La directiva de l’EMT de València continua imputada en la causa que investiga l’estafa del CEO després de la sentència que anul·la el seu acomiadament

Una treballadora enganyada en el marc d’una estafa del CEO no ha de ser sancionada per incomplir les seues obligacions. La titular del Jutjat Social número 1 de València, que ha declarat improcedent l’acomiadament de Celia Zafra, la directiva de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) investigada en la causa del frau del CEO a l’empresa pública municipal, al·ludeix en la sentència a un “cas molt similar” a Madrid, del qual va informar aquest diari i que ha propiciat que l’acomiadament de la dona s’haja declarat improcedent. 

Una treballadora del Grupo Ilunion va ser enganyada pels estafadors amb els mateixos correus electrònics usats en el frau que va patir l’EMT de València. L’empleada, després de les primeres transferències, va alertar els seus superiors de la situació i la van despatxar poc després. Una sentència de la secció primera de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va confirmar que l’acomiadament va ser improcedent. A pesar que la treballadora “no va complir els protocols establits” (va cometre “incompliments molt greus”), la sentència apunta que “no concorre culpabilitat en la seua comissió”. A diferència del cas de Celia Zafra, l’empleada del Grupo Ilunion mai va ser imputada penalment pel frau. 

El TSJ de Madrid considera que “no pot estimar-se que qui és subjecte passiu d’una estafa en què ha intervingut una suplantació de la personalitat com la descrita i actua en la creença d’estar obeint ordres dels seus superiors immersa en la posada en escena duta a terme pels estafadors (...) duga a terme una conducta desobedient i incomplidora de les seues obligacions”.

La titular del Jutjat Social número 1 de València conclou, aplicant aquesta doctrina, que en el cas de la directiva de l’EMT “no concorre la nota de la culpabilitat” que justificaria un acomiadament pel fet de no haver tingut una “conducta moguda per l’engany”. Ni va tindre una conducta “voluntàriament volguda” ni pot considerar-se que s’haja produït una “transgressió greu de la bona fe contractual”. 

La jutgessa destaca que es tracta d’una treballadora que, amb quatre dècades d’antiguitat en l’empresa, “mai abans ha sigut sancionada”. La sentència recorda que Zafra va actuar durant l’estafa creient que atenia les ordres del president de l’EMT, el regidor Giuseppe Grezzi, i del seu pretés lletrat, suplantats pels malfactors, i limitada per una (falsa) clàusula de confidencialitat.   

La sentència també rebutja que Zafra ometera els correus electrònics que va enviar a l’estafador amb les signatures dels seus superiors. “Resulta difícil afirmar que la treballadora pretenia ocultar a l’empresa que havia remés documents que contenien les signatures dels apoderats, quan va manifestar que havia enviat els DNI d’aquests, document que òbviament també conté les seues signatures”, assenyala la jutgessa. 

La sentència, que obliga l’EMT a la readmissió o a la indemnització amb el límit màxim legal (199.012,34 euros), conclou que no sembla “raonable, ponderat, ni ajustat al criteri de proporcionalitat” la imposició de la màxima sanció “a qui ha vingut prestant serveis per a l’entitat demandada durant més de 40 anys, sense haver incorregut en cap infracció laboral”. A més, la carta d’acomiadament de l’EMT no va justificar la participació de Zafra en “una presumpta estafa que està sent investigada en l’àmbit penal” i tampoc es basa en el fet que la treballadora haguera incomplit el protocol de pagament a tercers de l’empresa. 

La directiva, única investigada per l’estafa

Celia Zafra, que exercia de cap d’Administració de l’empresa municipal, és l’única investigada en la causa que instrueix el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, a diferència de la treballadora del Grupo Ilunion, que mai va ser imputada penalment. El jutge instructor ha citat Zafra, l’exgerent de l’EMT Josep Enric Garcia Alemany i la directiva María Rayón (aquests últims en qualitat de testimonis) a declarar el pròxim 27 de gener.  

El PP de València figura com a acusació popular, mentre que l’acusació particular recau en l’empresa pública. La instrucció no sols ha de fitar el paper de Zafra en el frau, també analitza el compliment per part del banc que va transferir els fons a comptes de Bank of China localitzats a Hong Kong dels seus propis protocols. 

L’Ajuntament de València considera que CaixaBank, l’entitat bancària que va tramitar les huit transferències per valor de quatre milions d’euros, és responsable subsidiària del fenomenal frau mentre que l’entitat rebutja qualsevol responsabilitat. De fet, una revista interna de Bankia va felicitar els treballadors que van repel·lir el frau en un primer moment, evitant així un “mal reputacional important” a l’entitat bancària.