El PP valencià es carrega el decret de tanteig després d’utilitzar-lo per a promocionar la compra de dos edificis ‘mediàtics’

El PP valencià viu en una contradicció permanent. Aquesta setmana mateixa, mentre anuncia la compra d’un edifici de 164 habitatges en una de les zones més afectades per la DANA, tombarà l’eina que permet aqu esta adquisició a un preu molt per davall del mercat. El parlament valencià votarà dimecres la derogació del decret que regula els drets de tanteig i retracte, una fórmula que prioritza la compra pública d’habitatges socials i tracta de bloquejar l’especulació. Dilluns, l’alcaldessa de València i diputada del PP en les Corts, María José Catalá, ha anunciat que l’Ajuntament exercirà aquesta prerrogativa per a comprar un bloc de cases protegides en la pedania de la Torre que anava a vendre’s a un fons voltor.

Entre les desenes d’articles que componen l’anomenada llei d’acompanyament als pressupostos, sotmesa a debat i votació dimecres, s’amaga un epígraf que planteja tornar a la legislació del 2004, quan el dret estava limitat als habitatges construïts per l’Administració pública, que pràcticament es poden comptar amb els dits de les mans. L’article va ser introduït pel PP i Vox durant el debat d’esmenes, perquè consideren que és una mesura “intervencionista” i “ideològica” i rebutgen que tinga utilitat, malgrat que servira, per exemple, per a adquirir habitatges per un euro i posar-los a la disposició de població vulnerable; o per a comprar l’edifici en què es va reallotjar un centenar de famílies després de l’incendi de Campanar. A l’una, es votarà en les Corts, en la mateixa llei, la creació d’una oficina ‘antiocupació’, mentre que el consistori ja n’ha impulsat una, a càrrec de la Policia Local, inspirant-se en el model de Badalona de Xavier Garcia Albiol.

La pressió social ha sigut clau perquè el consistori popular decidisca intervindre en aquesta operació, malgrat les reticències de l’equip de l’alcaldessa, que governa amb Vox, a fer ús d’aquest decret. La Torre és una de les zones més afectades per la DANA del 29 d’octubre passat i la pressió sobre l’habitatge ja era notable abans de la riuada, bevent de l’expansió de la capital, que no ha fet més que acréixer un problema per al qual l’executiu no aporta més respostes que la construcció. La Generalitat Valenciana no s’ha manifestat sobre l’adquisició de l’immoble, però ha rebutjat formalment, a través de diversos escrits, l’adquisició d’altres habitatges en la mateixa pedania que també s’han venut a fons d’inversió. En la seua etapa en l’oposició, el PP va recórrer contra aquest decret al Tribunal Constitucional, a més de la llei de funció social de l’habitatge, aprovada pel govern del Pacte del Botànic amb el PSPV al capdavant.

El consistori a penes ha fet ús d’aquest dret d’adquisició preferent, segons les xifres aportades per l’oposició, amb dues grans excepcions: continuar el procés iniciat per l’equip de govern d’esquerres per a reallotjar els afectats per l’incendi, del qual Catalá va traure pit, i en el cas dels habitatges de la Torre. Dos episodis que han omplit titulars i informatius en la premsa local. El setembre del 2023, l’Ajuntament de València va decidir limitar l’adquisició a edificis complets d’un mínim de 10 habitatges i, segons el PSPV i Compromís, en un any s’ha renunciat a incorporar 600 pisos al parc públic d’una ciutat saturada. El consistori compra els pisos a un cost màxim de 1.530 euros per metre quadrat, la meitat del preu de mercat en la capital. El portaveu dels socialistes, Borja Sanjuán, ha criticat dilluns que la decisió de la Torre s’ha adoptat només després de veure’s forçada per la polèmica: “Ha deixat d’adquirir quasi 600 habitatges perquè no han sigut casos mediàtics”. Per part seua, la regidora de Compromís Eva Coscollá ha denunciat que “en tot el que va d’enguany, la Torre no ha rebut ni un sol euro. No figura en el document. Literalment, ha desaparegut del mapa d’inversions”.

El PP valencià va defensar la derogació i la nova redacció del decret de tanteig com una manera de “complir el nostre compromís electoral de modificar l’ideològic decret llei de tanteig i retracte que imposava el dret d’expropiació de l’Administració”. L’esmena presentada, va indicar el parlamentari Fernando Pastor, “retorna la regulació dels drets d’adquisició preferent de l’Administració a la regulació del 2004”. Si no canvia res d’ací a dimecres, el PP, amb el vot de l’alcaldessa de València, derogarà el decret que permet ampliar el parc públic i amb què ella mateixa pretén reforçar la seua gestió a la ciutat.