Mazón agita la por d’una altra DANA amb faules de fa 11 mesos i obvia que els seus bombers han de vigilar els barrancs

El president del Govern valencià, Carlos Mazón, va posar de nou a funcionar la màquina de les faules a ple rendiment durant la seua intervenció en el debat de política general, fent-ho, a més, de la manera més irresponsable possible. Així doncs, en el bloc dedicat a la reconstrucció de la DANA, no va dubtar a agitar la por davant un altre episodi de pluges torrencials durant aquesta tardor i, de passada, responsabilitzar ja per endavant el Govern acusant-lo de no haver pres una sèrie de mesures com la instal·lació d’un Sistema d’Alerta Primerenca (SAP) en la conca del Xúquer, cosa que no es correspon amb la realitat.

Segons Mazón, “és molt greu que el Govern central reconega ara, quasi un any després, que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) no té instal·lat el Sistema d’Alerta Primerenca (SAP) que almenys poguera complementar el famós Sistema d’Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH)”.

El cap del Consell ha assegurat que “el SAIH mateix ha mostrat mancances greus fins al punt d’arribar a marcar una alerta roja en el barranc de Poio quan el llit estava sec” i ha afegit que “el Govern va prometre el novembre del 2024 que en sis mesos estaria en marxa el SAP en la conca del Xúquer que ja existeix a l’Ebre; quasi un any després, aquest sistema no existeix, continua en tramitació administrativa”.

Mazón ha comentat que “la por encara està, si és que no s’ha incrementat veient la desídia d’alguns” i ha afegit: “Això significa que, si demà, Déu no ho vulga, es repeteix una DANA, continuarem estant desprotegits. El SAP no està operatiu al cap d’un mes i mig de l’aniversari de la DANA. El contracte preveu zero euros per al 2025, les inversions s’ajornen al període entre els anys 2026 i 2029, i el Govern ha dit que aquest sistema és l’única cosa que salva vides, és a dir, que no han posat en marxa l’única cosa que salva vides”.

Ni una de sola de les afirmacions de Mazón es correspon amb la realitat. La raó és que el SAP està ja en fase de proves pel que fa a dades pluviomètriques i s’han invertit ja mitjançant contractes d’emergències 700.000 euros. Per no parlar que Mazón oculta una vegada més que tota aquesta informació s’ha de contrastar amb l’enviament dels bombers forestals a les zones amb alertes hidrològiques activades (com ho va ser el 29 d’octubre el barranc de Poio) i que ni el sistema més avançat és capaç de salvar vides per si sol si els responsables d’Emergències de la Generalitat no interpreten les dades correctament i prenen les mesures de prevenció de manera àgil i adequada, com a Administració competent en matèria de protecció civil.

A més, fonts de la CHX desmenteixen categòricament que el SAIH activara una alerta roja per augment de cabal en el barranc de Poio quan en realitat estava sec, com ha dit Mazón: “En primer lloc, el SAIH no emet alertes de cap color, sinó avisos per superació de cabal. En aquest cas, el que va passar és uns vehicles vinculats a les obres de l’A3 van estacionar sota el punt en què el sensor pren les dades d’altura i els va convertir en cabal. Les dades rebudes, una vegada contrastades i havent verificat que no eren correctes, es van rebutjar i per això no es va enviar cap avís d’augment de cabal al Centre de Coordinació d’Emergències del 112”.

D’altra banda, com va informar elDiario.es, el Govern de Carlos Mazón va tardar més de 10 mesos a formalitzar un contracte per a un sistema informàtic “avançat de seguiment i ajuda a la decisió dels riscos derivats de les inundacions” destinat a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. La formalització del contracte es va fer a penes tres dies abans de la jornada de la catàstrofe causada per la DANA en diverses comarques valencianes, segons indica la documentació disponible en el Portal de Contractació.

Situació del SAP

Segons asseguren fonts oficials de la CHX, l’obra d’emergència per a la reparació dels danys causats per la DANA en la xarxa SAIH, posada en marxa al final de l’any passat, va incloure “la implantació d’una versió pilot del Sistema d’Alerta Primerenca (SAP), amb l’objectiu de millorar la capacitat de previsió davant episodis d’avinguda i inundacions, centrat en les zones més afectades per l’episodi extraordinari del 29 d’octubre: el riu Magre, la conca del Poio i el tram baix del riu Túria, des de la desembocadura de la presa de Buseo”.

Per a totes aquestes actuacions s’han invertit ja, segons les mateixes fonts, 22 milions d’euros mitjançant contractes d’emergència, “dels quals 700.000 euros corresponen al SAP”. El sistema es basa en la implantació d’eines informàtiques que permeten integrar en temps real dades meteorològiques i hidrològiques, millorar el coneixement sobre el comportament de rius i barrancs, i optimitzar la gestió dels embassaments per a incrementar la seua capacitat de laminació.

En aquest sentit, “la CHX està immersa actualment en el desenvolupament de diferents mòduls predictius, tant meteorològics com hidrològics, amb el suport d’informació proporcionada per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), així com per models desenvolupats pel Centre d’Enginyeria Hidràulica del Cos d’Enginyers dels Estats Units (HEC-HMS) i l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València”. Tot aquest conjunt de dades està integrant-se “en la plataforma Delft-FEWS”, amb la finalitat de crear un visor operatiu que facilite l’anticipació en la presa de decisions.

El mòdul de gestió de dades pluviomètriques està molt avançat per a tota la demarcació del Xúquer. De fet, “aquests models pluviomètrics estan en aquests moments en estat de proves per a episodis de pluges”, mentre que el mòdul d’estimació dels cabals està “en estat de desenvolupament per a les conques més afectades per la DANA”.

Aquesta versió pilot del SAP “s’ampliarà a un sistema integral que cobrirà tota la demarcació del Xúquer amb el contracte que fa una setmana va entrar en fase de licitació, per valor d’1,6 milions d’euros, i que permetrà disposar d’aquests models predictius per a totes les conques i per a la gestió dels embassaments que són propietat de l’Estat”.

El contracte tindrà una duració de 3 anys per a poder explotar el sistema i donar informació associada, però això no significa que no estarà operatiu fins a aquesta data. De fet, el mòdul de gestió de dades pluviomètriques estarà integrat en el sistema a curt termini i es preveu implementar el funcionament dels mòduls d’estimació de cabals de manera progressiva, en les diferents conques, a mesura que vagen finalitzant-se.

Des de la CHX han destacat que, “en les conques mediterrànies, aquests models són de gran complexitat, atesa la rapidesa de resposta hidrològica dels seus llits i barrancs, tipus crescuda llampec, cosa que suposa un alt grau d’incertesa”. Cal recordar que els primers sistemes d’aquesta mena es van desenvolupar en els eixos dels grans rius: “Ebre, Tajo i Guadalquivir, amb crescudes més lentes, que permeten més temps de resposta. Amb tot, resulta important assenyalar que la informació que ofereixen aquesta mena de sistemes SAP en cap cas substitueixen els òrgans competents en emergències ni emeten alertes de protecció civil per si soles”.