Per què es van retirar els efectius que vigilaven el cabal de Poio en la DANA? Un cap de Bombers culpa Emergències

“Els forestals són professionals i no es retiren per a anar-se’n a dinar mai”. Així de contundent es va expressar dimecres l’oficial en cap de Guàrdia del Consorci Provincial de Bombers de València, Manuel A. H. davant la jutgessa de la DANA. El testimoni va aportar una mica de llum sobre la desmobilització del dispositiu dels bombers que vigilaven el cabal del barranc de Poio, que va deixar Emergències “a cegues”, segons un tècnic que va declarar el 19 de juny passat. El testimoni, amb quasi quatre dècades d’experiència, va responsabilitzar directament el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat de no haver donat unes indicacions clares i d’haver-se despreocupat d’un dispositiu que, fet i fet, es va revelar clau per a detectar el desbordament, en mode inundació llampec, del barranc de Poio, que va causar la major part de les morts de la DANA. La testifical, reconstruïda per elDiario.es a partir de diverses fonts, denota una certa guerra soterrada entre Bombers i Emergències per la qüestionada gestió de la catàstrofe. 

El desplegament es va sol·licitar el 29 d’octubre pel Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat a les 12.48. “El sergent coordinador rep aquesta informació, no donen informació temporal ni espacial”, va afirmar l’oficial en cap de Guàrdia, segons fonts coneixedores de la seua declaració. A les 13.05 es va desplegar a Xest, Xiva i Riba-roja una unitat de forestals de la base de Bunyol composta per un vehicle lleuger i una autombomba per a mesurar el cabal. El punt de vigilància de Riba-roja, segons va explicar, és el que “més marge de maniobra” aporta per a “comunicar-ho aigua avall” en cas de detectar-se un nivell crític.

Després d’una segona visita d’inspecció a l’escala del barranc de Poio a Riba-roja, i amb el cabal en descens, el sergent coordinador “va entendre” que la faena havia “acabat”. A les 14.43, els efectius van rebre per ràdio l’ordre del Centre de Comunicacions i Control del Consorci de tornar a la base de Bunyol “per quedar en expectativa de servei”, segons l’informe que consta en la causa firmat pel testimoni, Manuel A. H.

El sergent coordinador de recursos, G. F. E. va considerar la faena de control d’aforament “conclosa” i va comunicar l’ordre de retirada a la base. I el Centre d’Emergències de l’Eliana “mai” va tornar a contactar amb el Consorci Provincial de Bombers per demanar “noves lectures” del cabal, segons el testimoni. L’oficial va lamentar que Emergències, que té la “responsabilitat del seguiment”, no donara “instruccions precises” de “permanència” en el terreny “fins a una altra ordre o cada hora”. 

Manuel A. H. també va revelar que els Bombers sí que van avisar Emergències de la retirada del dispositiu de vigilància. Un testimoni del Centre d’Emergències va assegurar davant la jutgessa instructora el 19 de juny passat que no es van assabentar d’aquesta decisió i que no va quedar reflectida en el CoordCom, la caixa negra que registra i coordina l’operativa davant les emergències. 

“No es donava l’abast”

El testimoni de dimecres va desfer l’embolic. No es va registrar en el CoordCom, com seria habitual, perquè “no es va poder reflectir tot el que passava”, per haver suposat un “bloqueig” de les funcions dels bombers enmig d’una catàstrofe descomunal. “No es donava l’abast”, va dir l’oficial. 

No obstant això, la decisió sí que es va transmetre per ràdio en un grup de comunicació que comparteixen el Consorci Provincial de Bombers i el Centre d’Emergències, anomenat UBE-València (amb una freqüència específica). “Se suposa que és un canal obert per a ells (...) i se suposa que, si el grup està obert, es monitora i algú deu estar a l’escolta”, va declarar el testimoni. 

Les gravacions d’aquest canal de ràdio es conserven “una setmana o dues” i “després desapareixen”. L’oficial de Guàrdia i el sergent van comprovar posteriorment les hores d’aquestes gravacions una vegada desfermada la polèmica arran que aquest diari informara el 29 de novembre passat que el dispositiu que mesurava el cabal de la rambla de Poio s’havia desmobilitzat.

Manuel A. H. també va dubtar que José Miguel Basset, l’inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers que participava, a partir de les 17.00, en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) coneguera la retirada dels efectius de la rambla de Poio. “Depén de si aquell dia portava l’emissora, imagine que devia estar amb telefonades. Jo vaig rebre entre 200 i 300 telefonades”, va explicar a tall d’exemple. 

Era “una de les moltes intervencions” dels Bombers d’aquella tràgica jornada i “és possible” que Basset, “sobre aquesta comunicació” de retirada, “no tinguera coneixement”. “L’inspector en cap no va amb un walkie ni amb un escàner escoltant totes i cadascuna de les mobilitzacions”, va contestar a l’advocat de l’exconsellera Salomé Pradas. 

El tècnic forestal que acompanyava Basset en el Cecopi 

El mateix oficial en cap de Guàrdia va reconéixer que ell mateix “no sabia” ni que s’havien “mobilitzat ni desmobilitzat” per a vigilar el cabal del Poio. Precisament a aquestes hores, el “plat fort” de l’emergència estava en un altre lloc (a Utiel). 

No obstant això, el tècnic forestal A. M., que acompanyava José Miguel Basset en el Cecopi, va dir al testimoni que havia sentit en el grup de comunicació UBE-València l’ordre de retirada. A. M. està citat a declarar com a testimoni el pròxim 3 d’octubre.

El Centre d’Emergències ja no es va preocupar de l’esdevenir de l’operatiu dels Bombers que havia activat passat el migdia, una vegada decretada l’alerta hidrològica en el riu Magre i en la rambla de Poio. “Ni en el moment en què el desbordament [del barranc de Poio] era conegut per tots es va arribar a preguntar per l’estat de la brigada ni enviar ningú; jo crec que en el Centre de Coordinació d’Emergències devien saber que no estàvem ací”, va manifestar el testimoni. 

D’altra banda, l’oficial en cap de Guàrdia va sostindre que els bombers simplement es despleguen per a mesurar el cabal i que “han de ser els tècnics els que transformen les dades en informació”. A preguntes d’un dels lletrats de les acusacions particulars, el testimoni va especificar que el Consorci Provincial de Bombers no té enginyers que puguen interpretar les dades: “Són coneixements molt específics”. “Jo puc dir que l’altura és de dos metres, però no sé qui és capaç d’interpretar-ho”, va al·legar. 

“Allau” de telefonades de Paiporta i Picanya

Manuel A. H. també va insistir que a les 17.30 (més de dues hores abans de l’enviament de l’Es-Alert als mòbils) ja constava una comunicació vehiculada per Emergències a través de CoordCom en què s’alertava que el barranc de Poio a Riba-roja (aigua amunt dels municipis de l’Horta Sud) anava “al límit d’aigua”. 

El lletrat que exerceix la defensa d’Emilio Argüeso, ex-secretari autonòmic d’Emergències, va preguntar al testimoni si l’avís de les 17.30 sobre el cabal de la rambla de Poio, a més del Consorci Provincial de Bombers, també se sabia en el Cecopi. “Aquesta informació la passa el mateix Centre de Coordinació d’Emergències, es trasllada a totes les agències que estan treballant”, va dir. 

Per part seua, un advocat de les acusacions particulars va preguntar a l’oficial de Guàrdia quan van ser conscients els bombers que el barranc de Poio s’havia desbordat. El testimoni va contestar gràficament: “Van entrar en allau telefonades de Paiporta, Picanya i després ja de la resta dels municipis”.