La cap dels funcionaris valencians amb el PP al·lega per no anar al banc dels acusats que els fulls que va passar a una opositora en ple examen eren “notes sobre un manual”

L’exdirectora general de Funció Pública del Govern autonòmic del PP Ana Brugger, que està prop del banc dels acusats per haver passat les respostes d’una oposició a la seua amiga María Gonzálbez, assessora de Vox en les Corts Valencianes, nega que cometera un delicte de falsedat, tal com afirma l’acusació popular exercida pel sindicat CGT, i un delicte d’activitats prohibides a funcionaris públics, com sosté la Fiscalia.

El titular del Jutjat d’Instrucció número 19 de València va emetre una interlocutòria d’incoació de procediment abreujat que ha sigut recorregut per les defenses de Brugger i Gonzálbez. La Fiscalia sol·licita tres anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i una multa de 20.000 euros per a la cap dels funcionaris valencians durant el Govern d’Alberto Fabra.

El lletrat de l’exdirectora general de Funció Pública argumenta en les seues al·legacions que les anotacions en fulls oficials que Brugger va passar a la seua amiga en plena oposició, celebrada en una aula de la Universitat de València, “obeeixen a unes notes sobre el manual d’acolliment dels empleats públics sobre el qual estava efectuant un treball”. Així doncs, el fet d’“haver repartit un grapat de fulls en blanc i en el fons, els fulls amb les seues notes” no suposa un delicte, segons el Codi Penal, assegura la defensa de la funcionària.

A més, sosté l’escrit, totes dues dones no es van comunicar “a l’aula” i l’“examen” de l’assessora de Vox “no es va invalidar”. “Després de l’incident en què es van requisar els fulls objecte de disputa, María [Gonzálbez] va continuar efectuant l’examen i els seus fulls d’examen es van introduir, com els de la resta dels opositors, en un sobre que es va tancar i es va lacrar”.

La defensa de l’exdirectora general de Funció Pública argüeix que la funcionària Ana Brugger “en cap cas va fer ús d’un secret o d’informació privilegiada a què tinguera accés per raó del seu càrrec amb ànim d’obtindre un benefici”.

Les preguntes de l’examen es van conéixer el mateix matí de l’oposició, quan els opositors estaven asseguts a l’aula, per la qual cosa “Ana Brugger no va poder filtrar mai les preguntes de l’examen i, per tant, fer ús d’una informació de caràcter reservat abans de la seua publicació o divulgació”.

En les seues al·legacions contra el recurs a la interlocutòria del jutge, el sindicat CGT, que exerceix l’acusació popular en aquest cas, considera que la impugnació de la interlocutòria parteix d’“una premissa falsa” quan diu que els fets que se li imputen són “haver repartit un grapat de fulls en blanc i en el fons, els fulls amb les seues notes”.

El sindicat, que demana sis anys de presó, argüeix que la defensa de Brugger esbiaixa “conscientment” el relat dels fets “deixant fora tot allò que ha resultat de les diligències d’investigació i que converteix la conducta de la investigada en un acte presumptament delictiu”.

“Donar clandestinament, durant la celebració d’un examen d’oposicions a un cos de funcionaris públics, la resposta a la pregunta de l’examen en un full amb capçalera exclusiva per als opositors, i ocultar aquest lliurament sota altres folis en blanc està tipificat tres vegades en l’article 390 del Codi Penal, que castiga la falsificació de documents oficials, documents la definició dels quals ha comprés, sense cap vacil·lació de la nostra jurisprudència, els que es produeixen o s’originen en el si de l’expedient administratiu en què pretenen produir efecte, com és una oposició”, sosté la CGT.

L’acusació popular, que recorda que la fiscal del cas s’ha oposat dues vegades al sobreseïment, manté que els arguments del lletrat de Brugger “podrien en algun cas considerar-se com a propis d’una defensa dins de l’acte del judici oral” però no “corresponen a aquesta fase processal en què ens trobem”. Així doncs, “no és el moment processal oportú en què s’han d’examinar els elements típics del delicte, ja que són bastants, suficients i contundents els indicis de fets delictius”, conclou el sindicat CGT.