“Espanya es defineix des de la diversitat”: Ximo Puig trasllada el debat federalista al Congrés del PSOE

La socialdemocràcia espanyola vol avançar cap a un model d’estat més descentralitzat, aprofundint en el model protofederal que va dibuixar el pacte constitucional del 1978. En els últims mesos el president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha sigut capdavanter del debat del federalisme i la descentralització de l’estat, assumint les reivindicacions de l’anomenada perifèria davant la recentralització de la dreta. Puig, que té ben treballat aquest discurs des de fa anys, ha llançat proposades com un impost que corregisca els desequilibris de renda propiciats per l’‘efecte capitalitat’ de Madrid, traslladar algunes seus d’organismes nacionals a altres punts de l’estat, formalitzar les conferències de presidents autonòmics o reformar el Senat per convertir-lo en una cambra de representació territorial.

Les mesures que el dirigent autonòmic ha anat desgranant en diferents fòrums s’han materialitzat en esmenes a la ponència marc del 40 Congrés del PSOE, el document que determinarà les bases polítiques per als socialdemòcrates espanyols per als pròxims quatre anys. I en aquest futur pròxim, els socialistes valencians volen encaixar el seu concepte d’“Espanya polifònica”, una metàfora per a il·lustrar que l’estat va més enllà del soroll que predomina a Madrid i Catalunya, que hi ha més actors que mereixen ser escoltats. “El nostre concepte del que significa Espanya es defineix des de la diversitat”, assenyala una de les esmenes presentades.

Les mesures de la delegació valenciana s’articulen en tres conceptes: descentralització, diversitat i cogovernança. “La noció d’‘allò espanyol’ no s’esgota en una llengua, ni en una cultura ni en una identitat. Espanya hem d’entendre-la des de la diversitat, una diversitat que genera una riquesa de llengües, de cultures i d’identitats. Identitats que no poden ser excloents, que conviuen”, apunten els textos presentats.

Les esmenes parlen d’una reconciliació després d’una dècada de “fúria i soroll” i apunten a l’avanç cap a un model redistributiu de riquesa, protagonisme i poder com una manera per a resoldre el conflicte polític amb Catalunya, però també per a evitar altres bretxes. Entre les propostes, s’insisteix en una qüestió que fa poc ha assumit el president del Govern, Pedro Sánchez, i que ha provocat les crítiques de la presidenta de la Comunitat de Madrid i dirigent del PP, Isabel Díaz Ayuso: la descentralització d’institucions i organismes. La delegació valenciana planteja situar seus públiques més enllà de la capital, i apunta que “la ubicació de centres de decisió atrau empreses i activitats d’alt valor afegit, i genera xarxes d’influència”, i recorda que “aquests organismes públics comporten la generació de molta ocupació qualificada, que exerciria com a efecte tractor” per al desenvolupament territorial, una correcció a la despoblació, factor de desigualtats. Aquesta descentralització també s’aplica a les infraestructures i la mobilitat, superant el model radial cap a un en xarxa.

Cogovernança, un terme que ha guanyat pes des de l’estat d’alarma a través de les reunions interterritorials de Sanitat i les conferències de presidents, dos fòrums de debat entre el Govern central i els governs autonòmics per a resoldre les crisis derivades de la pandèmia, és un altre dels punts clau. Per als socialistes valencians, la COVID-19 ha deixat com a aprenentatge que aquesta manera de prendre decisions funciona millor i és de més utilitat per a afrontar els reptes globals: “Les competències que exerceix cada nivell de govern no són compartiments estancs, s’interrelacionen, s’entrecreuen i moltes vegades es comparteixen, és per això que aquesta crisi sanitària ens ha ensenyat la importància de la cooperació per al bon funcionament del sistema. Necessitem articular mecanismes de cooperació i interrelació que permeten un exercici adequat de les competències compartides”, assenyalen. Així doncs, consideren fonamental “que les comunitats autònomes participen en l’elaboració de les grans polítiques de l’Estat”, com passa amb la gestió dels fons europeus Next Generation o les estratègies de recuperació. Els socialistes, encapçalats per Puig, consideren que és una qüestió de justícia, però també d’intel·ligència; una manera d’articular un model de país que represente tots els ciutadans.