Més enllà d’Oltra: la vintena de fracassos de la dreta valenciana per tombar en els tribunals rivals progressistes

El PP valencià ha fracassat en una vintena d’intents que els seus rivals del Pacte del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, foren condemnats per un tribunal. El sobreseïment provisional del jutge instructor de la causa que mantenia com a investigada Mónica Oltra, per la qual va dimitir del seu càrrec de vicepresidenta valenciana, escapçant així Compromís del seu principal actiu electoral, ha obert un debat intens sobre la utilització dels tribunals per part dels uns i els altres en la contesa política.

Assetjats per infinitat de casos de corrupció, els populars valencians van obrir la seua pròpia batalla en els tribunals contra el Govern del Pacte del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, després de la derrota electoral del 2015. De moment, el PP arrossega la condemna a l’expresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, a l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i al seu homòleg a València, Alfonso Rus, entre molts altres càrrecs. El primer president popular en el Palau de la Generalitat, Eduardo Zaplana, està immers en un judici en què la Fiscalia Anticorrupció li demana 19 anys de presó.

Després de la derrota electoral, els populars no van tardar a passar a l’acció. Només un destacat assessor del partit, Luis Salom, va impulsar una quinzena de denúncies contra l’alcalde Joan Ribó, de Compromís, i els seus socis socialistes. Totes van fracassar i el consistori va haver d’assumir més de 20.000 euros per les despeses d’advocats.

Salom va ser el cas més extrem durant les dues legislatures en què va governar l’esquerra a València, a causa del caràcter pràcticament compulsiu de les seues denúncies. L’assessor va estar investigat en la peça A del cas Taula, relativa al finançament del PP de Rita Barberá mitjançant el barrufeig, fins que una polèmica interlocutòria de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València va tombar aquesta part de la causa.

El cas Alquería

Una de les causes més llargues i complexes va ser el cas Alquería, en què el PP exercia una de les acusacions populars. El PSPV-PSOE va convidar a anar-se’n del partit el president socialista de la Diputació de València llavors, Jorge Rodríguez, que va ser detingut el 2018 en el marc de l’operació comandada per la Fiscalia Anticorrupció. Rodríguez va muntar un nou partit comarcal a Ontinyent, la localitat de la Vall d’Albaida de què és alcalde des del 2011.

Després de quasi cinc anys d’instrucció i tres mesos de judici, Jorge Rodríguez va ser absolt juntament amb la resta dels acusats en una sentència contundent dictada l’endemà passat de les eleccions autonòmiques i municipals passades. Ens Uneix, la formació de Rodríguez, es va convertir en la frontissa clau per a decantar la balança en la Diputació de València, l’única institució que l’esquerra aspirava a governar després del bac electoral.

L’alcalde d’Ontinyent, molt dolgut amb l’actuació del seu antic partit, va pactar amb el PP, que es va disculpar pel seu paper en l’acusació popular (li va demanar 18 anys de presó). El desenllaç del cas Alquería va ser el més representatiu de l’equilibri difícil entre estratègia política i batalla judicial. No obstant això, va haver-hi altres casos de menor rang.

El cas Francis Puig, l’última causa viva

En l’àmbit de Compromís, el secretari autonòmic d’Ocupació llavors i exedil a l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, així com l’ex-vicealcaldessa, Ali Brancal (que va dimitir del càrrec), i l’assessor Miquel Torres, van resultar absolts el 2022 en l’anomenat cas dels sobres, nascut arran d’una querella del PP.

D’altra banda, un any abans també va ser absolt l’ex-director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, acusat d’un delicte de falsedat documental en les ajudes al valencià concedides a empreses de Francis Puig, germà de l’expresident socialista de la Generalitat Ximo Puig. Es tracta d’una altra causa en què el PP impulsa l’acusació popular. L’absolució va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Recentment, la Fiscalia va arxivar la denúncia, aquesta vegada impulsada per Vox des de la vicepresidència de la Generalitat Valenciana, contra Núria Enguita, ex directora del Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). La denúncia va provocar la dimissió de Enguita, reconeguda gestora cultural.

A l’espera que l’Audiència Provincial de València resolga els recursos d’apel·lació contra el sobreseïment provisional dictat per a Mónica Oltra, la investigació del cas de les ajudes públiques a les empreses audiovisuals del germà de Ximo Puig, en què el PP figura com a acusació popular, és l’única causa que queda viva de l’etapa del Pacte del Botànic. La instrucció del cas Azud, de naturalesa bipartidista, toca tant el PP com el PSPV-PSOE per pretesos fets d’una etapa anterior a la victòria electoral de l’esquerra valenciana el 2015.