La remodelació de Govern de Pedro Sánchez altera els equilibris en els socialistes valencians

Ningú no sap res. O tots diuen que no ho saben. L’endemà passat que el president del Govern, Pedro Sánchez, abordara el canvi de carteres més gran fins hui, l’estupor continua sent la sensació predominant entre les files socialistes. L’eixida dels escuts del president, els seus parapets polítics, manté els seus col·laboradors nerviosos.

Encara queden dies per a trobar les explicacions, afirmen, però el canvi radical en l’ala socialista de la Moncloa altera tots els congressos autonòmics. En el cas valencià, l’home fort havia demanat un temps “més tranquil”, però la seua eixida no se li va comunicar fins al dissabte mateix. José Luis Ábalos deixa de ser ministre de Transports i secretari d’Organització del PSOE a tres mesos del 40é Congrés Federal que se celebrarà del 15 al 17 d’octubre a València i sacseja el conclave autonòmic que arribarà un mes després i es convocarà en les pròximes setmanes.

Les diferències entre Ábalos i el president de la Generalitat Valenciana, líder al seu torn del PSPV-PSOE, Ximo Puig, són de sobres conegudes, com ho són les tensions entre Puig i Sánchez des de l’operació prèvia a les primàries que, contra tot pronòstic, van encimbellar el segon a la Secretaria General del partit davant Susana Díaz, ara defenestrada també del seu feu a Andalusia. L’eixida del número tres del partit sembla beneficiar el president valencià en el joc d’equilibris en les files de la federació socialista, la més gran en afiliats.

En el Palau de la Generalitat Valenciana predomina el sentiment guanyador, no per haver aconseguit una victòria, sinó per haver vist el rival derrotat. La referència valenciana en el Govern deixa de ser el contrapés del president en la seua terra i passa a ser l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, des de dilluns ministra de Ciència i Innovació; un perfil jove, tècnic i solvent adscrit al corrent de Puig. La segona generació del lobby de Gandia comença a guanyar pes en la política nacional de la mà d’Óscar López, nou cap de Gabinet del president, rescatat després de donar el seu suport de Patxi López en les tibants primàries. Iceta, que passa a Cultura, també manté una bona relació amb el president valencià, lligats pel sentiment federalista i perifèric.

Després d’anys d’esforç per llimar asprors amb el secretari general a què es va enfrontar, en l’entorn de Ximo Puig afirmen que la relació és cordial, que no hi ha disputa. Fins i tot parlen de complicitat. Puig és el baró socialista que governa el territori més poblat i ha passat l’últim any donant la cara pel president, defensant-lo en les disputes en el partit, afirmen els seus. En el cas dels indults als presos independentistes, el dirigent valencià ha sigut dels pocs a defensar la mesura i les picades d’ullet al pes i al “caràcter estratègic” de la Comunitat Valenciana en la política nacional són constants.

Les idees del president sobre el canvi de Govern van començar a deixar-se caure la primera setmana de juny. Aquell mateix cap de setmana, en el tercer aniversari de l’executiu progressista des de la moció de censura celebrat amb un acte a València, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, enviava una abraçada afectuosa al secretari d’Organització llavors, José Luis Ábalos, i li donava la mà per als reptes futurs: “Gràcies, José Luis, per tot el teu treball, per donar la cara permanentment, que no és menys important, perquè a qui dona la cara normalment, ja se sap què li passa... Saps que comptes amb el meu afecte, afecte i amistat i el suport total de la Comunitat Valenciana”. La cara, diuen, es posa perquè te la besen o perquè te la trenquen.

La setmana prèvia el secretari d’Organització llavors va celebrar un sopar amb els seus afins a la Comunitat Valenciana, enmig de l’escàndol per la detenció de Rafael Rubio en el marc del cas Azud, que afecta càrrecs del PP de Rita Barberá i ara també alguns socialistes, per sondejar els ànims sobre els futurs congressos. La cita va esdevindre a Burjassot, feu del sanchisme-abalisme, municipi l’alcalde del qual, Rafa García, va arrancar un 40% de vots en les primeres primàries contra Puig després de la victòria de Sánchez, en el marc de l’últim congrés del PSPV-PSOE en què Puig va anunciar que no tornaria a optar a la Secretaria General, una decisió de la qual després s’ha desdit.

No obstant això, els socialistes dels diferents corrents es mostren encara cauts a l’hora de traure el termòmetre per al congrés del PSPV i creuen que en les pròximes setmanes s’anirà completant el puzle. Mentre uns enterren els escuders de l’exministre, altres prefereixen esperar a l’estiu per oferir un diagnòstic. Els que creuen que Ábalos se n’anirà, renunciarà a tindre presència en la direcció autonòmica o està amortitzat és que no el coneixen, afirmen des del seu entorn. L’ambient precongressual continua sent el de guerra freda: anar acostant els tancs a la frontera i ensenyar la munició sense orquestrar un atac concret.