Un informe de la Generalitat remés a la jutgessa sobre l’última alerta roja apuntala la negligència i la mala gestió en la DANA

El Govern de Carlos Mazón ha canviat radicalment la seua resposta davant les emergències des que la DANA del 29 d’octubre passat deixara 229 morts. El Consell ha millorat notablement les seues actuacions, deixant encara més en evidència la catastròfica gestió davant la DANA de fa quasi un any. I ho ha acreditat davant la jutgessa instructora de la causa, apuntalant així la presumpta negligència que la instructora imputa indiciàriament a l’exconsellera Salomé Pradas i a l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.

Un informe de la Subdirecció General d’Emergències lliurat a la magistrada, a què ha tingut accés elDiario.es, reconeix que –a diferència del dia de la DANA– la Generalitat va vigilar atentament els barrancs amb motiu de l’alerta roja del 28 i el 29 de setembre passats.

A més, l’informe (reproduït íntegrament al final d’aquesta informació) també detalla que es van convocar quatre reunions de coordinació de caràcter preventiu en tot just un dia i mig.

La cronologia d’aquest episodi apuntala la tesi de la jutgessa instructora sobre la pretesa negligència en la gestió de la DANA: amb l’actual conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama (successor de Pradas), es va enviar ràpidament el missatge Es-Alert als mòbils i es va coordinar les agències implicades, especialment els Bombers.

També es va utilitzar els agents mediambientals de la Generalitat per a la vigilància dels barrancs. Precisament, la jutgessa de la DANA investiga per què no es van mobilitzar el 29 d’octubre passat els agents mediambientals per a vigilar els cabals de barrancs com el de Poio. I també centra les seues perquisicions en el fet de per què la vespra de la DANA es van denegar aquests recursos, segons va revelar fa poc una testimoni d’Emergències.

D’altra banda, un dels “factors determinants” per a enviar l’Es-Alert en aquesta ocasió va ser la “importància d’avisar la població amb prou antelació”, segons reconeix l’informe.

Dissabte 27 de setembre

El 27 de setembre passat, segons l’informe remés a la jutgessa instructora, l’Aemet va establir a les 11.36 en el seu Butlletí de Fenòmens Adversos el nivell groc per pluges i tempestes en tot el nord de Castelló, amb precipitacions acumulades esperades de 20 mil·límetres en una hora o 60 mil·límetres en 12 hores. El Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana va crear un cas en CoordCom, la caixa negra que registra i comunica totes les decisions operatives.

A les 11.37, l’Aemet va establir l’alerta groga en tota la província d’Alacant i la taronja en la de València. A la província de Castelló, va establir l’alerta taronja en el litoral nord i la groga en la resta de la província. S’esperaven acumulats de 40 mil·límetres en una hora i de fins a 140 mil·límetres en 12 hores. Emergències també va crear els casos respectius en el CoordCom per a les províncies de València i Alacant.

L’informe afig un apartat de “comentaris” en què detalla: “Les alertes s’estableixen i s’emeten tenint en compte, entre altres factors, sobre la base de la data i l’hora de començament del fenomen advers”.

A les 14.45, Emergències va rebre un butlletí oficial de l’Aemet sobre l’arribada d’un episodi de pluges i tempestes que arribaria la màxima intensitat l’endemà passat, el dilluns 29 de setembre. El Centre d’Emergències va remetre un quart d’hora després, a les 15.00, un avís especial davant les tempestes i les precipitacions intenses que s’esperaven, “posant l’accent” en el nord de la província de Castelló i en el litoral de la província de València, “zones previsiblement més afectades segons [els] avisos de l’Aemet”.

Aquest avís especial instava els municipis i els organismes amb competències que mantingueren l’atenció i el seguiment de tots els avisos que s’emeteren en les hores següents, “amb l’objectiu d’activar amb antelació els seus plans de protecció civil i establir les mesures preventives pertinents en els àmbits respectius”. El Centre d’Emergències també va penjar en el seu web i va enviar a agències i municipis les mesures a adoptar.

Diumenge 28 de setembre

L’endemà, Emergències va consultar amb l’Aemet a les 10.10 i l’agència va dir que s’havia avançat el nivell taronja (previst inicialment per al dilluns següent), en previsió que al final d’aquella vesprada de diumenge es registraren intensitats torrencials. El Centre d’Emergències va remetre a agències i municipis els butlletins amb les actualitzacions de les alertes,

A les 11.35, l’Aemet va actualitzar Emergències amb un nou Butlletí de Fenòmens Adversos. Així doncs, a les 12.10, el Centre d’Emergències va establir l’alerta nivell roig en tot el litoral de la província de València i en el litoral nord de Castelló. Alacant es va quedar en taronja en el litoral nord i l’interior i groc en el litoral sud. En definitiva, l’hora estimada del començament del fenomen meteorològic advers de nivell roig era a les 20.00 del diumenge a Castelló i a les 4.00 de la matinada del dilluns a València.

Amb aquest panorama, a les 12.07, Emergències va convocar “amb caràcter preventiu” una reunió de coordinació que arrancaria quatre hores després. Hi van ser convocats els Bombers (provincials i de les capitals de província, a més dels forestals), les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, la Unitat Militar d’Emergències (UME), l’Aemet, la Delegació del Govern i responsables de carreteres autonòmiques i estatals i de Sanitat.

A les 12.30, Emergències va elaborar una nota informativa a les empreses de distribució d’energia, aigües i serveis de comunicació “a l’efecte d’activar els protocols interns per a garantir el subministrament”. Es tracta, segons explica l’informe, d’una mena de nou protocol d’actuació de la Conselleria d’Emergències després d’una reunió anterior mantinguda amb representants del sector (“i és una de les conclusions reforçar tots els mecanismes de comunicació”).

Una hora i un minut més tard, a les 13.31, el Centre d’Emergències de l’Eliana va sol·licitar al Departament de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat la col·laboració dels agents mediambientals en “tasques informatives i de prealerta” en zones d’acampada i àrees d’activitats esportives.

A les 15.17, es va enviar el missatge Es-Alert als mòbils de la població situada en les zones amb alerta de nivell roig. El text del missatge, a diferència del primer Es-Alert del 29 d’octubre passat, demanava que es buscara refugi en altura en cas d’estar en “zona inundable”.

L’apartat de comentaris de l’informe detalla els “factors determinants” per a l’enviament de l’Es-Alert “en aquell moment”. En el cas del litoral de València, Emergències destaca la “importància d’avisar la població amb prou antelació”, especialment d’acord amb el fet que es tractava d’un festiu –diumenge–— i que el fenomen de pluges començava a les 4.00 de la matinada de dilluns.

D’altra banda, en el cas de Castelló, es va remetre l’alerta per a “previndre desplaçaments de retorn de cap de setmana i avisar la població en general”. El mateix apartat de l’informe al·ludeix a la “conveniència d’enviartots dos avisos de manera simultània”.

Després de l’enviament de l’alerta, a les 17.49, la Generalitat va sol·licitar als Bombers i a la Guàrdia Civil la seua col·laboració per a reforçar la vigilància a Sot de Xera (estava activat l’escenari 1 del Pla d’Emergències de la presa de Buseo).

A les 18.38, Emergències va fer un altre pas que contrastava cridanerament amb la seua actuació el dia de la DANA: va sol·licitar als consorcis provincials de Bombers, a la Guàrdia Civil, als cossos de Policia Local i a les unitats de prevenció d’incendis forestals la seua “col·laboració” en la vigilància de la rambla d’Alcalà i de “barrancs i zones de marjal” del litoral nord de la província de Castelló.

Es va fer, segons els comentaris de l’informe, “davant el començament de l’episodi de nivell roig amb començament previst d’acord amb l’Aemet a les 20”. (Per contra, la Generalitat va denegar la vespra de la DANA del 29 d’octubre els seus agents mediambientals i els va oferir el matí següent sense obtindre resposta per part del secretari autonòmic d’Emergències llavors, Emilio Argüeso. A més, els efectius mobilitzats per a vigilar el cabal del barranc de Poio es van retirar a les 14.43, una decisió en el dispositiu que investiga la jutgessa instructora i del qual el Centre de Coordinació d’Emergències i el Consorci Provincial de Bombers es culpen mútuament).

D’altra banda, Emergències va sol·licitar a les 20.25 del 28 de setembre passat al Consorci Provincial de Bombers de València la “vigilància en rius i barrancs” a la província. “Aquesta explicació s’emmarca en el Pla de suport preventiu davant inundacions per a municipis DANA”, diu l’informe, que al·ludeix als acords després d’una reunió dels serveis d’intervenció amb els municipis afectats el 29 d’octubre.

A les 21.00, va començar la segona reunió de coordinació.

Dilluns 29 de setembre

L’endemà, a les 9.00, es va iniciar la tercera reunió de coordinació. Aquell matí, a les 11.52, l’Aemet va remetre el Butlletí de Fenòmens Adversos. A les 15.45, es va actualitzar el butlletí, encara que sense afectar els nivells d’alerta ja establits pel Centre d’Emergències.

Finalment, a les 18.00 es va produir la “quarta i última reunió de coordinació i seguiment”.

Dimarts 30 de setembre

L’informe del Centre d’Emergències detalla l’avís de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a les 0.13 del 30 de setembre sobre la possibilitat de “crescudes sobtades en llits menors i barrancs dins de bona part de la meitat oriental de la conca (el document al·ludeix a la ”primera meitat de la jornada“ del dilluns 29, encara que emmarca aquest missatge ja el dimarts).

A les 9.32, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va informar Emergències de l’evolució (en descens) del cabal d’eixida de l’embassament de Contreres, dada que a l’Eliana van transmetre a agències i municipis.

D’altra banda, a les 9.44, el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) va detectar la superació del nivell groc. A les 10.56, després d’un segon avís del SAIH de la CHS, Emergències va consultar l’organisme, que considerava que es tractava d’“avisos de risc baix”.

Malgrat això, Emergències va incorporar al CoordCom la informació en aquell moment (el 29 d’octubre va tardar mitja hora a anotar en la ‘caixa negra’ l’avís clau de les 18.43 del SAIH de la CHX sobre l’augment del cabal del barranc de Poio).

Ja a la vesprada, a les 19.34, el SAIH de la CHS va notificar la superació dels nivells groc i taronja en alguns punts del Segura. No obstant això, els tècnics del SAIH, consultats per Emergències, van informar que, a pesar que es tractava d’avisos de cabal ascendent, era pròxim a arribar el pic “i posteriorment parar d’augmentar”. No hi havia, per tant, “risc de desbordament”, encara que es mantenia el seguiment de l’evolució del cabal i es van notificar als municipis de la conca del Segura les alertes rebudes.

A les 20.37, Emergències va consultar, després d’un nou avís, amb el tècnic del SAIH de la CHS, que va descartar el risc de desbordament. A les 22.27, el tècnic del SAIH va assegurar que no hi havia “cap problema”.

Dimecres 1 d’octubre

L’últim dia ressenyat en l’informe, va ser molt més tranquil. El Butlletí de Fenòmens Adversos Observats de l’Aemet establia únicament l’alerta a nivell taronja en el litoral nord d’Alacant. A les 8.20, l’informe indica sobre la situació a aquella hora del matí: “Sense emergències actives”.

Dijous 2 d’octubre

Passada la situació d’alerta meteorològica, la jutgessa instructora de la causa de la DANA va demanar el 2 d’octubre a la Conselleria d’Emergències l’informe sobre l’enviament de l’Es-Alert i les gestions davant les pluges.