Podem proposa la creació d’un segell d’ocupació justa per al turisme
Salaris baixos, treballs temporals, horaris descontrolats... Els contractes brillen per l’absència i, quan n’hi ha, són obscenament precaris. És la realitat d’una gran part del sector turístic; en especial del subsector de restauració i hostaleria, que aprofita tots els avantatges del sistema per a precaritzar els seus treballadors.
Col·lectius com ‘les kellys’ –les cambreres de pis– i els treballadors del sector fa mesos que s’alcen per denunciar la seua situació. Mentrestant, els dirigents trauen pit amb les xifres rècord de turistes, competeixen en Fitur per exhibir la destinació més atractiva, els empresaris hotelers trauen les seues xifres i, com sempre, és el de baix l’ignorat. Els treballadors del turisme no viuen del turisme. No hi poden.
“Tant de bo un Fitur amb municipis i ciutats ‘competint’ per veure qui té millors drets laborals en el sector turístic, barris més cohesionats o territoris més protegits. Però no, continuem en la inèrcia contrària”, plantejava un regidor de Cambiemos Orihuela en Twitter mentre es desenvolupava la Fira Internacional de Turisme a Madrid. A la idea li queda bastant per a materialitzar-se, però, coincidència o no, un partit ha decidit fer el primer pas.
Podem va fer seues les reivindicacions de ‘les kellys’ i altres col·lectius i les va portar a les Corts, on en el debat de política general van ser acceptades amb moltes reticències. Després, la formació es va encabotar a introduir en el debat la taxa turística, una excusa per a parlar de la precarietat del sector i un maldecap per a l’executiu de Ximo Puig. En especial, per al responsable de Turisme, Francesc Colomer, que l’ha rebutjada innumerables vegades. Finalment, es va descartar per a aquest exercici i, des del PSPV, per a tota la legislatura.
No obstant això, els morats tenien, diguem-ne, un pla B; una estratègia per a combatre la vergonyosa situació dels treballadors, tan perpetuada que fins i tot sembla un costum. Una part és la creació d’un segell de qualitat, una garantia per al consumidor que assenyala que acudeix a un establiment en què es compleixen les regles del joc. La iniciativa l’ha presentada Jordi Alamán amb el síndic, Antonio Estañ, “a fi de garantir els drets laborals i d’assegurar la competència no deslleial de les empreses”, diu el text.
La iniciativa, explica el diputat, s'ha preparat amb el sindicat UGT i consultat a col·lectius de treballadors, de forma similar a les quals s'han presentat a Navarra i Màlaga, aquesta última a nivell municipal. “Cal diferenciar entre les empreses que ho fan bé i les que no”, comenta Alamán. El consum no deixa de ser un acte polític i els consumidors, que som ciutadans, tenim dret a saber on comprem i els serveis que utilitzem“, explica el parlamentari.
L'avantatge per a les empreses és un distintiu que “estan fent les coses bé”, un indicatiu que es compleixen uns drets mínims i, fins i tot, una forma de màrqueting -com els segells de comerç just- si es vol mirar des d'una perspectiva més comercial. La pretensió és que el segell s'estenga a altres sectors que s'enceben amb la precarietat.
La forma emprada és una proposició no de llei (PNL) de tramitació urgent; un mètode que permetrà que es tracte la qüestió en el pròxim ple de les Corts i, si s’aprova, hauria d’assumir-la l’Agència Valenciana de Turisme.
Per a obtenir el segell d’ocupació justa i qualitat, segons la proposta de Podem, els establiments han de complir els requisits següents: l’aplicació del conveni col·lectiu sectorial, la prevenció de riscos laborals, valorar que l’empresa no arrossega infraccions tipificades de molt greus i mesures relacionades amb l’ocupació de qualitat.
