Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Montoro culpa Camps i Fabra d’amagar factures per les quals multa Puig

Alberto Fabra i Cristóbal Montoro en una reunió l'any 2014.

elDiariocv

Tota la culpa va ser de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana quan la governava el PP. Però la multa europea de 18,93 milions recau ara sobre el Consell que presideix el socialista Ximo Puig. El Govern que presideix Mariano Rajoy, del PP, no ha tingut cap problema a culpar governs autonòmics del seu mateix partit, com els presidits per Francisco Camps i Alberto Fabra, a l’hora d’endossar a un executiu de signe distint les conseqüències de la “negligència” assenyalada per la Unió Europea en la comunicació de les dades de dèficit de la Comunitat Valenciana. Una ocultació de més de 1.900 milions d’euros en factures als calaixos (sense aplicació a pressupost ni consignació en el compte corresponent) que va aflorar el mateix Consell de Fabra el 2012 per incloure’ls en mecanismes de crèdit i liquiditat habilitats pel Govern central, com el denominat Pla de Pagament a Proveïdors.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va elevar al Consell de Ministres una proposta d’acord, aprovada el 4 de març passat, que rebutjava les al·legacions del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i carregava a la Generalitat tota la responsabilitat de la multa imposada per la Comissió Europea. En aqueix acord, es fa recaure la “negligència” detectada per les autoritats estadístiques comunitàries sobre la Intervenció General, que dirigia llavors Salvador Hernándiz, perquè no solament no va traslladar a la Comissió Europea el dèficit real, sinó que “en les reunions bilaterals” mantingudes sobre els dèficits del 2008 al 2010 “no va posar de manifest l’existència de despesa sanitària meritada no registrada en el compte 409”.

Montoro exculpa la seua pròpia Administració quan assegura que la Intervenció General de l’Estat “no podia alterar la informació de base comunicada per la Intervenció General de la comunitat autònoma en qüestió si aquesta era ratificada per la comunitat autònoma”. I afig que no tenia “prou poders per a comprovar la quantia i la comptabilització de la despesa per part de les comunitats autònomes”. Una cosa que contradiu l’evidència manifestada per l’actual Consell del PSPV-PSOE i Compromís, que ha recordat que els informes anuals successius de la Sindicatura de Comptes valenciana reflectien les dades de dèficit no comptabilitzat, fins al punt que va arribar a enviar la informació al Tribunal de Comptes.

A pesar que, tal com va assenyalar el conseller Soler en el seu recurs, això feia “pública i notòria” la pràctica dels Consells del PP d’amagar factures als calaixos, la Intervenció General de l’Estat no va posar objeccions a les dades que aportava la Intervenció de la Generalitat Valenciana, i el ministre Montoro s’ha negat a reconéixer-ho. L’enuig del Govern de Ximo Puig és majúscul amb aqueixa actitud, atés que no sols no assumeix un “desistiment de funcions”, sinó que rebutja acceptar la “responsabilitat concurrent” de les dues administracions, estatal i autonòmica, ambdues governades pel PP en aqueixos moments.

La Conselleria d’Hisenda de la Generalitat considera l’acord del Govern de Rajoy que justifica endossar la multa de la UE a l’actual Generalitat “un dur al·legat contra els Consells del PP i, en concret, contra l’exinterventor general de la Generalitat Salvador Hernándiz, amb rang de subsecretari en els executius del PP fins al desembre del 2011, en què va ser elevat al lloc de secretari autonòmic”. El departament de Vicent Soler recorda que Hernándiz “assistia sovint com a convidat, amb veu però sense vot, a la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics del Consell, el màxim òrgan de coordinació per a la presa de decisions en matèria econòmica de l’executiu, i també va comparéixer públicament l’abril del 2010 amb una vicepresidenta del Consell (Paula Sánchez de León) i l’exadvocada de la Generalitat (Isabel Vilallonga) per avalar els contractes amb la trama Gürtel i rebatre un informe judicial sobre el cas”.

Etiquetas
stats