“Mazón tracta de reobrir ferides sobre el valencià tancades gràcies a gent del Partit Popular”

Si hi ha un especialista en el procés que va donar lloc a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), aquest és el periodista Sergi Castillo (Cocentaina, 1978). Autor d'assajos i cròniques sobre algunes de les trames de corrupció que han afectat la política valenciana, col·laborador en diversos mitjans de comunicació, professor de llengua i literatura en un institut i regidor socialista a l'ajuntament de Benidorm, el 2021 va publicar Operació AVL, el pacte lingüístic dels valencians (Vincle) i ha dedicat els darrers anys a una tesi sobre el mateix tema amb què es va doctorar a la Universitat d'Alacant el desembre de 2024. Una tesi que donarà lloc a un llibre la publicació del qual té programada per a l'any que ve l'editorial Tirant lo Blanch amb el títol Els orígens i els primers vint anys de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (1995-2021).

“Falten actualment referents del món de la cultura que en un altre temps tenia el PP, com Joaquín Calomarde, que va ser diputat al Congrés, i Manuel Tarancón, que va ser president de la Diputació de València i conseller d'Educació i Cultura. Tots dos, ja desapareguts, van tindre un paper important en la creació de l'AVL. van treballar per crear ponts i superar el conflicte amb figures de la Universitat, el valencianisme i l'esquerra”, assenyala Sergi Castillo com a punt de partida en donar la seua opinió sobre els intents actuals del president de la Generalitat, Carlos Mazón, de reformar la institució normativa del valencià, fins i tot canviant-li el nom, de manera que desvirtuaria el pacte lingüístic que la va fer possible.

“La transició a la democràcia en la societat valenciana, que va tenir moments de molta conflictivitat i violència, en realitat no va acabar amb l'Estatut d'Autonomia del 1982”, assenyala Castillo, “sinó amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que venia a superar la divisió dels valencians en matèria lingüística. El procés va començar en 1997, amb Eduardo Zaplana de president, i va culminar amb la incorporació de l'AVL com a institució en la reforma de l'Estatut de l'any 2006, ja amb Francisco Camps com a president”.

Aquesta última maniobra, que blindava l'Acadèmia com una institució estatutària, es va produir, emfatitza Castillo, quan “l'AVL ja havia aprovat el Dictamen sobre els principis i els criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià al febrer de 2005”, que havia tornat a aixecar malestar en certs sectors del PP perquè reconeixia, com sempre ha estat una obvietat en àmbits científics i culturals, que la “llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears. Així mateix, és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francès dels Pirineus Orientals)”. Aquell dictamen va donar peu a la definició del valencià com una llengua romànica que en altres territoris rep el nom de català i, recíprocament, del català com una llengua que en la Comunitat Valenciana rep el nom de valencià.

Encara que en el seu llibre de 2021 va donar molt de relleu a l'aproximació entre Eduardo Zaplana i el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, emmarcada en l'acostament a nivell estatal de José María Aznar amb el líder de Convergència a finals dels anys noranta que es va plasmar en l'anomenat “pacte del Majestic”, Castillo ha modificat durant la investigació per a la tesi doctoral el punt de vista i ara relativitza la importància d'aquesta circumstància política i apunta més a la dinàmica autòctona: “A iniciativa de Manuel Tarancón, el PP va incorporar la idea de crear un òrgan normatiu en el programa electoral del PP el 1995. Joaquín Calomarde, d'altra banda, va propiciar decididament la negociació en el Consell Valencià de Cultura que portaria al pacte lingüístic, plasmat en la creació d'un òrgan normatiu del valencià amb determinades condicions”.

“La intenció explícita”, recorda el periodista, “era traure la llengua del debat polític”. Just al contrari del que ara busca Mazón. D'altra banda, afegeix, “se sabia que el pacte (no hagués estat possible altrament) propiciaria un organisme amb majoria de defensors de la unitat de la llengua. No s'enganyava ningú”. Al si de l'AVL s'han acostat moltes postures i la institució ha fet, segons Castillo, “un important treball d'incorporació i reconeixement d'elements de la llengua viva i la parla dels valencians”.

“Mazón fa una manipulació del tema per intentar salvar-se” de la seua desastrosa actuació en la catàstrofe de la dana del 29 d'octubre del 2024, “i tracta de reobrir ferides que ja estaven tancades, entre altres coses, gràcies a gent del seu partit”, assegura Castillo, que considera que, de totes maneres, “és un brindis al sol, perquè no ho pot fer. Necessita una majoria qualificada en les Corts Valencianes que no té ni tindrà mai. L'única cosa que fa és utilitzar políticament la llengua, una vegada més, i causa un gran mal al poble valencià i a tota la gent que treballa pel valencià i el seu ús normal”.