“El PP va debilitar el sistema públic de serveis socials i va aconseguir que les constructores hi entraren per guanyar diners”

El canvi de model en els serveis socials és una de les grans promeses del Consell. L’executiu autonòmic va arribar amb un sistema col·lapsat i uns índexs de pobresa i precarietat alarmants, així com també un “caos” organitzatiu que dificultava els ja per si eterns tràmits. De posar ordre en aquest departament s’encarrega des de fa un any Helena Ferrando, secretaria autonòmica de Serveis Socials després del cessament de Sandra Casas. Diplomada en Treball Social per la Universitat d’Alacant, hi ha estat coordinadora provincial de la Fundación Secretariado Gitano de València durant 16 anys.

La responsable del departament critica la gestió dels anteriors governs autonòmics sota el PP, responsables, a parer seu, de l’abandó dels serveis d’atenció a les persones més vulnerables i assegura que, a pesar de l’escàs interés del Govern central a finançar els serveis públics, les coses van canviant.

Pregunta: Quina és la situació actual dels serveis socials?

Resposta: Jo n’estic molt contenta. Crec que la xarxa pública de serveis socials s’ha reforçat. El nivell de pobresa era molt elevat, d’un 32%, i, no obstant això, tenim un producte interior brut més elevat. És indicatiu que estava fent-se molt malament i la xarxa d’atenció no acomplia la seua funció. Nosaltres hem fet un reforç molt gran, d’un increment del 200 per cent en tota la Comunitat i comença a notar-se. Primerament, perquè al principi hi havia problemes per a la contractació de personal, que feia molt de temps que no se’n contractava i hem abaixat les ràtios d’atenció. Ara ja es nota el canvi, els municipis el veuen. Crec que el balanç dels últims anys és molt positiu, també en la dependència. Sembla que el Govern anterior no va voler posar el sistema en marxa i nosaltres, fins i tot amb molts problemes amb les llistes d’espera, hem aconseguit ficar 60.000 persones en el sistema.

No obstant això, segons l’Índex de Desenvolupament dels Serveis Socials (DEC), desenvolupat per l’Asociación de Directoras i Gerentes de Servicios Sociales de España (ADYGSS), encara que destaca l’esforç, la Comunitat Valenciana és la que n’ix pitjor parada.

Venim d’on venim. M’agradaria que la millora fóra molt ràpida. Es deu, entre altres coses, al fet que no podem contractar persones en el servei central. Si Montoro et posa un control que suposa no contractar més gent, tot costa molt més. Hem hagut de recórrer a distintes vies per a aconseguir que les coses funcionaren millor. Per a nosaltres l’important és l’increment, amb els mateixos funcionaris hem fet molt més i hem reforçat el sistema a escala municipal. Però l’herència de tants anys sense posar en marxa polítiques d’inclusió la tenim i la tindrem durant molts anys.

Com s’ha arribat al col·lapse dels Serveis Socials?

Bé, la primera cosa ha estat la inversió nul·la i la privatització de la xarxa de serveis. Després, la retirada de les ordres, del decret d’autorització, no tenir aportació econòmica per a la renda d’inclusió... Tot això provoca que el sistema no funcione. Era la seua manera [del Govern autonòmic del PP] d’aconseguir el deteriorament. Per exemple, les ràtios: amb els anys, hi havia més gent amb problemes d’inclusió i no es reforçaven els equips d’atenció, sinó que s’hi posaven menys diners. A més pobresa, menys ajudes. La manera de debilitar el sistema és no invertir ni en ajudes directes a les famílies ni en personal. Per a ells l’important era invertir en residències, perquè ací sí que guanyaven diners les empreses privades. El PP va debilitar el sistema i va aconseguir que empreses privades, constructores, hi entraren per guanyar diners.

Això té a veure amb la concepció ideològica del model d’Estat, de com i quant ha d’intervenir...

És clar, i en funció de com ho articules, obtens uns resultats. Amb uns serveis socials deteriorats, la gent no vol anar. Si el servei públic no funciona, es fan assegurances privades i no volen pagar impostos, no volen tenir una xarxa pública. Nosaltres hem canviat això.

Quin és la principal carència dels serveis socials valencians?

La gran carència, que ja no és tan gran, perquè l’hem reforçada, era el personal. En els pressupostos hem incrementat el capítol 1, referent al personal de la Generalitat. Sobretot en els centres de valoració, per acurtar les llistes d’espera, i en les residències de la tercera edat.

En el pressupost ja es poden veure quines són les prioritats per a l’any que ve, però m’agradaria demanar-li que humanitzara les xifres de les partides

En la part de serveis socials hi ha 15 milions d’euros més com a reforç a escala municipal. Creiem que és molt important arribar a tots els llocs que no siguen rendibles, estar en les zones rurals. L’objectiu és que, per exemple, un xiquet amb síndrome de Down d’un poble de l’interior no se n’haja d’anar a la costa per a tenir atenció. L’antic Govern funcionava d’aqueixa manera, els centres estaven en la costa.

D’altra banda, hem declarat 12 barris d’acció preferent, els més vulnerables, que rebran ajudes, en què busquem dinamització de la comunitat, gent del barri que participe amb diversos equips. Després, en la llei de dependència, hem potenciat la part d’autonomia personal. L’antic Govern preferia el model de residències, però nosaltres volem treballar la part de l’atenció a domicili, potenciar aqueixa autonomia i ho incorporarem en 44 ciutats, que tindran personal perquè les persones no hagen d’anar-se’n de sa casa.

Una altra part important és que hem contractat a 99 advocats per garantir els drets de les persones, com ara immigrants o refugiats… Els serveis socials han d’estar basats en això. Aquest personal s’encarregarà de gestionar les denúncies per discriminació, els desnonaments injustos… Les persones amb problemes d’inclusió tenen molts problemes legals. A vegades, per exemple, arriben immigrants que volen regularitzar la seua situació o accedir a la sanitat pública i no saben com fer-ho. Per a això els necessitem.

Finalment, destinem 4 milions en una subvenció als ajuntaments per a diversitat funcional i salut mental. En compte de pagar a entitats privades i ONG, potenciem les places públiques municipals i volem que els ajuntaments tinguen serveis d’atenció, ja que moltes vegades les persones amb aquests problemes no van al metge. A més, estadísticament, els problemes de salut mental van augmentant, sobretot per estrés i per drogues, així que volem anticipar-nos.

Tot aquest sistema és sostenible sense l’aportació del Govern central?

Doncs, bastant malament, la veritat. En dependència, per exemple, només aporta l’11%. Saben que necessitem incrementar-ho i no ho fan. El Govern central deixa que les comunitats autònomes fem el que podem. Hi ha retallades a escala estatal, el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) no podem utilitzar-lo per a pagar a Ajuntaments, només a empreses… Això no val. Augmentes el servei municipal públic, poses els diners que hauria de posar el Govern i que no posa, i després arriba el FLA i has d’usar-lo per a pagar a empreses… Imagina l’esforç per a mantenir el nou model de serveis socials. És més fàcil invertir en carreteres, que és molt més visible, però nosaltres ho fem en els vulnerables dels vulnerables, en els que no voten, en els que no tenen les necessitats cobertes. Ells tenen unes altres preocupacions abans que el panorama polític.

A banda està el problema de l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana. Han comptabilitzat què es podria fer amb un finançament d’acord amb la mitjana estatal?

Podríem treballar molt més. Quan vam començar, la prioritat era cobrir les necessitats bàsiques. Si el Govern pagara el que toca, el nivell de pobresa pràcticament s’hauria acabat. Tindríem diners per a emergències, molt més per a renda i per a gestionar la prevenció. O la intervenció comunitària, que la comunitat, els barris, s’involucren en els seus problemes. I no podem fer-ho per la falta de finançament. No obstant això, hem incrementat la despesa tot el que hem pogut en aquesta Conselleria.

Quan començarà a aplicar-se la renda d’inclusió?

Hi ha una vacatio legis per al desplegament del reglament i es preveu per al primer trimestre d’enguany.

Quin és l’aportació principal de la Llei de serveis socials?

És una llei de drets socials i ordena el panorama. Ara no hi ha zones, no hi ha nivells d’atenció… La llei declara una sèrie de principis d’igualtat i d’accés als drets, però també és molt important el segon aspecte. Ordena àrees, ràtios, equips dels serveis socials, les residències, estableix nivells… Hem volgut que les entitats socials s’hi impliquen molt, així com també els interventors municipals. Volíem una llei amb una base que estiga d’acord a implantar-la. Quan vols canviar un sistema, o els professionals hi estan d’acord o no pots canviar-lo. Feia molts anys que estàvem sense una llei d’aquest tipus.

En quin termini es preveu aprovar la norma?

S’ha declarat tramitar-la per la via d’urgència, que ho acurta a la meitat. Creiem que entrarà en les Corts abans de l’estiu i esperem que s’aprove enguany.

Aquesta llei preveu cap mecanisme per a reduir la burocràcia?

Amb el sistema anterior hi havia molts tipus d’ajudes, cada una d’una banda, que portaven a molta burocràcia. Nosaltres ho hem simplificat en dues: les ajudes d’emergència i la renda d’inclusió. Si ets beneficiari de la renda d’inclusió no has de gestionar beques de menjador, beques de llibres, de transport… Els problemes són transversals: quan un té un problema d’inclusió, té també un problema laboral, per a pagar l’habitatge, per a menjar…

La manera de treballar ha de ser transversal, hem de ser més eficients. A més, les ajudes de pobresa energètica s’han inclòs en les ajudes d’emergència, que gestionen els ajuntaments a través d’un conveni. En aquests pressupostos, després d’una avaluació amb els ajuntaments, detectem què necessita cada un perquè el dia 1 de gener sàpien quines ajudes tindran mitjançant convenis i evitar tant de tràmit. Tot va perquè aconseguim mirar les persones a la cara, que els professionals puguen ajudar a fer un itinerari i marcar objectius.

Hi ha inconvenient a acudir als serveis socials?

No, però és una figura majorment femenina la que hi va, estadísticament. La feminització de la pobresa és real. És la dona la que socialment càrrega amb tot.

I els serveis socials són paternalistes?

Abans eren molt paternalistes. Sobretot amb les ajudes. Ara es parla de subjectes actius, de drets, d’autonomia personal… És un canvi en la metodologia, que entén que el personal de serveis socials no és un administratiu que dóna ajudes. Hem canviat els itineraris i els equips de base, ara són més actius, amb molts educadors, perquè el procés vaja canviant. No és donar diners i passar de tot. Hem impulsat molts fòrums amb coordinadors, fent avaluacions amb el personal… Si no avalues, si no preguntes, no pots fer un mapa de necessitats. I fins ara es treballava així.

Els índexs de pobresa encara són alarmants. A part d’aquestes mesures, quin és el pla del Consell contra la pobresa?

Tenim el Pla d’Inclusió, que tracta tots els àmbits: educació, sanitat, habitatge… És l’estratègia, treballar totes les àrees i marcar les línies perquè també es faça a escala municipal i anar tots en la mateixa direcció. A partir d’ací, els municipis elaboren els seus plans d’inclusió. A banda, hem elaborat el concert social. L’anterior sistema era tan clientelar que feia que fins i tot els centres es presentaren a programes. El que comporta el concert és l’organització, és una nova manera de relacionar-se en què la Generalitat decideix on s’ha de situar una residència perquè detecta on hi ha necessitat d’ubicar-la i concerta les places. Si l’entitat no ha de sol·licitar el programa, presentar-lo, vas a revisar-lo… Tens més temps per a treballar i l’entitat i els seus professionals estan ben pagats.

Fins ara, els centres de diversitat funcional han estat en mà d’entitats, s’han creat centres on elles han volgut. Però és responsabilitat pública que en totes les comarques les persones tinguen les seues necessitats cobertes. Nosaltres oferim les places i busquem l’entitat que les cobrisca. És el Govern qui dibuixa el mapa de necessitats.

Els usuaris del sistema són conscients dels canvis?

Molts, sí. Les avaluacions solen ser positives. Evidentment, hi ha persones amb problemes. Però hi ha un indicador molt clar. Quan jo me’n vaig anar de serveis socials, van començar a aparéixer guàrdies de seguretat als centres. Hi havia agressions, i no parle d’un marit enfadat perquè la dona se n’ha anat, o de pares a qui se’ls ha llevat la custòdia; aquestes agressions sempre han existit envers els treballadors. Parle d’agressions de persones que estan molt cansades, que no poden més i a qui no s’ajudava. Els treballadors socials tenien por i no podien amb tot. Ara les coses estan més tranquil·les i hi ha menys guàrdies de seguretat als centres.

També es nota en les sol·licituds. Les ajudes per a dependència i per a la renda d’inclusió havien arribat a un punt de no sol·licitar-se perquè no hi havia diners. Ara les sol·licituds s’han incrementat, n’hi ha 2.000 alguns mesos, quan la cosa més habitual n’eren 600. Quan el sistema funciona, el sistema s’utilitza.