Dos periodistes documenten més de 100 crims d’odi en tres dècades a Espanya

“Jorge Ramón Álvarez Alegre. 12/10/2000. Aporofòbia. Lleó”. “Salah Touil. 08/16/2015. Racisme i xenofòbia. Totana (Múrcia)”. “Persona sense llar. 12/10/2009. Aporofòbia. Fuengirola (Màlaga)”, “Sonia Rescalvo Zafra. 10/06/1991. Transfòbia. Barcelona”. Són algunes de les víctimes que apareixen en el web crimenesdeodio.info, un treball documental dels periodistes Miquel Ramos i David Bou sobre delictes amb víctimes mortals arran d’una discriminació.

Els periodistes van començar a documentar els casos el 2015 i des de llavors han aconseguit recopilar un centenar de víctimes d’homicidis i assassinats en l’Estat espanyol durant els últims 30 anys. El treball documental es complementa amb un mapa on se situen geogràficament els crims englobats en els anomenats delictes d’odi (per raó d’ideologia, procedència, ètnia, religió, identitat de gènere o orientació sexual). El primer informe va documentar 88 casos i en aquests cinc anys els periodistes han afegit informació referent a un centenar, bé per aparicions en premsa, bé per contacte amb familiars de les víctimes.

El recurs web facilita l’accés a la fitxa individualitzada de cada víctima, en què es detalla la data en la qual va ocórrer, un resum dels fets, la tipologia del crim, la resposta judicial que va obtindre i una recopilació de les notícies i vídeos apareguts en els mitjans de comunicació. La informació, comenta Ramos, sol ser escassa en mitjans de comunicació, llevat de casos especialment mediatitzats, en què a vegades es retrau la falta d’ètica i de respecte per les víctimes. La falta d’informació també s’observa en les investigacions policials, atés que una àmplia majoria dels casos documentats va mancar de judici, fins i tot de victimaris identificats.

El treball és un exercici que subratlla aquestes manques informatives, alhora que descriu casos en què la violència s’exerceix des de les institucions, com en els centres que en depenen. Els feminicidis, expliquen els periodistes, no s’han inclòs en la seua investigació, ja que ja existeixen portals específics per a documentar-los, com feminicidio.net. La idea és “alertar sobre el perill d’aquests crims i la falta d’informació”, especialment en sensellar, casos que rares vegades arriben a judici o tenen presència mediàtica.

Els crims d’odi apareixen com a successos i a penes se’n seguiment més enllà d’alguna detenció, critica Ramos, que explica que molts són comesos per persones vinculades a l’extrema dreta o que, sense militància, hi són afins ideològicament. El treball es complementa amb un glossari de conceptes segons les definicions de la normativa internacional en l’àmbit dels delictes d’odi, discriminació i intolerància i les aportacions d’ONG que treballen el marc dels drets humans.