El Bloc encara el huité congrés amb l’objectiu d’eixamplar el valencianisme polític i reforçar Compromís

El Bloc Nacionalista Valencià encara aquest cap de setmana un congrés decisiu. La força majoritària en Compromís renovarà les estructures orgàniques i planteja una actualització ideològica per eixamplar la seua base social, un model amb què aspira a convertir-se en moviment transformador, en línia amb altres partits arrelats al territori a Espanya i Europa. El Bloc deixarà de dir-se Bloc i retirarà de la seua marca l’etiqueta nacionalista –que fa temps va deixar d’usar-se en les comunicacions del partit– i passarà a ser Més Compromís, una aposta per reforçar la coalició i ampliar el seu espectre polític.

Al huité congrés concorren dues candidatures. La primera, encapçalada per l’actual líder, Àgueda Micó, advoca per un partit que connecte amb els moviments socials, reforce els governs de coalició, establisca aliances amb altres formacions estatals i estructure el seu discurs sobre el concepte de sobiranies –l’alimentària, la territorial, l’energètica o la feminista–. La segona, encapçalada per l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, advoca per remarcar l’essència nacionalista de la formació: “Hem de ser valencianistes i sobiranistes sense complexos. Altres camins ens porten a ser Podem o el PSPV”, assegura.

Micó compta amb el suport majoritari de la militància i el suport dels rostres visibles del Bloc, entre els quals el del conseller d’Educació, Vicent Marzà, que serà el seu coordinador polític, o el del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que defensa l’actualització ideològica com a base per a un nou model de país. Els de Micó plantegen que la candidatura alternativa crea un marc fals en el debat: ningú renuncia a res en voler obrir el concepte i introdueixen la lluita de classes en el discurs valencianista. “No és valencianista qui creu que es pot construir un país sobre la precarietat de les dones o de les classes treballadores o sobre l’explotació del territori”, afirma Marzà en una entrevista amb elDiario.es.

Els integrants de la llista de l’alcalde de Bellreguard s’aferren a la identitat nacionalista per tractar de mantindre els sectors històricament vinculats al partit: “Hem de defensar el dret a l’autodeterminació del País Valencià. Ho hem de fer sense complexos, sense radicalismes i amb la naturalitat d’allò que suposa una idea democràtica”, exposen, mentre critiquen que “l’actual direcció vol desnaturalitzar-nos i descafeïnar-nos com a partit”, començant amb el canvi de nom. La candidatura crítica parla de pèrdua d’essències; la continuista, d’obertura per a construir majories. “No necessitem cap refundació, i sí més treball amb els col·lectius dels pobles i les comarques del País Valencià per a enfortir Compromís”, insisteixen des de la candidatura de Ruiz.

Els dirigents són conscients de la dificultat per a arrelar-se a les comarques del sud, castellanoparlants i amb una realitat sociològica diferent de la de l’àrea metropolitana de València i les ciutats, on recullen resultats més bons. Per recuperar a la militància, els crítics plantegen “empoderar-la” i “reactivar” les relacions amb els col·lectius socials; una línia similar a la que planteja la candidatura de Micó, amb fòrums constants de debat que òbriguen el moviment.

La candidatura crítica també planteja una esmena a la totalitat a la política feminista del Bloc i de Compromís. Promoguda per l’exdiputada en el Congrés Marta Sorlí, un grup de militants reivindiquen polítiques abolicionistes del gènere, de la prostitució i dels ventres de lloguer i afirmen sentir-se desplaçades dels espais de decisió. Aquest sector ha plantejat un manifest contrari a la Llei trans estatal per introduir el concepte d’autodeterminació de gènere, que, indiquen, suposa legitimar el gènere com a eina d’opressió per a les dones, en compte d’acabar amb ell. Algunes de les impulsores participaran dissabte en una concentració contra el projecte de llei que abandera el Ministeri d’Igualtat.