Els arguments de la jutgessa per a rebutjar la llibertat de Zaplana: “En els paradisos fiscals també hi ha hospitals”

“Hospitals hi ha en tots els països, inclosos els paradisos fiscals”. Amb aquesta contundència ha rebutjat la jutgessa que instrueix el 'cas Erial' una proposta de la defensa d'Eduardo Zaplana de facilitar tot tipus de gestions per a agilitar la investigació i poder obtindre així la posada en llibertat en entendre que no hi hauria ja risc de destrucció de proves.

La resolució de la jutgessa María Isabel Rodríguez, revelat per la Cadena Ser, data del 15 de novembre i és una resposta a la proposta de la defensa de l'expresident de la Generalitat Valenciana que proposava signar “quants documents siguen necessaris” per a facilitar la informació continguda en “qualssevol entitats financeres, agències o societats de valors, agències immobiliàries, registres públics o privats, despatxos d'advocats, gestories o qualsevol oficina”. Amb aquest oferiment, segons l'escrit, els investigadors podrien accedir “en dies” a dades clau en la investigació.

Però la proposta de Zaplana ha xocat frontalment amb la titular del jutjat número 8 de València qui responia que l'autorització oferida pel també exministre “no és necessària per a la investigació”, perquè els òrgans judicials “tenen potestat per a sol·licitar-los directament”. Però a més la jutgessa ataca la qüestió de fons perseguida, la llibertat de Zaplana, afirmant que aquest segueix a la presó pel “risc evident de fugida davant l'anunci de penes elevades”. I respecte a la leucèmia que pateix assenyala que no seria un impediment per a fugir advertint que “hospitals hi ha en tots els països, inclosos els paradisos fiscals”.

Gestions des de l'hospital

En aquest punt cal assenyalar que els enregistraments del cas Erial han revelat que la malaltia de Zaplana no li hauria dificultat realitzar gestions econòmiques fins i tot des de l'hospital. Així, malgrat el seu delicat estat de salut i el seu trasplantament de medul·la, segons fonts jurídiques, Zaplana “va estar gestionant telefònicament els seus negocis des de l'hospital”, malgrat haver tingut un greu recaiguda de la seua leucèmia després de la intervenció quirúrgica.

Després d'aquests escrits que buscaven l'alliberació de Zaplana sobre la base del greu estat de la seua salut hi ha hagut altres peticions que també han sigut rebutjades en diferents ocasions, el 18 desembre l'últim, estant l'exministre hospitalitzat en la Fe, confirmant així les negatives anteriors sol·licitades el 15 i el 26 de novembre. El mateix 26 de desembre la justícia també va denegar la llibertat provisional sol·licitada per un presumpte testaferro de Zaplana, investigat també en el mateix cas.

Peticions de llibertat

Malgrat aquestes recents negatives des de la política s'ha defensat la possibilitat que Zaplana siga posat en llibertat. Entre elles, a més del que va ser el seu partit, el PP, també ho han fet des del Govern valencià, d'oposat signe polític. Així el president Ximo Puig (PSPV) ha manifestat que “caldria tindre un gest de caràcter humanitari” amb Zaplana, i que la presó preventiva ha d'estar situada “només en qüestions molt clarament definides”.

Per la seua part la vicepresidenta Mónica Oltra (Compromís) assenyalava que “cap persona malalta de gravetat ha d'estar en una presó” però advertint que “val per a l'expresident Zaplana i per a qualsevol persona que en una situació de malaltia greu està a la presó, i hi ha moltes”.