El fiscal anticorrupció selecciona una hora de gravacions del ‘ionqui dels diners’ per a ‘punxar-les’ en el judici

El fiscal anticorrupció, Fernando Maldonado, ha seleccionat una hora de les 12 que componen en total la fonoteca de Marcos Benavent, autodenominat ‘ionqui dels diners’, per a reproduir-la en la fase de pràctica de la prova del judici de la peça separada E del cas Taula, relatiu a les preteses mossegades en contractes municipals de l’etapa de Rita Barberá en l’Ajuntament de València.

El representant del ministeri públic ha minutat els àudios que van immortalitzar el repartiment de presumptes comissions entre Benavent i la regidora de Cultura, María José Alcón (morta), exdona d’un altre antic alt càrrec del PP que s’asseu en el banc dels acusats, Vicente Burgos.

Es tracta de les gravacions que el ‘ionqui dels diners’ vaenregistrar en secret durant anys i que van ser entregades per l’exdiputada provincial d’Esquerra Unida del País Valencià, Rosa Pérez Garijo, i per l’exsogre de Marcos Benavent, l’empresari Mariano López, a la Fiscalia Anticorrupció, a partir de les quals va nàixer la investigació de la trama del cas Taula.

El tribunal de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València ha reservat les estones lliures d’alguna de les sessions d’aquesta setmana per a la reproducció dels àudios.

D’altra banda, el regidor de contractació, Félix Crespo, va declarar dilluns a petició de la defensa de l’empresari Carlos Turró, que s’asseu en el banc dels acusats. Crespo va sostindre que va conéixer la figura de Marcos Benavent el dia que va reaparéixer davant els mitjans en esclatar el cas Taula, rebatejat com el ‘ionqui dels diners’ i amb cabellera estil espiritualista.

El testimoni es va presentar, a preguntes del fiscal anticorrupció, Fernando Maldonado, com un professor de la Facultat de Dret de la Universitat de València, amb un “perfil jurídic”, a qui es “va demanar que participara en el projecte [del PP] un temps concret”, entre el 2003 i el 2019 (l’última legislatura, en l’oposició).

“Rotundament li dic que no”

Crespo va fer “poca vida de partit”, segons va afirmar. També va explicar que els components d’una mesa de contractació “són determinats per llei” i va afirmar que ningú li va comunicar cap irregularitat ni favoritisme per part d’Alcón cap a una empresa en concret: “Seria del gènere absurd que intentara intervindre-hi, el regidor es converteix en un testimoni mut”.

El testimoni —que va estar imputat en la peça separada A del cas Taula (relativa al presumpte barrufeig en la campanya electoral del PP el 2015) fins al polèmic sobreseïment dictat per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València— va dir que “tècnicament” són els funcionaris els que valoren les ofertes.

Preguntat si va haver-hi “queixes” o “pressions per a beneficiar alguna empresa”, Félix Crespo va contestar: “Rotundament li dic que no, si haguera sigut així, ho hauria posat en coneixement de la mesa de contractació”.

D’altra banda, el testimoni va detallar que el contracte de les Torres de Quart estava vinculat a un bé d’especial protecció: “Aquesta actuació és d’allò més temut en les obres, perquè se sap que comporta una demora de temps”.

Un directiu diu que Turró “mai” intervenia en una licitació

Alejandro D. A., enginyer de camins i directiu de la constructora Cleop, de la qual l’acusat Carlos Turró va ser president del consell d’administració, va declarar que l’adjudicació d’aquell contracte va seguir “vies normals” i que es tracta de contractes amb una “component tècnica molt important” que compten amb les aportacions d’“empreses especialistes”, en aquest cas en restauració del patrimoni.

El testimoni va afirmar que Turró “coordinava el dia a dia de l’empresa”, encara que “mai de la vida” intervenia en una licitació pública. La constructora manejava en aquella època un volum de negoci entre 90 i 95 milions d’euros anuals.

El directiu de Cleop va dir que “mai de la vida” va conéixer Marcos Benavent ni el va veure en la seu de l’empresa. Tampoc recordava que l’edil María José Alcón passara de visita per les obres, encara que no ho descartava, perquè ara habitual la presència de polítics municipals: “En aquests moments, estem restaurant el Mercat d’Abastos i va vindre l’alcaldessa”, va explicar en referència a María José Catalá.