Les morts per ofegament es dupliquen en dos anys en les platges valencianes
Temporada negra en les platges valencianes quant a ofegament. Fonts del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU) han informat que entre l'1 de juny i el 30 d'agost s'han registrat 40 morts per ofegament.
Aquesta xifra representa quasi el doble dels 23 casos comptabilitzats fa dos anys i suposen set més que el passat estius.
Per províncies, a Alacant s'han produït 22 ofegaments (20 en 2016 i vuit en 2015), la majoria a Guardamar del Segura amb quatre casos i a Torrevella amb tres.
A Castelló s'han registrat quatre defuncions per ofegament (sis en 2016 i cinc en 2015), tres en Oropesa i un a Benicàssim.
Finalment, a València s'han comptabilitzat 14 casos (set el 2016 i 10 el 2015), la majoria a Cullera amb tres morts i a València amb unes altres tres.
A més, en el mateix període s'han produït en les platges valencianes 60 rescats de banyistes amb símptomes d'ofegament, que han sigut traslladats a centres hospitalaris, encara que sense arribar morir.
Les retallades, entre les causes de l'augment
Pel que fa a les causes d'aquest increment, el vicepresident autonòmic de Creu Roja, Jorge Gómez, ha explicat que s'ajunten diversos factors.
D'una banda, ha alertat que en els anys de crisis els ajuntaments s'han vist obligats a fer ajustos pressupostaris, la qual cosa s'ha traduït en un minvament quant a hores i qualitat del servei.
En aquest sentit, Gómez, ha comentat que Creu Roja estableix uns mínims de qualitat, sense els quals, no accedeix a gestionar la vigilància de les platges: “Això ha fet que estiguem en menys localitats que fa uns anys en detriment de determinades empreses”.
Per exemple, ha explicat que “en tota platja per xicoteta que siga ha d'haver-hi un mínim de dos socorristes, han de tenir un temps de descans i canviar ubicació i, en funció de les dimensions i l'afluència de banyistes, ha d'haver-hi uns mínims mitjans aquàtics”.
Perquè això es complisca, Gómez ha demanat una normativa autonòmica que establisca uns mínims de socorristes i d'hores de vigilància per a tota la Comunitat Valenciana, ja que actualment només hi ha una recomanació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i cada Ajuntament gestiona de forma autònoma la vigilància de les seues platges sense uns requisits de qualitat.
A més, ha comentat que la temporada de vigilància hauria d'allargar-se, tenint en compte l'augment turístic que s'està registrant a la Comunitat en els últims anys: “Moltes platges manquen de vigilància al setembre, quan segueix havent-hi molt turisme i molta gent de vacances”.
