Les lleis i reformes en el calaix del segon Govern del Botànic

La segona legislatura del Govern del Botànic sembla més encaminada a desenvolupar les lleis ja aprovades que a introduir noves mesures. Superada l'etapa que els seus dirigents anomenen d'emergència social o de “rescatar persones”, amb l'esquelet legislatiu ja construït, el nou Executiu dedicarà els esforços a normes d'un altre rang, principalment decrets o mesures específiques per a col·lectius.

Els pilars discursius de l'Executiu autonòmic porten a pensar que s'elaborarà alguna nova normativa sobre canvi climàtic o “emergència climàtica” i s'aprofundirà en els elements d'igualtat real entre gèneres i la integració dels col·lectius discriminats. La lluita contra la despoblació i el suport a l'apoderament municipal també prenen protagonisme, donada la nova estructura del Consell.

No obstant això, al marge dels nous projectes, el Govern valencià ha de decidir què fer amb les lleis que van quedar en el calaix. L'avançament electoral va deixar en el llimb un bon paquet d'iniciatives legislatives dels grups parlamentaris i projectes del Govern autonòmic valencià, com la creació de l'Institut Cartogràfic Valencià o la Llei del Joc, les dues últimes que van arribar a les Corts Valencianes.

La Llei del Joc és un dels projectes més ambiciosos de la conselleria de Vicent Soler i vol previndre els ciutadans de la ludopatia, especialment amb la proliferació de cases d'apostes en els barris populars. La norma busca restringir la proximitat d'aquests centres entre si per a evitar 'mini Las Vegas' en les ciutats; espais concentrats que generen per se un atractiu. També allunyar-los dels centres educatius i altres espais freqüentats per menors.

Les lleis de Podem

En aquesta legislatura Podem, ara Unides Podem, ha de repensar el seu paper. Quan la formació estava de soci parlamentari exercia un doble paper: a vegades de suport al Govern, a vegades fiscalitzador, quasi d'oposició. Els morats van plantejar una sèrie de lleis que van ser controvertides i van posar en un compromís els seus socis, no del tot favorables a aprovar-les tal com les presentava l'equip del llavors portaveu, Antonio Estañ.

La portaveu parlamentària d'Unides Podem ja deixava caure dimecres passat la necessitat d'obrir en el grup parlamentari una reflexió sobre les línies d'actuació dels pròxims quatre anys. Naiara Davó assenyalava que “no és el mateix ser Govern que no”, però tampoc ho és ser una formació política que una coalició, ni un grup parlamentari que ha sigut profundament renovat. A més, els morats han d'afrontar a la tardor, previsiblement a l'octubre si la repetició electoral no ho impedeix, una nova Assemblea Ciutadana que elegisca la successió d'Estañ com a secretari general.

Els morats van ser especialment bel·ligerants amb la inclusió de la taxa turística en la Llei de Mesures Fiscals, que s'aprova cada any, i no sembla que vagen a cessar en aquesta qüestió, ja que Compromís s'ha sumat ferventment a la seua defensa. La llei d'economia circular, pensada per a reduir la generació de residus i vigilar el seu tractament, també va ser un cavall de batalla de la formació morada i la consellera Mireia Mollá ja ha deixat clar que vol que tire endavant.

Una altra norma que va quedar oblidada per les discrepàncies que genera és la reforma de l'Estatut d'Expresidents. El PSPV defensa la “dignificació” de la figura dels 'molt honorables' i rebutja prendre decisions “revengistes, de càstig”, mentre Compromís i Podem reclamaven “eliminar privilegis”. De moment, una de les primeres propostes de Podem es queda en el calaix.

Les diputacions provincials generen una altra bretxa entre les formacions botàniques. Els morats van plantejar la seua pràctica dissolució, una qüestió que alguns veuen inconstitucional, encara que en comunitats uniprovincials no estiguen desenvolupades. Els socialistes van esmenar la proposta de Podem perquè, a parer seu, les corporacions provincials són un bon aliat per als municipis més xicotets i arriben on la Generalitat no pot. La formació d'Antonio Estañ va presentar una proposició de llei al setembre, poc després que esclatara l'Operació Alqueria en la Diputació de València, però no va arribar a ser debatuda.

Modificació de normatives

En l'apartat d'aspectes pendents, hi ha diverses normes que requereixen d'una modificació. És el cas de la Llei d'Espectacles Públics, que regula, entre altres, els 'bous al carrer'. L'obligatorietat o no que hi haja un segon metge present en aquests actes divideix els partits i el PP ja ha presentat una proposició de llei perquè s'elimine aquest requisit, que no ha arribat a aplicar-se perquè es va aprovar una moratòria. Un altre cas és el de la Llei de Seguretat Ferroviària, que encara ha de crear l'Agència de Seguretat que es va prometre a les víctimes de l'accident del metro de València. La Sindicatura de Greuges també porta a l'espera de reforma més d'un any.

Amb aquest panorama i aquesta llista de tasques pendents, el Parlament valencià reprendrà la seua activitat l'11 de setembre amb les compareixences dels consellers per a explicar els seus projectes.