Pradas acosta Mazón al jutjat: “Hauria calgut que el màxim representant de la Generalitat haguera estat al Cecopi”

L'exconsellera d'Emergències Salomé Pradas ha reconstruït en una entrevista en el programa Salvados de la Sexta la vesprada del 29 d'octubre, la fatídica jornada que va deixar 229 morts a les comarques valencianes. Ha estat un relat que ha orbitat sempre al voltant d'un punt cec: la manca de comunicació fluida amb Carlos Mazón mentre el president dinava al restaurant El Ventorro i el seu misteriós periple posterior. Aquella absència i els minuts en què no va aconseguir localitzar-lo en plena emergència s'han convertit en el fil que defineix la seua relació política amb ell i que ara, després de la dimissió com a president i a la llum de la investigació judicial, adquireix una rellevància addicional.

L'entrevista no ha ofert només una reconstrucció cronològica; ha exposat una decepció personal de Pradas amb Mazón de fons: una consellera que es va sentir sola en el pitjor moment de l'emergència i un president que no va estar localitzable quan més es requeria. La barreja de descoordinació, silencis, decisions tècniques qüestionades i explicacions que van arribar tard dibuixa un escenari fràgil per al dia més tràgic de la història recent de la Comunitat Valenciana.

Pradas ha explicat cronològicament que va començar a tindre problemes per contactar amb Mazón “abans de les 13 hores”, encara en plena activitat com a president: “Igual estaria en una reunió o estaria fent unes declaracions... i no em va agafar [la telefonada]”, ha detallat. Després de diversos intents fallits, la instrucció que va rebre va ser que traslladés la informació a través del cap de gabinet del president, José Manuel Cuenca. Aquest filtre ja avançava la dificultat que es trobaria durant les hores següents per parlar amb el president.

El Ventorro, les telefonades i el silenci

L'exconsellera ha detallat que va tornar a intentar localitzar Mazón a mitja vesprada, ja en un escenari de complicacions accelerades per les pluges torrencials. Les trucades no eren retornades, segons relata, i ella va continuar informant del caos creixent, inclosa l'activació de la UME. La resposta del president, quan finalment va entrar una comunicació, va ser únicament “que el seguira informant”.

Però el moment més crític va arribar amb l'avís sobre el risc a la presa de Forata, un risc que podia amenaçar amb una inundació que posava en perill 80.000 persones. Quan va intentar contactar de nou, Mazón no va respondre. La trucada li la va tornar gairebé deu minuts després, un lapse que Pradas descriu com el més difícil de la vesprada. En aquest punt, subratlla que no va percebre en el president una reacció acord amb la gravetat. A la pregunta de Gonzo sobre si el va notar preocupat, contesta: “No”.

La trucada definitiva

Salomé Pradas ha explicat que, després del buit de comunicació amb Mazón a partir de les 19.10, la trucada definitiva es va produir a les 19.43. En aquesta, li va informar de la situació i que s'enviaria l'Es-Alert; Mazón encara no li diu que va al Cecopi, però l'exconsellera assegura: Jo crec que s'activa ací, perquè després hi ha trucades a personal del seu gabinet i de protocol“.

En aquest context, Pradas afirma que l'Es-Alert no va tardar a enviar-se perquè haguera d'enviar-se a Mazón, sinó que el missatge va tindre el procés que havia de tindre. “Al senyor Mazón no el vaig esperar per a res, ni vaig esperar instrucció alguna d'ell. Era absurd, si no m'agafava les telefonades, ¿com havíem d'estar allà esperant una persona que ni tan sols en aquells moments sabíem si vindria?”.

Tot i això, l'exconsellera ha apuntat que a les 20.10 li truca per dir-li que anava al Cecopi -a les 20.11 es va llançar l'ES-Alert-, i quan ja estava al cotxe, a les 20.18, li va preguntar a quin edifici havia d'anar, i li ho va explicar.

Els colps més durs

Al llarg de l'entrevista, Pradas ha desgranat el que va saber dies i fins i tot mesos després: que el president estava en El Ventorro, amb qui estava, en quins temps anava transcorrent, inclòs el passeig —segons tots dos comensals— al pàrquing on hi havia el cotxe de la periodista. Així l'exconsellera ha explicat que no va ser fins a dies després que es va assabentar que el dinar era amb Maribel Vilaplana i que “es va assabentar ”com tots els valencians, el 8 de novembre“, segons li va informar una persona del seu equip, i que la va sorprendre: ”No m'ho podia creure“.

En aquestes referències externes també ha recordat el to amb què l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, explica que es va dirigir el president, una trucada que li va fer després de comunicar-li Pradas el perill de desbordament de la presa de Forata, que precisament subministra al riu Xúquer, riu que desemboca en aquesta localitat. Pradas ha manifestat: “No diré que mentisca, però a mi em costa creure que gairebé li parlara amb alguna forma de compadreig. Potser és que no vull creure-ho. És diferent”.

Però el pitjor colp, segons la mateixa Pradas, va ser escoltar quan Mazón va declarar en la Comissió d'Investigació del Congrés que potser no va respondre a les trucades perquè “”no les oiria quan caminava“ i tenia ”el mòbil a la motxilla“. ”Em va generar gran dolor, vaig pensar immediatament en les víctimes, perquè va ser el pitjor moment de la vesprada. Jo volia informar-lo sobretot per la presa de Forata i per la decisió de llançar l'Es-Alert, no li volia demanar ni opinió ni valoració, res va parar l'Es-Alert per part del senyor Mazón, perquè jo ni el vaig poder informar que s'estava debatent ni quan ja s'havia decidit, perquè no m'agafava el telèfon“.

Després de la tragèdia, el buit a la consellera

Pradas, els dies després de la dana, ha reconegut que es veia venir que seria cessada per l'actitud del president, que la defugia mentre que ella li deia que volia parlar amb ell. Quan finalment es van reunir li va comunicar que anava a fer una remodelació del Consell i que ella havia d'eixir. “Jo li vaig dir que creia que ell estava sent injust amb mi, que m'estava assenyalant, que m'estava culpabilitzant quan just jo sí que havia estat des del principi on havia d'estar”. “Volia traslladar-li que amb aquest cessament s'estava buscant un cap de turc que pagara o tapara qualsevol cosa que ell poguera pensar que s'havia de tapar, i que m'estranyava quan ell mateix havia defensat l'actuació de la Generalitat Valenciana”, ha lamentat.

No obstant això, l'exconsellera ha assegurat que a posteriori li han dit que Mazón es va penedir d'haver-la cessat, i que la cessió tant de Pradas com d'Emilio Argüeso va ser una decisió “per pur interès polític”.

Cap al final de l'entrevista, quan Gonzo li ha preguntat sobre els errors personals, Pradas ha respost sobre el seu: “L'error més gran va ser no haver-li dit al senyor Mazón que vinguera immediatament”; a continuació, ha assenyalat el que atribueix al president: “L'error més gran del senyor Mazón va ser no estar allà”.

I ha completat la reflexió amb la frase que la compromet políticament i que, en la seua opinió, resumeix la fallada estructural d'aquella vesprada: “Hauria estat necessari que el màxim representant de la Generalitat haguera estat al Cecopi”.

Uns altres assenyalats: dels tècnics als responsables estatals

En un pla secundari, però no menor, Pradas també ha apuntat en Salvados a fallades tècniques que, segons el seu testimoni, van agreujar la situació. Assegura que el cap operatiu del Consorci de Bombers, José Miguel Basset, va mostrar oposició al contingut de l'Es-Alert pel seu possible “efecte estampida” i que aquesta discrepància va contribuir a retardar l'enviament de l'avís.

Segons el seu relat, els bombers manejaven dades pròpies sobre cabals que tampoc van arribar al Cecopi en temps real, fet que considera determinant i que haurà d'aclarir-se en seu judicial. També ha apuntat al cap d'Emergències, Jorge Suárez, en sostindre que serà ell qui haurà d'explicar per què no van arribar al Cecopi les trucades del 112 durant aquest tram crític de la jornada.

Pradas no ha oblidat donar la seua versió sobre les responsabilitats del Govern. Ha censurat els organismes estatals, Aemet (Agència Estatal de Meteorologia) i CHJ (Confederació Hidrogràfica del Xúquer), a les que ha acusat que, “tenint en temps real la informació dels cabals, no la van traslladar”. També ha assenyalat el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, de “titubejar” en els moments de la crescuda del Poio, fet que va provocar la polèmica frase “no m'abelleix telefonar-li”, coneguda en un vídeo del Cecopi.

A més, ha retret a l'Executiu central que els recursos arribaren “a comptagotes” i ha lamentat que no es declarara l'emergència nacional malgrat la gravetat excepcional de la catàstrofe.