L’Advocacia va avisar a l’equip de Pradas en la dana: “La protecció a la vida està per damunt en situacions d’emergència”

“Entenc que la protecció a la vida com a bé suprem està per damunt en situacions d’emergència”. Així de ferm es va expressar el 27 de gener passat Ignacio Lleó de Nalda, lletrat coordinador de l’Advocacia de la Generalitat en la conselleria que dirigia durant la dana Salomé Pradas. Consultat la vesprada del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts, sobre la possibilitat de confinar a la població —una de les opcions que s’estudiava en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi)— el lletrat va contestar que la normativa en matèria d’emergències permetia “practicar confinaments” o “evacuacions forçoses”, segons diu l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés elDiario.es. “De la mateixa manera que, quan hi ha un incendi, el bomber no et deixa entrar a ta casa o t’obliga a eixir d’un càmping perquè arriba un incendi forestal”, va afegir el lletrat.

El testimoni no recordava l’hora exacta a què va rebre la consulta del sotssecretari de la conselleria, Ricardo García García. “Sé que em telefona cap al final de la vesprada i em planteja que vaja estudiant, per si se’m pregunta, la possibilitat d’un confinament”, va relatar Ignacio Lleó de Nalda.

Ricardo García el va informar que hi havia una presa “a punt de col·lapsar”, en referència a Forata, que centrava l’atenció de la reunió del Cecopi, i li va plantejar la possibilitat de confinar a la població. El lletrat li va dir que es podien establir confinaments i fins i tot “evacuacions forçoses”. En definitiva, “les mesures que consideren necessàries per a poder salvar el nombre més gran de poblacions”, va dir.

Lleó de Nalda tenia al cap —“lògicament”— la pantanada de Tous del 1982: “I t’adones, quan et diuen que una presa està a punt de col·lapsar, que no és una informació menor. I, consegüentment, soc conscient que el que se’m trasllada és molt greu i que pot haver-hi molta població afectada”.

La postura de l’Advocacia contrasta amb les objeccions a la possibilitat de confinar que va posar José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Carlos Mazón, directament a la consellera Salomé Pradas. Cuenca, segons els WhatsApp aportats per la investigada, li va dir a Pradas: “Salo, de confinar, res”.

El testimoni va ser incapaç de determinar l’hora de la consulta del sotssecretari, encara que sí que va declarar que va telefonar cap a les 20.45 al mòbil privat la directora general de l’Advocacia, Inés Sánchez Lázaro, a qui va reportar la seua conclusió jurídica després d’haver estudiat la normativa.

“El tema era de prou gravetat per a no quedar-me’l, per a no deixar-lo en la coordinació pròpia de la conselleria, sinó per a reportar-lo i traslladar-lo a la direcció”, va explicar a preguntes de la jutgessa instructora.

Per part seua, Álvaro Martínez Ávila, advocat general de la Generalitat Valenciana, va rebre una consulta similar per part de Cayetano García Ramírez, llavors secretari autonòmic de Presidència. L’alt càrrec de Mazón el va informar que “hi havia risc de trencament de la presa de Forata i que la consellera Pradas es plantejava la possibilitat d’un confinament”.

“Ni en contra ni a favor” del confinament

La telefonada va ser cap a les 19.45 i la recordava amb “molta nitidesa”. El lletrat es va posar a buscar normativa en matèria de confinament i emergències i l’equip de l’Advocacia es va intercanviar un parell de correus electrònics sobre aquest tema.

La mesura del confinament, va recordar el testimoni, “havia sigut molt problemàtica en l’època de la Covid”. No obstant això, va postil·lar Martínez Ávila, “en l’Advocacia ningú es va pronunciar en contra d’un confinament, ni en contra ni a favor”. “És una decisió que entenc jo que és operativa, no estrictament jurídica, llavors no ens vam pronunciar ni en contra ni a favor”, va agregar.

No obstant això, en una segona telefonada cap a les 20.25 o les 20.30, el testimoni va telefonar al seu equip de l’Advocacia i els va comunicar que García Ramírez havia dit que s’oblidaren del confinament.