La portada de mañana
Acceder
Patrimonio pagó gastos de la casa de Corinna y a 100 empleados de Zarzuela
Entrevista – Javier Ramos, rector de la URJC
Opinión - Lo más grave del caso Máster quedará impune, por Ignacio Escolar

Així votaran els valencians en les pròximes eleccions si s’aprova la nova llei electoral

El hemiciclo de las Corts Valencianes durante el último debate parlamentario.

Llistes desbloquejades, presència paritària d’homes i dones en els trams i un 3% de vots mínim per a poder entrar al parlament autonòmic. Els grups parlamentaris del Pacte del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem– han registrat dijous la seua proposta de reforma de la llei electoral valenciana, la segona vegada que aquests grups intenten modificar la norma per aconseguir un parlament més proporcional.

La proposta dels partits inclou algunes novetats a l’hora d’emplenar la papereta, com el vot preferencial i les llistes desbloquejades. Els votants no tindran llistes obertes per a triar els parlamentaris al seu gust, però podran alterar la composició de l’ordre marcat pels partits. Triaran la papereta que consideren i, si volen, podran marcar fins a tres diputats per ascendir-los en la llista. Només escalaran posició els que obtinguen el 10% del total de vots vàlids obtinguts per la seua candidatura en la seua circumscripció i la mobilitat interna no afectarà caps de llista i suplents.

Els electors també es trobaran amb una presència paritària entre homes i dones en les paperetes. Fins hui, la llei electoral valenciana –data del 1987– no preveu requisits d’igualtat per a les candidatures i s’aplica el que es preveu en la Llei orgànica de règim electoral. Per avançar cap a una democràcia paritària, les candidatures s’hauran de confeccionar de manera que estiguen integrades, com a mínim, per un 50% de dones, respectant la proporció en cada tram de dues candidatures i en el marc del que estipula per la LOREG, d’un 40% en trams de cinc. En altres paraules, la llei valenciana permetria que les llistes es confeccionaren seguint el criteri dona-dona-home-dona-dona, davant de la llista cremallera (gèneres alternats) actual. La paritat es farà segons la identitat de gènere expressada, d’acord amb la ‘llei trans’ valenciana.

Pel que fa a la barrera parlamentària, si s’aprova la mesura es rebaixaria el llistó electoral del 5%, dels més alts d’Espanya, al 3% dels vots vàlids obtinguts en el territori per a aconseguir representació. D’aquesta manera s’evitarien casos com el d’Esquerra Unida, que va quedar sense possibilitat d’obtindre representació amb el 4,17% dels vots (111.617) o el del Bloc, que amb el 4,6% i el 4,7% es va quedar fora del Parlament el 2003 i el 2007.

La norma pretén afavorir la democràcia interna dels partits i per això opta per augmentar en un 5% la subvenció electoral a les formacions que acrediten haver fet un procés de primàries obertes mitjançant vot directe. En matèria d’incompatibilitats, el projecte estableix que no podran ser diputats autonòmics els membres de corporacions locals, el Consell, presidència o direcció general d’alguna caixa d’estalvis o titulars d’autoritats portuàries nomenats pel Govern valencià.

Un altre dels objectius són les primàries obertes per a afavorir la democràcia interna dels partits. Així doncs, s’incrementarà un 5% l’import de la subvenció electoral per a candidatures que acrediten aquest procediment, sempre que siga democràtic i mitjançant vot directe. La norma també estableix l’obligatorietat de fer debats en la televisió pública valenciana, una mesura que À Punt ja ha dut a terme per pròpia iniciativa en eleccions anteriors, i preveu un enviament conjunt de propaganda electoral per a estalviar en costos mediambientals.

La norma necessita el suport de tres cinquenes parts de la cambra, cosa que fa imprescindible el vot favorable de qualsevol altre partit al marge del Botànic. Ciutadans va negociar la norma en la legislatura passada, però un canvi de posició va allunyar tota possibilitat d’aprovar la reforma per als últims comicis. Des de fa mesos el partit que dirigeix Toni Cantó ha manifestat la intenció d’acostar postures amb els partits progressistes, després d’haver perdut un suport electoral notable en el Congrés dels Diputats, i negocia de manera informal amb el PSPV, Compromís i Unides Podem. Al principi, la formació taronja va arribar a plantejar-se signar conjuntament la proposició de llei, encara que finalment ha optat per fer-hi esmenes. La presentació de la norma sense acabar de negociar-la no ha caigut bé del tot en la formació. En paraules de la seua portaveu adjunta, Ruth Merino, ha criticat haver-se “desdejunat amb aquesta proposta” enmig de les negociacions.

Ciutadans, que no ha valorat el projecte presentat pels tres partits, manté la insistència a aconseguir un parlament més proporcional mitjançant la reducció de parlamentaris per la circumscripció de Castelló, una província que té 24 representants per a poc més de mig milió d’habitants. El PP, de la seua banda, no té pensat participar en la negociació.

Etiquetas
Publicado el
22 de octubre de 2020 - 22:45 h

Descubre nuestras apps

stats