ni en la producció de l’autor, d’altra banda, d’una profusa trajectòria”.

La seua consideració històrica vinculada a la Segona República, apunta, “no està formalment i documentalment provada, més enllà de la coincidència temporal, i radica en l’àmbit de les valoracions personals, perquè no va ser seu d’un organisme de govern, ni de cap institució de les considerades per la Disposició Addicional Cinquena, ni va ser un espai de rellevància política, com s’ha pogut comprovar en l’anàlisi documental”.

Ara queda que la Conselleria de Cultura porte avant l’inventari prescrit en la Llei i confirme o no la qualitat com a Bé de Rellevància Local del Cine Metropol en una de les dues categories descrites, protegible o documentable.

Així i tot, pel que sembla de la Comissió de Llegat del Consell Valencià de Cultura, “atés l’elemental principi de cautela, i per no incrementar la inseguretat jurídica del bé en qüestió, sembla prudent informar a favor de la no execució de l’enderrocament de l’edifici, fins que la Conselleria de Cultura haja conclòs l’Inventari del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil”.