“Han faltat a la veritat”: tres guàrdies civils de Castelló s’enfronten a una condemna per fals testimoniatge en una detenció en un peatge de l’AP-7

“Van faltar a la veritat” i van confeccionar un “atestat unflat”, segons el fiscal. “No va ser amb intenció dolosa”, defensa l’advocat dels guàrdies. Tres agents de la Guàrdia Civil destinats a Castelló s’enfronten a una condemna de dos anys de presó per un presumpte delicte de fals testimoniatge per haver declarat davant un jutjat penal que un cotxe al qual van donar l’alto en el peatge de l’AP-7 a l’altura de Sagunt va intentar atropellar un dels guàrdies. El judici, celebrat en la secció tercera de l’Audiència Provincial de València dijous passat, ha quedat vist per a sentència. 

Els agents patrullaven en torn de nit fa tres anys quan van rebre l’avís de la central sobre un vehicle d’alta gamma robat a Barcelona i que circulava per l’autopista en sentit sud. En l’àrea de servei de Borriana, van detectar que el vehicle robat es va situar en paral·lel a un altre cotxe i els ocupants de tots dos bòlids van intercanviar unes paraules. Els agents van interpretar que el segon vehicle era una nodrissa per a advertir de la possible presència policial i es van centrar en el cotxe sostret. En la persecució posterior, el vehicle de gran cilindrada va fer maniobres perilloses i els guàrdies civils van optar per abandonar la persecució davant el perill que suposava per a la resta dels conductors. 

Una vegada havien perdut de vista el cotxe robat a Barcelona, i quan les patrulles estaven situades en el peatge de l’AP-7 a l’altura de Sagunt, els agents van detectar que el pretés vehicle nodrissa accedia a les cabines de pagament i van procedir a donar-li l’alto pistola en mà. Un dels guàrdies civils va afirmar en el judici contra el conductor i el copilot que el cotxe havia intentat atropellar-lo, per la qual cosa tots dos van ser detinguts per atemptat contra l’autoritat. 

En el judici per aquests fets, els tres guàrdies, que no havien vist el vídeo, van declarar que el vehicle va intentar atropellar l’agent que va arribar en un primer lloc a la seua altura, encara que les càmeres de videovigilància del peatge, reproduïdes en la vista de l’Audiència de València, mostren clarament que l’agent va esvarar a l’altura de la porta del copilot sense que hi haguera cap intent d’atropellament. Els ocupants del cotxe portaven una porra extensible, estaven nerviosos i no van col·laborar en la identificació. “Era una situació tibant”, assegura un dels agents.

La Fiscalia va retirar l’acusació contra els dos homes detinguts en el peatge de Sagunt, que van ser finalment absolts, i el tribunal va deduir testimoniatge als agents. “M’he equivocat, he tingut una percepció errònia”, va reconéixer l’agent que va esvarar i que aquell dia va enllaçar uns quants torns seguits sense que passaren les huit hores entre servei i servei. El guàrdia civil va resultar ferit lleu en el genoll, segons el comunicat de lesions que li van fer en el centre de salut de Nules. 

El fiscal va exposar en les seues conclusions que els tres agents de l’institut armat “han faltat a la veritat” ja que “no es va produir de cap manera l’atropellament”. “La realitat de la mentida va ser tan evident que el ministeri fiscal va retirar l’acusació per falta de proves”, ha dit el representant de la Fiscalia, que matisa que sol·licita la qualificació més benèvola (dos anys de presó per fals testimoniatge). “Podria haver-se acusat per detenció il·legal i falsificació de document públic”, ha advertit. 

El lletrat dels tres agents, per part seua, ha demanat la lliure absolució. “La seua apreciació de l’atropellament va ser errònia; a causa de la seua visió de la reculada del cotxe, l’agent interpreta que està fent un moviment cap endarrere”, explica l’advocat, que recorda la tensió del moment (eren les tres de la matinada, la situació podia resultar perillosa i, a més, els agents estaven treballant més hores de les que els pertocava). 

“No va ser una invenció dolosa, va ser un error en l’apreciació subjectiva i, a més, no tenien gens d’interés en el procediment”, afig. El lletrat va destacar que cap dels agents “té tatxa ni expedient obert” i considera que, després d’admetre l’“error”, el tribunal ha d’aplicar el principi in dubio pro reo (en cas de dubte s’afavorirà l’acusat) i absoldre els tres agents.