El PP valencià dona suport al candidat de Pablo Casado amb el 95% dels vots

Carlos Mazón (Alacant, 1974) va ser beneït per la direcció de Pablo Casado per a ser el pròxim dirigent del PP de la Comunitat Valenciana i divendres ho ha sigut per la militància. El president de la Diputació d’Alacant, l’últim bastió popular en la Comunitat Valenciana, ha obtingut el suport del 95% de la militància que ha participat en el segon experiment de primàries en la formació valenciana. La seua antecessora, la defenestrada Isabel Bonig, va intentar normalitzar la democràcia interna en el partit i va concórrer a un procés similar, encara que el seu únic rival es va retirar en les hores prèvies a la votació.

Encara que abans fins i tot de començar el procés Mazón havia sigut l’elegit, els populars valencians es jugaven unes quantes cartes en aquest procés: una victòria per aclamació, amb catifa roja, del model de Pablo Casado, o el manifest de la discrepància interna; posar xifres reals als militants disposats a participar-hi i a fer costat econòmicament a un partit que ha anat perdent representació en favor de l’extrema dreta, deixant les xifres nues; o la vertadera influència de l’expresident Francisco Camps, que intenta ressuscitar després d’anys en el laberint dels tribunals.

L’alcalde d’Aiora, José Vicente Anaya, secundat per Camps, no ha aconseguit arrabassar-li massa vots, però sí que ha mostrat les costures de la formació conservadora, que feia gala de superar els 100.000 afiliats en la dècada passada. En concloure la presentació d’avals, Mazón va exhibir més de 12.000 suports –davant dels 200 d’Anaya– per a ajudar-se a pujar a la direcció nacional. Dues setmanes després es van rebaixar els inscrits fins a 7.800.

L’alacantí planteja les primàries en el partit com a pròleg per a les eleccions autonòmiques, i ha deixat caure fins i tot que el president socialista Ximo Puig prepara un avançament electoral. El seu projecte és el d’un PP “lliure, clar i sense hipoteques que mira el futur” i que pretén ocupar “un gran espai central” i “obrir els braços a altres sensibilitats” per recuperar els votants que se’n van anar a Ciutadans i a Vox. Amb el desgast dels taronges i la fugida de parlamentaris que coneix bé, com Emilio Argüeso, Mazón té l’oportunitat d’eixamplar la bancada en la pròxima legislatura.

Mazón compta amb el suport de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala; la portaveu a València, María José Catalá, i diputats nacionals com Salomé Pradas o Macarena Montesinos, que l’han abrigallat durant la seua campanya.

Els vells discursos del PP

Criat políticament sota les faldes d’Eduardo Zaplana, el president de la Diputació d’Alacant s’aferra discursivament a les promeses que van valdre al PP valencià les majories absolutes. Reivindica el llegat de Rita Barberá –a qui la seua portaveu valenciana ha intentat, sense èxit, nomenar alcaldessa honorífica de València–, el transvasament Tajo-Segura –l’eterna guerra de l’aigua–, agita el fantasma del catalanisme i la submissió de València a Barcelona i enarbora la política fiscal que beneficia les grans fortunes.

Una ombra en la Diputació

El dirigent alacantí té pendent enfrontar-se a una denúncia per prevaricació i malversació en els tribunals. El grup Compromís en la Diputació d’Alacant ha presentat diversos escrits a la Fiscalia i el Tribunal de Comptes pel transvasament de quasi mig milió d’euros del compte de la corporació provincial al partit entre el 2015 i el 2018. La Fiscalia va obrir una investigació el novembre passat pel buidatge del compte del grup ‘popular’ en la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) coincidint amb l’eixida de José Joaquín Ripoll de la presidència de la Diputació d’Alacant, assetjat pel cas Brugal. El compte, segons els extractes bancaris publicats per elDiario.es, tenia un saldo de 65.011 euros, que va passar a ser de 31,99 euros després del cobrament de dos xecs en altres entitats bancàries. A més, els valencianistes han denunciat que 446.000 euros transferits a comptes del PP no s’han justificat amb les factures corresponents.