L’Església i l’Ajuntament de Vistabella es disputen el mític santuari de Sant Joan de Penyagolosa després de la troballa de documents del segle XIX

L’ermita de Sant Joan de Penyagolosa, un dels centres espirituals més importants del territori valencià, està immatriculat a nom del Bisbat de Sogorb-Castelló. No obstant això, uns documents de mitjan segle XIX trobats en els arxius de l’Ajuntament de Vistabella apunten a una disputa per la propietat municipal d’un ermitori situat als peus del mític pic del Penyagolosa. La diòcesi i el consistori no es posen d’acord en la interpretació dels documents. 

L’expedient, disponible en el repositori de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, es refereix a l’“arrendament de la masia de Sant Joan de Penyagolosa”. Entre la documentació figuren les “bases proposades al magnífic Ajuntament de Vistabella per a la bona administració del santuari de sant Joan de Penyagolosa ”. 

L’alcalde de Vistabella del Maestrat, Jordi Alcón, afirma que en la localitat “sempre hi ha hagut la creença que Sant Joan era del poble”. “No en tenim cap escriptura, però tot allò que és públic no té escriptura”, lamenta el primer edil, de Compromís, en una conversa telefònica amb elDiario.es. 

Alcón reconeix que Vistabella, una població amb tot just 333 habitants, no té “capacitat legal” per a reclamar, encara que assegura que el consistori està explorant les vies per a recuperar la propietat, en sintonia amb els passos del Govern central en matèria d’immatriculacions eclesiàstiques. 

El bisbat de Sogorb-Castelló manté immatriculades en el terme municipal tres ermites i l’Església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu, segons la llista oficial publicada pel Govern. El Centre d’Estudis del Penyagolosa gestiona, juntament amb el consistori, l’arxiu municipal en què han aparegut els documents, alguns en mal estat. 

De fet, segons explica l’alcalde, part de la documentació ha sigut restaurada per l’Institut Valencià de Conservació i Recuperació de Béns Culturals (Ivacor). Després del procés de restauració, la documentació s’ha digitalitzat amb l’ajuda de la Universitat Jaume I, de Castelló. “Estem encara recopilant informació i mirant el que va apareixent”, assenyala el primer edil de la localitat. 

L’hostatgeria del santuari, tancada des que al setembre del 2018 van plegar veles els últims arrendataris, està en ple procés de restauració gràcies a un conveni entre el bisbat i la Conselleria d’Educació i Cultura i la Diputació de Castelló, les dues institucions públiques que assumeixen el total de les despeses. A canvi, l’Església cedeix la gestió d’aquesta joia patrimonial, d’origen medieval, però amb posteriors ampliacions neoclàssiques i barroques. “S’ha generat molts diners al llarg de molt de temps i no s’ha reinvertit ací”, deixa caure l’alcalde de Compromís. 

“Un santuari no ha de ser d’un ajuntament, ja se sap”

El delegat de mitjans de la diòcesi de Sogorb-Castelló no comparteix aquesta visió. De fet, nega la major. “No són documents, simplement és una mena de llibre que fa referència a una junta del patronat, que eren propis o característics d’una època concreta”, assegura el portaveu en declaracions a aquest diari. “Alguna institució es comprometia a la gestió d’alguna cosa”, afig.

La diòcesi defensa que Sant Joan de Penyagolosa sempre ha pertangut a l’Església. “No és igual ser el propietari que gestionar, la propietat és de la diòcesi”, assegura. També revela que la documentació ha sigut estudiada per la delegació de Patrimoni de la diòcesi, que ha validat la tesi que el santuari és propietat de l’Església. Així doncs, la documentació “no canvia la propietat ni la titularitat”. 

“Un santuari no ha de ser d’un ajuntament, ja se sap, igual que un ajuntament no és de l’Església”, afirma el delegat de mitjans de la diòcesi de Sogorb-Castelló. El portaveu també mostra la seua estranyesa, perquè aquests documents isquen ara a la llum, quan el conveni per a la rehabilitació de l’hostatgeria està encarrilat (els documents van aflorar en un baül mig abandonat en dependències municipals el 2012, encara que gran part del material ha hagut de ser restaurat). “Crida l’atenció que ara isca aquesta notícia”, assenyala en referència a la informació avançada per la Cadena Ser de Castelló. 

Diverses localitats valencianes s’han posat a investigar la propietat dels béns immatriculats per l’Església arran de la publicació de la llista oficial. A València, la institució eclesiàstica va immatricular el 2014 la torre del Micalet, malgrat el seu ús civil. 

A Nàquera, l’ermita cedida pel marqués de Boïls a la localitat el 1886 també va ser immatriculada a nom de la parròquia de La Mare de Déu de l’Encarnació, segons la documentació consultada per aquest diari en el Registre de la Propietat de Massamagrell.