L’any de la marea violeta: dones als carrers, dones en el poder

La marea violeta ha tenyit els carrers. El huit de març, la protesta per la sentència de La Manada, les concentracions en la plaça de l’Ajuntament de València, protestes per les brutals agressions. L’any de la vaga feminista multitudinària, de l’‘Explica-ho’, de les reivindicacions de ‘les Kellys’ i de les aparadores del calcer. L’any en què la paraula “patriarcat” s’ha sentit en els discursos públics de manera habitual, l’any de reclamar un constitucionalisme i una justícia de gènere, que els diccionaris incloguen els termes ‘sororitat’ –la solidaritat que es dona entre dones– i ‘feminicidi’ –l’assassinat masclista d’una dona–, com a conceptes dignes d’estar-hi reflectits; de la normalització del “Consell de les Ministres”.

El 2018 no és l’any en què s’han descobert les violacions, ni en què s’han fet evidents les agressions, ni en què el feminisme ha començat a cridar i a lluitar, però sí que és l’any en què s’ha sentit més fort el ‘prou’ de les dones espanyoles. I en què algunes institucions se n’han adonat. Aquest és un resum feminista de l’any. Del simbòlic al tangible.  

Marea violeta: la vaga multitudinària de les dones

El canvi es va fer evident al març, quan el dia huit milers de dones van eixir a manifestar-se contres les violències masclistes i per reclamar la igualtat real com a punt de partida. Manifestacions massives en més de 60 ciutats, escons buits i cartells als balcons: “les dones estem en vaga”. Diputades i regidores es van sumar a les aturades. A València, les xifres oficials van indicar 30.000 persones als carrers; les convocants van triplicar la dada. Més de dos quilòmetres de carrer plens de gent. Treballadores, representants sindicals, col·lectius de periodistes, representants polítics van portar pancartes al costat del col·lectiu feminista. Milers també a Castelló i a Alacant, malgrat coincidir amb les festes de la Magdalena en la primera localitat.

Cimera de rectores: les dones arriben al capdavant de la universitat

Al març també va ser elegida la primera rectora de la Universitat de València. Després de 500 anys d’història de la institució, la catedràtica de Psicologia Bàsica Mavi Mestre va ser l’elegida en segona ronda, amb una victòria ajustada (52% del vot ponderat). Dos mesos després li va arribar el torn a Eva Alcón, catedràtica de Filologia Anglesa, que amb el 83% del suport va esdevenir la rectora d’una universitat més jove, la Jaume I de Castelló. En 27 anys tampoc no hi havia tingut cap dona al capdavant. Alcón va impulsar una trobada celebrada el novembre passat amb totes les rectores de les universitats públiques espanyoles. Les set es van reunir amb l’objectiu d’impulsar mesures “realistes per a aconseguir l’anhelada igualtat” en l’àmbit universitari i en les polítiques públiques. Les responsables es van marcar un decàleg d’objectius, com implantar una carrera d’estudis de gènere, i es van citar a una pròxima reunió per concretar-los.

Equiparació de les víctimes de violència masclista i terrorisme

La Generalitat Valenciana va aprovar a l’abril el decret que compleix el que es preveu en el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i que equipara les ajudes per a les víctimes de violència masclista amb les que reben les víctimes del terrorisme. Les indemnitzacions pugen de 6.000 a 75.000 euros i, arran de l’acord en el debat pressupostari, s’entendran com a víctimes els progenitors, els descendents o la parella de la dona assassinada, sempre que no hagen sigut els causants. El concepte “terrorisme masclista” es materialitza.

Seguint el mateix pacte, la Generalitat ha impulsat a través de Justícia i d’Igualtat la creació d’una comissaria específica per a denunciar delictes relacionats amb la violència de gènere, en la recerca d’un espai en què les dones se senten segures per a presentar una denúncia. A través de la Llei de Publicitat Institucional s’exclou les empreses que publiquen anuncis de prostitució de la contractació pública, pensant especialment en els mitjans de comunicació i en les empreses de transport.

Punts violeta: adéu a les festes sexistes

Malgrat que les iniciatives s’han anat desenvolupant per compte propi dels col·lectius feministes o de les organitzacions de dones en els festivals, enguany la Generalitat Valenciana i la Diputació han impulsat punts violeta oficials. En aquests espais de prevenció i denúncia que es van situar en deu macrofestivals es compta amb personal dels centres Dona 24, entre psicòlogues i treballadores socials, que informen els interessats i atenen les afectades, a més de la seguretat privada de cada festival i la presència policial en el recinte.

Els municipis han continuat rebutjant els comportaments sexistes en les festes patronals o en els esdeveniments multitudinaris. Per posar-ne uns quants exemples, durant les Falles es va llançar una campanya de cartelleria contra comportaments sexistes i invasius, a Riba-Roja es va vetar una cançó de reggaeton, a Torrent es va repartir material amb proclames igualitàries, a Bunyol es fan campanyes contra les agressions en la Tomatina i Gata de Gorgos va canviar el seu reglament per a tindre un ‘rei’ de les festes.

Feminisme en el periodisme i en els mitjans de comunicació

La reobertura de la Televisió Pública Valenciana el 10 de juny va estar acompanyada d’espais per a parlar sobre feminisme i reivindicar figures femenines. À Punt inclou en la programació l’Observatori de la igualtat, a càrrec de la periodista Violeta Tena; En clau igualitària, un espai en els informatius de la nit del qual s’encarrega la periodista Carolina Salvador, o Valentes, una sèrie documental que recupera la memòria de valencianes il·lustres i oblidades.

En l’àmbit professional, la Unió de Periodistes Valencians ha presentat el manual per al tractament mediàtic de les violències masclistes, un recopilatori de recomanacions elaborat per les comunicadores Anna Gimeno i Remei Castelló. Aquesta iniciativa se suma a l’Agenda d’Expertes, un servei de promoció de l’agrupació professional per a fer visibles les dones, elaborat juntament amb l’Institut Valencià de les Dones i les unitats d’Igualtat de les universitats públiques valencianes.

Guardons i reconeixements

En les últimes setmanes de l’any, la històrica jurista feminista Julia Sevilla ha rebut la medalla de la Universitat de València, màxima distinció de la institució. Sevilla va ser la primera dona lletrada de les Corts i fundadora de la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana. Al gener va rebre la mateixa distinció Isabel Morant, historiadora i teòrica del feminisme, catedràtica emèrita de la Universitat de València, i l’octubre passat Carme Alborch.

En l’àmbit de la cultura va arribar la primera dona a rebre el Premi Nacional del Còmic. Ana Penyas, amb la seua obra Estamos todas bien (Salamandra), va obtindre el reconeixement l’octubre passat amb un relat gràfic en el qual reivindica la memòria de les seues àvies com a excusa per a parlar de la memòria col·lectiva i “rescatar la memòria d’una generació oblidada”. Amb el premi sota el braç, la il·lustradora valenciana acaba de presentar el seu últim projecte, ‘En Transición’ (Barlín Libros), un resum del procés, més o menys imperfecte, que va portar l’Estat espanyol a ser una democràcia.

20.000 persones per a veure un derbi de futbol femení 

El futbol femení va demostrar que interessa al públic. El passat 9 de desembre l’estadi Ciutat de València va acollir l’enfrontament esportiu entre el Llevant Femení i el València Femení; una trobada entre equips de primera divisió que va captar l’atenció de 20.000 espectadors en la graderia.  A l’abril, Cullera es va convertir en la capital del rugbi femení amb els campionats d’Espanya femenins de seleccions autonòmiques en les modalitats de Rugbi XV S18 i en Seven Senior.

L’encàrrec per al 2019: que el feminisme siga Patrimoni de la Humanitat

Abans de morir, la política i històrica feminista Carme Alborch va deixar un encàrrec a les institucions públiques: que el feminisme, el moviment feminista, fora declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Quan la socialista va rebre la Màxima Distinció de la Generalitat el dia 9 d’Octubre, la seua última intervenció pública, va declarar que el “feminisme hauria de ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat”. I va postil·lar: “ací ho deixe”. L’Ajuntament de València va impulsar al novembre una declaració institucional per a demanar formalment al Govern d’Espanya l’inici dels tràmits amb la Unesco: “Entenem que no es pot ser demòcrata sense ser feminista”.