Els col·legis d’arquitectes perden la batalla jurídica contra Tragsa per l’encàrrec de les obres del Palau de Justícia de València
“Indubtablement, la situació de l’edifici empitjora cada dia”. La secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha desestimat el recurs del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya contra l’encàrrec a l’empresa pública Tragsa de les obres en l’edifici que acollia la seu del TSJ-CV. Els magistrats rebutgen així tombar un encàrrec que va arribar ja amb molt de retard i que afecta directament l’històric edifici fet miques en què treballaven fins al trasllat a una seu provisional fa dos anys.
“Pel que fa a la situació de l’edifici seu d’aquest tribunal, és palmari que aquesta Sala no necessita informes tècnics acreditatius d’aquesta per raons òbvies, de fet, fa ja dos anys que aquest tribunal hagué de ser desallotjat del Palau de Justícia”, assenyala la sentència que avala l’encàrrec del departament que dirigeix la consellera Gabriela Bravo a Tragsa per a la redacció del projecte i la direcció de les obres d’adequació funcional de l’espai.
L’empresa pública, representada per l’Advocacia de l’Estat, al·legava les “raons d’urgència acreditades i notòries” pel mal estat de l’edifici (actualment la seu provisional del TSJ-CV està al carrer de l’Historiador Chabàs) que, segons la Generalitat Valenciana, necessitava l’esmena de 104 defectes en la instal·lació de baixa tensió, del funcionament de l’enllumenat d’emergència. La situació de l’edifici va obligar a clausurar gran part de la segona planta i de la Sala Civil i Penal, entre altres espais.
L’expedient administratiu de la Conselleria de Justícia ha tingut un procés llarg i tortuós, l’inici del qual ja va ser impugnat pel Col·legi Territorial d’Arquitectes de València fa tres anys. El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) va desestimar el recurs i, poc després, el concurs va quedar desert. Així doncs, la conselleria va encarregar a Tragsa la redacció del projecte i l’execució de les obres (la Confederació Nacional de la Construcció va interposar un altre recurs que va ser estimat parcialment pel TACRC).
“Risc per a les persones”
En considerar urgent i necessària l’actuació per les mancances en matèria d’eficiència energètica de l’edifici i l’incompliment de l’accessibilitat i la seguretat laboral, a més de la clausura d’alguns espais “per risc per a les persones”, la conselleria va estimar que l’encàrrec a Tragsa era l’“opció més eficient que la contractació pública. ”És sostenible i eficaç en termes de rendibilitat econòmica i resulta necessària per raons de seguretat pública i urgència“, argüia.
La demanda dels col·legis d’arquitectes demanava la nul·litat de l’encàrrec, perquè entenia que el procediment, com que havia quedat desert, estava “conclòs i caducat” i que les raons d’urgència no estaven justificades. La secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana considera, no obstant això, que el procediment contractual no va caducar quan es va declarar desert i recorda que “en determinats casos i amb determinades condicions” es poden usar “procediments especials”.
La sentència avala la urgència, a pesar que no siga pròpiament una emergència o hi haja risc de catàstrofe, i emmarca la contractació en el marc d’“unes obres que haurien d’haver-se escomés fa molts anys, però que, hui dia, quan aquesta sentència es redacta, continuen sense escometre’s”, amb la qual cosa la seu provisional està “ja dos anys” en el seu nou emplaçament.
0