Una “drecera” policial lliura un expresident del València CF de la condemna per un pla de segrest amb sicaris del seu successor

Una “drecera” de la Policia Nacional en la investigació de l’estrambòtic pla de segrest d’un expresident del València CF al seu successor ha propiciat que el Tribunal Suprem anul·le la condemna al constructor Juan Bautista Soler, a l’hostaler italià Ciro D’Anna i a l’ex-cap de seguretat de la discoteca Las Ánimas, Abdellatif Laaroubi, àlies Tatí. 

Una sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), de la qual ha sigut ponent el magistrat Manuel Marchena, considera que es van vulnerar els drets fonamentals de la variada banda que hauria dissenyat el pretés segrest de Vicente Soriano, una de les trames més al·lucinants que es recorden a la ciutat. 

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de València va condemnar Soler i els seus companyons a dos anys de presó valent-se dels enregistraments que es va oferir a gravar un confident policial. L’anàlisi de la prova “condueix de manera inexorable a negar la seua legitimitat”, segons conclou la sentència, que repassa la jurisprudència consolidada i al·ludeix a la “temptació de l’Estat d’eludir les garanties constitucionals” de no confessar-se culpable. 

Així doncs, Marchena retrau als investigadors el defugiment de la garantia constitucional “per a l’èxit de les perquisicions”. “El poder de l’Estat per a la persecució i l’enjudiciament de fets il·lícits no pot valdre’s de dreceres”, afirma el TS. 

El matí del 27 de març de 2014 Rachid Behdaoui, un delinqüent habitual, va posar en coneixement d’un agent del Grup d’Atracaments de la Policia Nacional de València del qual era confident, que havia sigut captat per un expresident del València CF per segrestar el seu successor. El pretés intent de segrest hauria estat motivat pel deute de 80 milions d’euros fruit de la venda del paquet majoritari d’accions del València CF de Juan Soler a Vicente Soriano, que va permetre al segon ser president del club els anys 2008 i 2009.

Aquella mateixa vesprada, el confident es va reunir amb els pretesos sicaris colombians encarregats d’executar el segrest. La reunió amb els pretesos sicaris va ser gravada per la Policia que, a causa de les maniobres de contravigilància dels colombians, va haver d’avortar el seguiment per no posar en perill l’operació, segons la declaració del cap del Grup d’Atracaments.

La sentència considera que el confident va actuar com un “vertader amicus denuntiatoris al servei dels agents que van assumir l’escaló inicial de la investigació”. Els agents, després de l’oferiment de Rachid Behdaoui per a gravar la pretesa reunió conspiratòria, li van entregar una gravadora marca Olympus i model VN-3100PC. Tot això prescindint d’autorització judicial. 

Una “via perillosa” 

Els integrants del Grup d’Atracaments de València de la Policia Nacional van al·legar en el judici oral que, a l’inici de les perquisicions, van dosificar la informació del confident per contrastar-la amb les seues pròpies fonts. Aquesta afirmació, afirma el TS, “fa encara més visible la seua condició d’instrument que els agents sumen a la investigació”. Un dels agents va argumentar que “si anaren a Fiscalia amb les primeres notícies que reben en tots els casos sense haver-les contrastades, la col·lapsarien”. 

No obstant això, el magistrat Manuel Marchena considera que “acceptar sense reserves una declaració obtinguda en aquests termes suposa obrir una inèdita i perillosa via que permetria a la investigació penal esquivar els ‘límits pertorbadors’ que imposen les garanties del nostre sistema constitucional”. La sentència del TS destaca la possibilitat d’usar un agent encobert en un procés penal, però, en tot cas, sense que la seua intervenció depenga de l’“incontrolat interés a obtindre a qualsevol preu proves incriminatòries”. 

En el cas de l’absurda trama, l’enregistrament és l’origen de la investigació. De fet, el confident va ser testimoni protegit durant mesos, fins que el Jutjat d’Instrucció número 12 de València va revocar aquesta condició i el va citar en qualitat d’investigat. Rachid Behdaoui va romandre fugit després de ser condemnat el 2015 a 16 anys de presó per diversos atracaments. El 2017, la Interpol va comunicar a les autoritats espanyoles que el confident estava empresonat a la presó de Gibraltar per un delicte de robatori a mà armada.

Juan Bautista Soler sempre va defensar que es va tractar d’una mena de muntatge per part del confident policial (la sentència de l’Audiència de València, per contra, recordava que la Policia va observar Soler “en actitud vigilant cap a l’habitatge de Soriano”, del qual és veí, durant els dies en què es van succeir les reunions amb Ciro D’Anna i Tatí). 

Encara que la Sala Penal del TS reconeix que els seus precedents no sempre van “en la mateixa direcció”, resulten “aclaparadorament majoritàries les decisions que opten per l’exclusió de la prova obtinguda per un particular amb vulneració de drets fonamentals”. A més, l’enregistrament podia haver sigut manipulat, tal com va declarar el confident, “per deixar només el que li interessava en aquell moment” i eludir la presumpta ordre de l’expresident del València CF d’avortar el pretés pla de segrest. 

La sentència mateixa de l’Audiència Provincial de València ja contenia un vot particular que advocava per anul·lar els enregistraments. El magistrat dissident arguïa que els policies van utilitzar el confident com a “agent provocador” sense autorització judicial per a “obtindre una confessió extraprocessal arrancada mitjançant engany”. 

La sentència de Manuel Marchena posa fi a una de les més desafortunades intrigues de la història del club valencianista. Al final de la pel·lícula, ni Soriano va ser segrestat ni Soler ha sigut condemnat.