Elx connectarà totes les seues artèries amb 29 quilòmetres de carril bici

Elx presenta unes condicions quasi perfectes per a la bicicleta. Sense pendents pronunciades i amb un clima òptim bona part de l'any, es pot completar la ciutat a dues rodes en menys de mitja hora. Però això no bastava perquè aquest mitjà de transport no contaminant enlairara. Calia una aposta decidida en la millora de les infraestructures que convidara al ciclista a transitar per vies segures, cosa que, per exemple, no ocorre a la comarca de la Marina Baixa on abunden carrils bici pintats, però sense barreres arquitectòniques que els separen dels cotxes, denuncien col·lectius locals. 

L'Ajuntament d'Elx (PSPV-PSOE i Compromís), que va inaugurar la setmana passada un nou carril segregat del trànsit en l'avinguda de Ramón Pastor, afig tota una sèrie de nous trams previstos durant el mandat, una actuació que recorda a l'actuació decidida en favor de la bicicleta que ha vingut escometent València. 

En total, la localitat alacantina suma 29,1 quilòmetres de carril bici en el tram urbà, sense comptar les pedanies. L'equip de govern compta amb un pressupost d'un milió d'euros dels fons europeus EDUSI als quals cal sumar 200.000 euros del pressupost municipal. La idea, explica la regidora de Mobilitat Urbana, Esther Díez, és connectar totes les artèries de la ciutat per a acostar a Elx a la designació de Capital Verda Europea en 2030, la candidatura de la qual va presentar fa dos anys inspirada a Vitòria i que ara competeix, entre altres, amb Huelva. “Aquesta ampliació suposa una eina clau amb els criteris sostenibles que marca l'estratègia europea per a fer d'Elx una ciutat verda, sostenible i amable”, diu l'edil.

Però aquests criteris no els comparteix tota la societat il·licitana. L'oposició en bloc (PP, Ciutadans i Vox) s'ha mostrat molt crítica amb el govern local perquè consideren que els nous carrils són “una imposició ideològica” i han centrat els seus atacs en l'actuació de l'avinguda de Joan Carles I, on un dels carrils per al trànsit de cotxes ha passat a ser de doble sentit per a les bicicletes. “Gràcies a aquest canvi i a la conversió en zona de vianants de la Corredora [la principal artèria del centre històric], la densitat del trànsit ha descendit un 50% segons les dades”, defensa Díez, qui recorda que el carrer de Joan Carles I confina amb dos horts del palmerar històric, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

“Estem parlant de major qualitat de vida i de l'aire per a veïns i per a l'alumnat del col·legi”, en al·lusió al centre concertat ‘Jesuitinas’, els pares del qual també s'han queixat del canvi pel trànsit que genera a l'hora de deixar i recollir als seus fills amb els seus vehicles. Enfront del rebuig a aquest carril bici i altres com el del carrer de José María Buck, en el qual el cotxe perd protagonisme front als transports sostenibles, fins a 23 col·lectius (associacions de veïns, ecologistes, sindicats o clubs esportius) s'han unit per a mostrar el seu suport al govern progressista i li han demanat que continue en aqueixa línia.

 

Bicicletes públiques

L'aposta d'Elx pels carrils bici segregats com mig alternatiu ve acompanyada de la inversió en el sistema públic de lloguer de bicicletes 'Bicielx', un servei municipal que ha anat creixent gràcies a la creació d'estacions, fins a 10 en l'anterior mandat -45 en total- sobretot en la zona aquest de la ciutat, que han permés 171.000 préstecs en 2020 entre els seus 2.051 usuaris. 

Aquest bon acolliment contrasta amb altres municipis veïns com Alacant o El Campello, on els seus serveis de bicicleta pública han acabat desapareixent, una tendència que s'ha repetit en nombroses localitats d'Espanya i que ha servit a ciutats com Elx per a nodrir-se del seu material i comprar-los, per exemple, les seues bicicletes.