Els docents acorralen Pérez Llorca, que perd el control de la seua primera gran crisi i deixa l'Educació en flames

La vaga indefinida de professores i mestres se li ha anat de les mans al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. Més de 40.000 docents van votar aquest dimecres per mantindre les aturades i les manifestacions en rebutjar de ple l'“última” oferta de la Conselleria d'Educació. Els cinc sindicats que li donen suport, inclosos els gens sospitosos d'esquerranisme radical ANPE i CSIF, s'han negat a signar una proposta que consideren no només insuficient, sinó indignant. I això que milers de vaguistes ja acumulen pèrdues de més de 1.300 euros després de huit dies de protestes. I seguiran indefinidament. “No volem les molles, volem el pa sencer”, es pot llegir en una dels centenars de pancartes que els manifestants enarboren cada dia a les portes de la seu d'Educació, a l'avinguda de Campanar de València.

Pérez Llorca ha arribat tard i la seua consellera d'Educació, Carmen Ortí, es mostra incapaç de frenar una vaga i una indignació que, lluny de minvar, augmenta amb cada dia que passa. “Ens han subestimat”, explica un veterà professor, que recorda la victòria dels docents davant del Govern socialista de Joan Lerma el 1988, durant l'anterior vaga general educativa. A l'ombra de la consellera i del president apareix el conseller d'Hisenda i guardià de la caixa de la Generalitat, José Antonio Rovira, a qui molts assenyalen com l'impulsor de la línia dura contra els docents i un dels responsables del fracàs de la negociació. “No hi ha diners”, al·lega qui presumeix d'haver baixat impostos. El president es va reunir ahir amb Rovira per estudiar les opcions. Mentrestant, la consellera a penes podia dir als sindicats que necessitava “reflexionar” i posar en dubte la legitimitat de la votació, deixant entreveure que no té veritable comandament en plaça en la negociació.

José Antonio Rovira, segons relata una veterana dirigent del PP, considera els docents un rival ideològic del Partit Popular. “Això és un niu de rojos. Nosaltres hem de donar curs als docents i cuidar els metges, que són els nostres”, assegura que li va dir al començament de la legislatura. Carlos Mazón va situar Rovira al capdavant de la Conselleria d’Educació per impulsar una revolució ideològica a través de la Llei de Llibertat Educativa i del referèndum sobre el valencià, una aposta que va acabar en una estrepitosa derrota: més de la meitat de les famílies van votar a favor de l’ensenyament en llengua pròpia, cosa que va provocar el primer gran incendi en la comunitat educativa. Després de l'eixida de Mazón per la seua gestió de la dana, Pérez Llorca va apartar Rovira d’Educació i va optar per un perfil més amable: Carme Ortí, inspectora de professió.

Els cinc sindicats —els quatre convocants, STEPV, CCOO, UGT i CSIF, a més d’ANPE— porten des de setembre alertant que la situació dels docents i de l’educació valenciana és insostenible. Primer es van dirigir a Rovira i, des de desembre, a Ortí. Però el Govern valencià s’ha negat a atendre unes demandes que ara s’han convertit en exigències perquè el malestar del professorat ha anat en augment. Pérez Llorca ha volgut mantindre un perfil baix en la negociació, encara que en diversos actes públics s’ha detingut a parlar amb docents que li reclamaven més compromís de la Generalitat. En una d’eixes trobades fortuïtes, que el propi president va exhibir en xarxes socials, el cap del Consell no amagava el seu malestar per haver patit una vaga indefinida “en sis mesos”. Aquest dimecres, mentre els docents votaven per tombar la proposta d’acord, el president acudia com si res a la presa de possessió del nou rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandia.

Mentre l’educació pública crema i es mobilitza, la concertada comença també a rebel·lar-se i ja ha convocat aturades intermitents per a les pròximes setmanes. La imatge que projecta el president és la d’algú que no controla la situació, i els dubtes dins del seu partit sobre la seua capacitat per a gestionar crisis no deixen de créixer. Són pocs els que tanquen files amb la consellera, i no són pocs els alcaldes conservadors que han traslladat les seues queixes per por que la vaga acabe desgastant-los també a ells. L’any que ve hi ha eleccions i tindre enfront una comunitat com l’educativa pot costar-li a més d’un el bastó de comandament.

Mentrestant, els docents mantenen les seues reivindicacions. Entre les més de 40.000 professores i mestres que van votar a favor de continuar la vaga, la prioritat era la baixada de ràtios; després, la millora salarial. L’ambient en les concentracions davant la Conselleria d’Educació és electritzant i els ànims no decauen malgrat els huit dies de vaga i al colp econòmic que suposa mantindre les protestes. Però la indignació segueix creixent i serà difícil que una nova oferta de la Generalitat aconseguisca contentar-los. I, encara que ho fera perquè el Govern de Pérez Llorca millora els seus plantejaments, per a molts docents el dany ja està fet. Les mobilitzacions continuen.