Els secrets del Borbó de cap per avall, símbol dels valencians

El retrat de Felip V, penjat de cap per avall en el Museu de Belles Arts de Xàtiva, és possiblement l’obra més simbòlica de la ciutat, és coneguda com un símbol de rebuig per la infàmia que va representar el primer rei Borbó d’Espanya, i ha transcendit com una manera de protestar dels valencians. Al llarg dels anys, aquest quadre ha captat l’atenció dels visitants tant per la seua disposició particular com també l’origen del seu volteig.

Felip V va manar cremar la ciutat de Xàtiva el 19 de juny de 1707, quasi dos mesos després de la batalla d’Almansa del 25 d’abril del mateix any. La represàlia va tindre l’origen en el fet que la ciutat es va convertir després d’aquesta batalla en un refugi dels partidaris de l’altre aspirant del tron espanyol, Carles d’Àustria. Els últims maulets (com es coneixia els austriacistes, i que provenia del vocable mawla, que en àrab col·loquial significava esclau) van resistir durant setmanes el setge dels botiflers (els partidaris del Borbó, una paraula que deriva de l’anglés beauty flower, en referència a la flor de lis que identifica aquesta dinastia).

Amb la caiguda de Xàtiva, Felip V es va acarnissar amb la ciutat: “L’obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació van resistir l’entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva [...] va obstinar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a castic de la seua obstinació, i escarment dels que intentaren seguir el seu mateix error”. Així la ciutat va ser incendiada, posteriorment els seus camps van ser sembrats amb sal per a condemnar-la a la pobresa, la ciutat va passar de tindre 12.000 habitants a 400 només, i va tardar quasi 80 anys a recuperar el seu nivell demogràfic. Per a més ignomínia el rei va canviar el seu nom pel de Colonia Nueva de San Phelipe, una denominació que va mantindre la ciutat fins que va recuperar el seu nom en les Corts de Cadis el 1812.

L’obra

El retrat de Felip V és una obra pintada per l’artista local Josep Amorós el 1719, i mostra el monarca amb casaca roja davant una escena de la batalla d’Almansa, que assenyala amb la mà dreta. Una obra que es considera de no gran factura i que no va destacar fins que li van posar la mà damunt per a capgirar-la.

L’origen de la decisió de capgirar el retrat continua embolicat en diverses teories. La versió més estesa assenyala l’historiador Carles Sarthou, que va ser cronista oficial de la ciutat des de l’any 1940 i director del Museu de l’Almodí en aquells anys, i que en un article publicat el 1957 amb el títol “El Museo de Játiva. Datos histórico descriptivos” reconeixia que ho havia fet personalment “perquè va manar incendiar Vila-real i Xàtiva, les meues dues pàtries valencianes, la nadiua i l’adoptiva”.

Per a Nacho Catalán, coordinador de Belles Arts de l’IVCR+I, aquest testimoniatge escrit constitueix la prova més sòlida de la seua autoria. No obstant això, també s’han atribuït els fets a altres noms, com el director del museu José Carchano el 1919, el canonge Francisco Gil o el sacerdot Joaquín Núñez, que pretesament l’hauria girat juntament amb un grup d’estudiants. Fins i tot hi ha la hipòtesi d’un simple error d’un operari. Siga quin siga l’origen, la veritat és que el llenç roman invertit des de fa dècades i continuarà així en el futur.

Dècades més tard, el 1995, el nou alcalde de Xàtiva llavors, Alfonso Rus (PP) va tindre l’ocurrència que el també príncep Felip llavors anara a la ciutat per a demanar perdó i així capgirar el quadre del seu avantpassat, ningú va confirmar posteriorment si es va tractar d’una broma o d’un envit. El rebuig de la ciutat va ser pràcticament absolut.

Una altra polèmica es va produir un any més tard, quan en 1996 la Reial Fàbrica de Moneda i Timbre va llançar un nou disseny de la moneda de 50 cèntims, amb l’efígie del primer rei Borbó a Espanya i el seu escut d’armes. La moneda solia ser evitada entre els xativins

És més, el dia que el rei Joan Carles I va abdicar en el seu fill, el Twitter oficial de l’Ajuntament de Xàtiva –amb Rus encara com a alcalde– va recordar que el mateix dia de l’any 1707 les tropes borbòniques van ocupar la ciutat i la van saquejar... i que la coronació de Felip VI es podria produir el dia abans de l’aniversari de l’incendi, i així va ser.

Entre les curiositats també cal destacar que, quan el quadre s’ha prestat per a exposar-lo, com va ser el cas d’Almansa (on es va produir la infausta batalla), per al transport es va posar com a condició que viatjara i s’exposara invertit.

La restauració: entre ciència i respecte per l’original

Fa poc, el retrat de Felip V s’ha sotmés a un procés de restauració exhaustiu dut a terme per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i investigació (IVCR+I). La restauradora Isabel Alonso va destacar els reptes trobats durant el procés, entre els quals s’inclou la presència de paper i vernissos en excés que dificultaven la visibilitat original de la pintura.

Gràcies a l’ús de tecnologies innovadores, com la realitat augmentada, s’ha pogut estudiar detalladament l’obra. Una de les troballes més interessants durant la restauració va ser l’aparició de diverses inscripcions en el quadre, algunes de les quals fent referència al mateix Felip V i a Ferran de Borbó, el príncep d’Astúries. Concretament s’ha pogut llegir: “DON / FELIPE / QVINTO / REI DE / ESPAÑA”, i davall seu, es pot llegir una segona inscripció, que diu: “DON / FERNANDO / Đ BORBON / PRINSIPE / DE ASTU / RIAS”. Finalment, i per davall d’aquesta segona inscripció, encara n’apareix una tercera en què es llig: “DON / FHELIPE / V REI Đ / ESPAÑA”.

Aquests missatges es deuen, segons els experts, a la inestabilitat dinàstica de l’època, ja que Felip V va abdicar temporalment en favor del seu fill, Lluís I, abans de tornar al tron després de la seua mort prematura.

Malgrat les intervencions prèvies en el quadre, els experts han assegurat que la restauració s’ha fet amb un profund respecte cap a l’obra original. El protocol Cremonesi, utilitzat per a seleccionar els dissolvents més adequats, ha permés netejar el llenç amb la màxima delicadesa i preservar-ne la integritat històrica.

Una obra que continua viva en la memòria col·lectiva

Més enllà de la seua restauració tècnica, el retrat de Felip V s’ha convertit en un emblema de la resistència de Xàtiva i la seua lluita per mantindre viva la memòria històrica. La decisió de continuar exhibint-ho de cap per avall no sols és un acte de conservació, sinó també una manifestació política dels habitants de la ciutat, que continuen rebutjant el monarca que va destruir el seu patrimoni i va forçar la seua submissió.

El quadre ha romàs invertit durant dècades, un símbol indestructible de la identitat valenciana, resistint el pas del temps i sent testimoni de les lluites polítiques que van marcar la història de la regió. Hui dia, aquest retrat es presenta com una peça única, que no sols documenta un moment històric, sinó que també convida a reflexionar sobre els processos de memòria, identitat i justícia en una societat que encara no oblida el seu passat.