Danys col·laterals de l’ampliació del port de València: l’erosió de les platges del Saler arriba ja a les dunes protegides

“Durant el procés d’urbanització desenvolupat a la Devesa a la fi dels anys 60, el primer front dunar es va destruir quasi íntegrament i es va substituir per un passeig marítim. La duna de la Rambla i la duna del Pujol són les úniques que van sobreviure a aquest procés d’urbanització, i són en aquest moment testimonis de l’antic ecosistema dunar, per això la importància de conservar-les: ajuda’ns a protegir-les, respecta la zona tancada”.

Això diu el cartell informatiu situat en la duna del Pujol (vegeu el vídeo) situada a la platja de la Garrofera. El sistema dunar conforma una barrera natural de protecció entre la platja i el Parc Natural de l’Albufera i, per tant, la seua supervivència és vital per a la del llac mateix.

No obstant això, des de l’Associació de Veïns la Devesa del Saler alerten que l’erosió que experimenten les platges, especialment la de la Garrofera, en què la duna esmentada, fa que l’onatge estiga destruint-la: “l’ampliació del port ha sigut desastrosa per a la platja, s’ha notat exageradament; en qüestió de cinc anys aquesta platja quasi ha desaparegut, deu haver perdut 30 metres”.

L’entitat lamenta que les aportacions d’arena que es fan periòdicament des de la platja de la Malva-rosa “no solucionen el problema, quan hi ha un temporal desapareix”.

De fet, expliquen que les obre de restauració de la gola del Pujol, el canal pel qual desguassa l’Albufera, fetes el mes de maig passat després dels temporals de finals de l’any passat, ja han quedat arrasades després de les últimes tempestes. Segons comenten, “es va fer una mena de muralla d’arena i un espigó i pràcticament ha desaparegut i ha quedat tot inundat”.

Segons l’‘Estudi sobre dels canvis del front dunar i les platges del sud com a conseqüència del temporal Gloria. Actualització de les línies de costa’ coordinat pel doctor de la Universitat Politècnica de València Josep Pardo Pascual, entre els anys 2015 i 2020 s’han perdut 427.498 metres cúbics d’arena en tot aquest front marí, dels quals 168.744 metres cúbics corresponen a les dunes, fet que ha provocat una reculada en molts sectors del Saler i una forta baixada a la cota de la platja, per la qual cosa la capacitat de defensa de la platja s’ha reduït substancialment.

Quant a l’amplària de les platges, la que més metres d’arena ha perdut és la de Pinedo (entre espigons) amb una reducció de 10,10 metres, seguida de la del Recatí (centre), amb una reculada de 7,3 metres, i de la del Saler, que ha perdut 6,6 metres en els últims cinc anys.

Malgrat aquesta situació, tal com va informar elDiario.es, des que van acabar les obres dels dics de recer de la polèmica ampliació nord del port de València l’any 2012, moment en què s’accelera la regressió de les platges per l’efecte ombra de la infraestructura, la Demarcació de Costes, dependent al Ministeri de Transició Ecològica, tan sols ha invertit 3,2 milions d’euros en la millora d’aquestes platges.

Tal com han informat fonts ministerials, en el mateix període s’han mogut 193.696 tones d’arena per regenerar dunes i platges, unes faenes que solen tindre un efecte molt temporal per l’impacte de les tempestes i l’augment del nivell de la mar.

L’última actuació es va dur a terme fa un mes i va consistir en el transvasament d’arena de la platja del Cabanyal a una zona de la platja de la Garrofera: “Aquestes actuacions tenen una durabilitat molt limitada, fins que hi haja dos temporals forts, i no serveixen per a frenar la regressió de les platges”, afirmen des de l’entitat veïnal.

A fi de pal·liar el procés d’erosió que experimenten les platges situades al sud del port, la Demarcació de Costes de València, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, va redactar i va traure a informació pública al juliol del 2019 el projecte ‘Regeneració de les platges del Saler i la Garrofera (València)’, que preveu una inversió de 28,5 milions d’euros. No obstant això, ha passat ja quasi un any i mig i no s’ha tornat a saber res més d’una actuació que l’alcalde de València, Joan Ribó, ha reclamat repetides vegades.

També l’associació de veïns ha reclamat l’execució del projecte, perquè, insisteixen, “només transvasant arena se’ns soluciona el problema, han de fer altres actuacions com ara esculleres o esculls”.

Segons diu el projecte mateix, “el tram que discorre des del sud del port de València fins al cap de Cullera està en un estat de regressió greu degut principalment a la falta d’aportacions sedimentàries del riu Túria i de la costa al nord del port, a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer d’aquest port i al transport de sediments longitudinal continu net cap al sud que provoquen els temporals més energètics”.

La conseqüència principal de tots aquests factors és que “en l’actualitat el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera, per la qual cosa es fa necessari intervindre-hi per evitar que en continue el desgast, que suposa un risc imminent per a la conservació dels hàbitats que constitueixen l’ecosistema del Parc Natural de l’Albufera”.