Geometria variable dels impostos autonòmics: Catalunya ha creat 15 tributs propis mentre la Comunitat Valenciana només tres

Els partits de dreta i ultradreta espanyols han convertit els impostos en un camp de batalla política. Madrid és el principal exponent d'eixa guerra que ha acabat convertint l'autonomia que governen PP i Ciutadans en una espècie de paradís fiscal -en paraules del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig- perquè practica dúmping amb les altres autonomies en bonificar impostos transferits com Successions o Patrimoni. Andalusia i Múrcia li volen seguir els passos, encara que l'Agència Tributària ha començat a posar límit a les fortunes que intenten aprofitar-se'n d'aquesta desarmonització.

Amb l'arribada de la democràcia, les comunitats autònomes van obtindre la possibilitat de generar impostos propis a més dels transferits. Tributs que els ajudaren a incrementar els ingressos propis o a regular el mercat per a evitar efectes negatius en el medi ambient o perniciosos com els que generen activitats econòmiques com el joc, el turisme o la indústria alimentària.

En el rerefons d'aquest debat, el finançament autonòmic que beneficia a uns territoris i castiga a uns altres segons valora la dispersió o la població. L'actual model està caducat i va ser aprovat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en 2009. Els valencians van ser els pitjor finançats en 2019, amb 987 euros menys per habitant que els càntabres i 343 menys que la mitjana espanyola.

En aquests moments, totes les autonomies -excepte el País Basc- disposen de més de 70 impostos o taxes pròpies, encara que repartits de manera molt desigual, segons la Unió de Contribuents i la Fundació per a l'Avanç de la Llibertat. La majoria, el 70%, són per a regular matèries mediambientals i amb la idea de mitigar el seu impacte, com per exemple el cànon de sanejament que pràcticament han incorporat tots. Però n'hi ha diferents i que a poc a poc van entrant en el debat públic, com és el tribut a les begudes ensucrades que té Catalunya o l'aplicat al joc del bingo que va aprovar Astúries. Totes dues autonomies tenen un tributs per a grans establiments comercials.

L'autonomia que ha desplegat una major política fiscal pròpia és Catalunya, motor industrial d'Espanya, que ha aprovat 15 tributs i taxes. Li segueixen Andalusia, Astúries i Múrcia amb sis i Aragó i Galícia amb cinc. Castella-la Manxa i Castella i Lleó són les regions amb menys legislació tributària pròpia, amb només dues figures autòctones. La primera cobra per l'activitat que incideix en el medi ambient i el cànon eòlic i la segona per l'afecció ambiental i l'eliminació de residus en abocadors.

Crida l'atenció la Comunitat Valenciana, que malgrat la seua activitat econòmica i l'infrafinançament que pateix no ha desplegat pràcticament impostos autonòmics propis. El Govern de PSPV, Compromís i Podem que va entrar en 2015 si que va realitzar una política fiscal molt progressiva amb els impostos transferits, eliminant bonificacions en Successions i Patrimoni a les grans fortunes, però no ha tocat cap que afecte només el territori.

De fet, els tributs propis han sigut motiu d'intens debat entre els socis del tripartit. Compromís i Podemos han intentat aplicar l'impost de begudes ensucrades i la taxa turística, però el PSPV-PSOE s'han oposat. En aquesta legislatura, aquests dos temes tributaris es tornaran a tractar, però no està clar que s'acaben implantant. Balears o Catalunya ja tenen des de fa anys l'impost al turisme i no per això ha caigut l'activitat en aquestes autonomies. Al contrari.

Madrid, que està en el centre de l'huracà d'aquest debat per la seua progressiva eliminació via bonificacions dels impostos estatals, encara manté quatre tributs propis. Es tracta de la tarifa per la depuració d'aigües, sobre la instal·lació de màquines en hostaleria, un impost de residus i un recàrrec en l'Impost d'activitats Econòmiques.

De totes maneres, els grans impostos els continua controlant l'Estat i dona poc marge a les autonomies per a beneficiar-se. En el cas de l'IVA, les transferències han sigut motiu de polèmica amb els territoris quan el Govern de Pedro Sánchez va estar en funcions. L'Executiu continua tenint la paella pel mànec i no sembla que vulga soltar-lo.