Un informe sobre pobresa i habitatge considera que “les mesures han d’orientar-se a complementar els ingressos de les llars i no a tractar de controlar els preus dels habitatges”

L’habitatge públic és una part de les polítiques d’habitatge necessàries per a resoldre els problemes de pobresa i una eina per a garantir el dret a una llar digna. Les Nacions Unides consideren que “l’habitatge és una responsabilitat pública, de manera que hi ha un dret reconegut d’accés a un habitatge digne per a tots els ciutadans”. Aquesta valoració es recull en un informe de la Càtedra Prospect Comunitat Valenciana 2030, un laboratori d’idees promogut des de Presidència de la Generalitat Valenciana i adscrit a la Universitat de València, que centra les seues recerques en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Un dels seus últims treballs analitza els nivells de pobresa a la Comunitat Valenciana i la situació del mercat d’habitatge, dos aspectes que es relacionen estretament. El treball, a càrrec de Paloma Taltavull, Francisco Juárez i Antonio Escudero, investigadors de la Universitat d’Alacant, alerta que “la caiguda en l’edificació posterior a la crisi financera està dificultant la generació d’un nou estoc d’habitatge social, a pesar que les necessitats han tornat a emergir”. Els investigadors consideren que “l’efectivitat de la política d’assignació d’habitatge social no depén del volum total d’habitatges en la cartera (els que es diu que tenen els països) sinó de la rotació de les llars en aquests habitatges”, una rotació que és “generalment molt baixa” als països europeus. “L’ús d’habitatges socials públics com a mesura de política és una eina amb una efectivitat limitada al volum d’unitats en l’estoc del sector públic”, expressen, la qual cosa pot veure’s com un hàndicap per als executius que se centren en la construcció: l’estoc acaba, la demanda no.

L’estudi recull que la política espanyola ha impulsat la construcció de quasi el 35% del parc actual en forma d’habitatges amb algun suport públic, gestionant la seua assignació en propietat, quasi de manera massiva fins a aquest segle. “En transmetre’s en propietat sense restriccions, els habitatges que van ser alguna vegada públics esdevenen privats quan es compleixen les condicions de provisió –entre 15 i 30 anys–”, una de les raons que expliquen les diferències en la quantitat d’habitatges disponibles a Espanya i altres països europeus.

A la Comunitat Valenciana, segons estimacions –amb dades de la Generalitat encreuades amb el cens–, hi hauria al voltant de 66 mil unitats, gestionades per diferents administracions públiques. D’aquesta xifra, els habitatges buits suposen un 3,2% del total d’aquest grup d’habitatges, que es concentren en més proporció en les capitals de província i comarca, una xifra que mostra, “inicialment, que la disponibilitat d’unitats per a una intervenció en el mercat és molt menuda”.

En total, les unitats buides amb què compten les institucions públiques per dur a terme la política d’habitatges eren el 2018 al voltant de 2.000 unitats per a tota la Comunitat Valenciana, xifra que es duplica si es tenen en compte els habitatges ocupats il·legalment, assenyalen els investigadors. “La mobilització i la recuperació dels habitatges buits, dels ocupats il·legalment i la rehabilitació de les unitats en mal estat, retornaria un estoc d’habitatges públics de quasi un 9% del total d’unitats d’aquest grup a la gestió pública”, uns càlculs que porten a 3.300 o 3.500 habitatges disponibles.

Els investigadors, que analitzen la renda de les llars, la bretxa entre rics i pobres i la pobresa per tipus de llar, consideren que les polítiques per a pal·liar-la haurien de centrar-se més en l’augment d’ingressos que en el control dels preus de mercat, en una autonomia amb una taxa de pobresa del 22,5%, dos punts per damunt de la mitjana espanyola. “Les mesures han d’orientar-se a complementar els ingressos (o crear una ocupació millor) de les llars i no a tractar de controlar els preus dels habitatges, ni tan sols en el mercat de lloguer. Una intervenció en el mercat de l’habitatge controlant preus distorsionaria el mercat i podria segmentar l’oferta existent cap a les llars amb més renda, i empitjorar així la situació dels més pobres. A més, devaluaria el valor immobiliari amb efectes greus sobre l’economia en conjunt, pel fet de reduir-ne el valor total”, consideren.

“Les llars pobres accedeixen al mercat lliure si no hi ha oferta adaptada als seus ingressos, i la construcció d’habitatge social ha estat en mínims o ha sigut nul·la durant una mica més d’una dècada. La falta d’oferta força a l’accés en el mercat de rendes lliures. Cal dir que els preus de lloguer a la Comunitat Valenciana estan en línia amb els de propietat (no són excessivament alts), però els baixos ingressos generen, com a resultat, que les llars facen esforços de pagament molt elevats”, expressen els autors. Respecte a la pandèmia, estimen que puga tindre impacte sobre la pobresa en habitatge per pèrdua d’ocupació, per la qual cosa, conclouen, “l’augment del parc d’habitatges socials i una bona gestió del parc existent ajudaria a tindre eines d’intervenció en el cas que la recuperació dels sectors més afectats siga lenta”.

Pobresa per llars

Si s’analitza per categoria de llar, amb referència a cadascuna, del total de llars menors de 30 anys, el 27,5% són pobres, taxa més alta que en la resta de les unipersonals, en què el 24.6% dels sèniors són pobres i el 26% d’aquells, entre 30 i 64 anys. Però l’estudi destaca com a especialment greu la incidència en les llars monoparentals, de les quals un 39% són pobres.

“El fet que siguen les llars monoparentals i les que tenen dos adults amb xiquets les que presenten taxes elevades d’aquesta ràtio mostra una realitat de pobresa infantil severa a la Comunitat Valenciana. Llars adultes i sèniors unipersonals, com aquelles amb més de dos adults en la llar, també afronten taxes elevades de housing stress. Només les llars sèniors amb dos adults semblen escapar de l’estrés de pagament de l’habitatge, encara que amb taxes d’esforç que superen una mica el 30% en el cas dels pobres”, assenyalen.