Descansar en pau en Internet

Fa uns quatre anys, el gallec Mario Costeja va aconseguir desaparéixer de Google. Ho va fer durant tot just uns minuts, ja que el seu cas va tindre tanta repercussió que va aconseguir l’efecte contrari al que buscava en el moment: aparéixer en tots els cercadors. Costeja va demanar al cercador i al diari La Vanguardia que retiraren el seu nom i les seues dades d’una notícia sobre una subhasta del Govern. Tots dos es van negar, fins que el 2014 el Tribunal Europeu li va donar la raó i va obligar el gegant d’Internet a eliminar enllaços i continguts que el vincularen al tema, publicat el 1998, pel fet de considerar que no era tan rellevant per a romandre-hi per sempre. És el que es coneix com a dret a l’oblit.

Costeja va aconseguir ‘morir’ durant un instant en Internet mitjançant una resolució judicial. Encara amb vida, el seu cas va obrir el debat sobre què passa en la xarxa amb les dades de les persones quan moren, un marasme legal que encara no s’ha resolt. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ho defineix com el dret “a impedir la difusió d’informació personal a través d’Internet quan la publicació no compleix els requisits d’adequació i pertinència previstos en la normativa”.

Però, què passa amb els morts que continuen vius en Internet? Cada vegada més funeràries i asseguradores ofereixen entre els seus serveis l’esborrament del rastre digital i els tràmits per a evitar que, per exemple, els perfils en les xarxes socials de persones mortes romanguen actius. Esborrar un compte de correu electrònic és més complicat que eliminar el del banc, encara que no ho semble.

Les asseguradores que inclouen en la pòlissa de decessos l’esborrament del rastre digital duen a terme un rastreig complet en els diferents mitjans i plataformes per a sol·licitar l’eliminació de la informació i el tancament dels perfils socials. A més, es gestiona la baixa de correu electrònic i la possible associació de l’usuari amb determinades companyies, empreses, webs, blogs i fòrums, a més de dispositius electrònics. El preu d’aquests serveis va des de 1.000 fins a 10.000 euros, segons les diferents empreses consultades i la complexitat de l’esborrament –escrit i audiovisual–. Per a morir-se i desaparéixer de la xarxa també hi ha classes.

A València, el cementeri Parque de la Paz va ser pioner a oferir aquests serveis. Segons va explicar un dels seus advocats, el procés d’esborrament varia en funció de la rellevància de la persona morta. Per al comú dels mortals, amb un mes n’hi ha prou, encara que en persones amb més exposició, com ara polítics i empresaris, pot prolongar-se un any. Ací interfereixen els mitjans de comunicació, a qui és més complicat sol·licitar l’eliminació de les dades.

Les xarxes socials majoritàries, veient la demanda d’aquest servei, han decidit avançar-se a la legislació incloent-hi algunes opcions. En Facebook, en l’apartat personal, s’ha inclòs l’opció de “llegar” un compte. El contacte de llegat podrà publicar contingut d’homenatge, fixar publicacions en el perfil del difunt, descarregar les seues publicacions i acceptar peticions d’amistat. De moment, no inclou la possibilitat d’eliminar-lo.

En Twitter, la xarxa explica que pot desactivar el compte a través d’una persona autoritzada en representació del seu patrimoni o d’un familiar directe comprovat del difunt. Per fer-ho, demana a l’usuari que emplene una sol·licitud i envie una còpia del seu DNI i del certificat de defunció. En tot cas, explica l’empresa, mai no faciliten l’accés al compte del mort. L’altra opció és esperar que la xarxa social elimine el compte inactiu, que sol caducar al cap de sis mesos sense inici de sessió.

En Instagram hi ha dues possibilitats: a través de la secció d’ajuda es pot demanar la commemoració del compte (com en Facebook, roman obert i els seus seguidors poden continuar veient les seues fotos), o eliminar-lo, aportant certificats i documents oficials.

El panorama a Espanya canviarà amb la Llei de protecció de dades que tramita el Congrés, prevista per a final d’any, que preveu que persones vinculades al mort puguen contactar amb les companyies que tinguen les seues dades perquè les elimine. La norma, com una altra aprovada a Catalunya, reconeix el dret al testament digital i que els afins puguen modificar o eliminar la seua informació si el difunt no ho va prohibir expressament. Catalunya és l’única autonomia que té amb una norma de mort digital. Aquesta llei planteja crear un registre de voluntats i assenyalar un hereu digital, un guardià de la informació amb autorització per a accedir als comptes i eliminar o mantindre els que vol l’interessat, i també la manera de comunicar la seua mort en les xarxes