Música de 'La vida és bella' i dos poemes per a donar la benvinguda a Roc en el primer 'bateig civil' de València

Al so de 'La vida és bella' interpretada pel seu oncle al violí en el palauet dels Jardins de Monfort, València va donar la benvinguda aquest dilluns a Roc, un nadó valencià de dos mesos a qui es va brindar la primera cerimònia civil, alternativa als batejos, que organitza la ciutat. Un acte que es repetirà cada dilluns, dia que ha triat l'Ajuntament per a oficiar aquest tipus de celebracions de benvinguda civil a la ciutadania amb l'objectiu d'evitar que se solapen amb les noces. De moment hi ha demanda per a realitzar-les fins a l'inici de l'estiu.

“Ha sigut molt emotiu. Vam veure que l'Ajuntament l'anunciava i la veritat és que no sabíem que anàvem a ser els primers, però ho vam demanar la setmana passada i ens van confirmar que així anava a ser. Volíem celebrar d'alguna manera l'arribada de Roc i quan vam veure això de la cerimònia de benvinguda a la ciutadania ens va semblar perfecte”, expliquen els seus pares, Andreu Soler i Candela Perpiñá, establits en el barri d'Abastos.

Acompanyats per uns vint familiars, en un acte que ha durat uns 30 minuts, després de la interpretació musical de 'La vida és bella', l'alcalde de València, Joan Ribó, com a encarregat d'oficiar aquest primer acte, va llegir els poemes '*Cançó de bressol per a despertar consciències', del poeta valencià Marc Granell i 'Com es dibuixa un xiquet', de Gloria Fuertes.

Posteriorment, es va procedir a una breu explicació de l'acte per part de l'alcalde als familiars i la lectura de drets fonamentals del menut. A més, el primer edil va regalar a la família uns llibres, uns còmics, una xapa i un peluix, i altres familiars, que encara no coneixien el nadó, van portar una altres regals al xiquet.

“Jo no estic batejat, així que un bateig religiós hauria sigut hipòcrita”, considera Soler, que afegeix que, encara que no pensaven en cap cerimònia catòlica, sí que tenien pensat “fer alguna celebració” del naixement del seu fill.

La seua mare comenta que quan va nàixer sí que va ser batejada “per tradició més que per convicció religiosa”, i considera que, “quan siga major i tinga ús de raó”, Roc podrà decidir si vol ser batejat per l'Església.

Al seu fill, assegura Perpiñá, li contaran quan cresca “l'expectació que ha generat” la seua benvinguda, i li diran que “s'ha portat molt bé i no ha plorat en cap moment”.

Ribó: “No és un bateig”

“No és un bateig sinó un acte de rebuda, de celebració i d'explicar molt clarament tots els drets que tenen els xiquets”, va explicar l'alcalde de València, Joan Ribó, després de l'acte.

“Quan una persona ve al món té una sèrie de drets que tots, primer les autoritats, estem obligats a reconéixer”, ha remarcat. “Al xiquet li dic concretament que té els mateixos drets siga quin siga el seu sexe, la seua religió, el seu color de pell, el seu origen, el poder econòmic dels seus pares, fonamentalment això”, ha ressaltat Ribó, que ha fet broma amb què no va al convit perquè “no està per a aqueixes coses” i ell “sempre” menja a casa.

Ribó va recordar la importància d'aquest acte pel fet que a València “el 38% o 37% de la ciutadania es considera atea, agnòstica o laica”, per la qual cosa “és la segona manera d'entendre la religió més important de la ciutat”.

A més, va comentar que a València “aproximadament el 58% de la gent es considera creient i d'aquests, dues de cada tres persones no són practicants”. “Per darrere, tenim totes les altres religions, que n'hi ha moltes a la ciutat” i en les quals “cadascuna té la seua expressió de rebuda de la gent”.

Com sol·licitar les cerimònies

Per a poder accedir a aquesta celebració davant l'autoritat municipal, almenys una de les persones sol·licitants haurà d'estar empadronada a la ciutat, i les xiquetes i xiquets protagonistes de la cerimònia no hauran de tindre una edat superior a dos anys en la data de presentació de la sol·licitud (encara que es contemplen excepcions per a casos especials, com l'adopció). Les persones interessades a participar en aquesta iniciativa hauran de presentar una sol·licitud tant de manera presencial, en l'oficina situada en el palau dels Jardins de Monforte, com a través de la seu electrònica municipal. 

Hauran d'aportar el certificat de naixement de la xiqueta o xiquet i el llibre de família o la resolució judicial per la qual es concedeix la tutela del menor. També hauran d'incloure el DNI, passaport o NIE de la persona o persones sol·licitants (les dues persones que ostenten la pàtria potestat, excepte en el cas de les famílies monoparentals, o persones tutores de la xiqueta o xiquet) i, si hi haguera padrins o padrines de l'acte, cosa que és facultativa, també s'aportaran els seus DNI, passaports o NIE.

La competència per a la celebració de les cerimònies és de l'Alcaldia, que pot delegar en les regidores i regidors de la Corporació, segons estableix la Llei reguladora de les bases del règim local. La posada en marxa d'aquesta formalitat de benvinguda es recolza sobre el principi de protecció de les persones que arriben al món, una qüestió fonamental recollida en la Constitució Espanyola i en la Convenció sobre els Drets de la Infància de l'Organització de les Nacions Unides.