El Defensor del Poble envia a la Fiscalia la situació dels menors tutelats per la Generalitat Valenciana que no han obtingut permís de residència

Un centre de menors tutelats.

El Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, ha remés una denúncia de la campanya CIEs No a la Fiscalia General de l’Estat, “a la vista de la quantitat de menors tutejats per la Comunitat Valenciana que accedeixen a la majoria d’edat sense comptar amb l’autorització de residència a què tenen accés”. Aquesta situació, segons l’escrit del Defensor del Poble, “dificulta tant l’assignació d’un recurs per a extutelats, l’accés a les ajudes que pogueren correspondre’ls i la continuïtat del procés iniciat durant la seua minoria d’edat, entre molts altres inconvenients”. L’organisme públic també ha “iniciat actuacions” davant la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives pel cas en concret d’un menor. 

La campanya CIEs No va detectar set pretesos menors d’edat tancats en el recinte de Sapadors. D’aquests set interns, cinc van poder demostrar la seua minoria d’edat, amb la seua documentació o mitjançant proves per a determinar-la. El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de València, encarregat del control del CIE de Sapadors, va rebutjar la documentació aportada pels altres dos joves, tot i que finalment van ser alliberats davant la impossibilitat de deportar-los.

Un dels xavals va contactar amb la campanya, sent ja major d’edat, i va contar que havia hagut d’abandonar el centre en què estava tutelat sense que s’haguera tramitat el permís de residència ni sol·licitat un recurs residencial. El jove estava sense papers i vivint al carrer. El xic va contar que a altres joves en la seua mateixa situació o no se’ls havia fet la sol·licitud per a participar en la Xarxa d’Emancipació per a Joves Extutelats de la Comunitat Valenciana o, tot i haver-se tramitat, havien quedat en la llista d’espera per l’absència de places disponibles. A la majoria, segons CIEs No, no se’ls havia tramitat l’autorització de residència.  

La campanya CIEs No, que ha portat l’acompanyament d’uns quants d’aquests casos, assegura haver contactat fins amb una dotzena de xavals en la mateixa situació. El Defensor del Poble, segons la interpretació de la campanya CIEs No, ha posat de manifest en la seua resolució l’“incompliment de la mateixa Fiscalia de supervisar el funcionament” del departament de Mónica Oltra, “competent en la protecció de menors”. 

Els centres d’acolliment, segons fonts de la Conselleria d’Igualtat, tramiten la renda valenciana d’inclusió als menors tutejats abans que complisquen la majoria d’edat perquè compten amb els recursos mínims per a tindre una vida emancipada. La renda, a més, inclou itineraris d’inclusió que passen des d’ajudar-los a continuar estudiant, buscar faena, habilitats socials o desenvolupament personal. 

El sistema valencià d’emancipació (llars per a joves entre 18 i 25 anys) té 122 places i la Xarxa Mentora (tutorització sense acolliment) ha fet 407 atencions. El departament d’Oltra, segons lamenten fonts consultades per aquest diari, es limita a tramitar les sol·licituds i queda, per tant, subjecte a la Llei d’estrangeria. “Aquesta llei no ens facilita gens que aquests xics puguen obtindre el permís de residència”, assenyalen.

Preguntada dimecres per la resolució del Defensor del Poble, la vicepresidenta Mónica Oltra ha dit que “el fet que no se’ls done el permís de residència és una qüestió que aquesta conselleria ha traslladat reiteradament a la Secretaria d’Estat de Migracions”. Oltra ha recordat que atorgar el permís de residència és competència del Govern central.  

Etiquetas
Publicado el
11 de noviembre de 2020 - 22:00 h

Descubre nuestras apps

stats