El president de la junta rectora de la marjal de Pego-Oliva dimiteix i adverteix del “consum imprudent de recursos hídrics”

El president de la junta rectora del Parc Natural de la marjal de Pego-Oliva, Salvador Tarín, organisme de participació pública que vetla pel bon estat del paratge, va presentar dimecres la dimissió davant la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que dirigeix ara Salomé Pradas (PP).

En la seua carta de renúncia, a què ha tingut accés elDiario.es, ha agraït l’oportunitat que li va brindar fa set anys la Generalitat Valenciana de contribuir a la millora del parc, però ha advertit que “aquest és un territori sotmés a pressions urbanístiques i de consum imprudent de recursos hídrics”.

A més, ha afegit que “la paralització de la concentració parcel·lària durant més de 20 anys i la lentitud del tràmit représ per l’anterior govern, paralitzen la solució dels problemes de la marjal” i ha ressenyat que “al parc es respira una desentesa patològica entre les administracions públiques implicades”, en concret, “la Confederació Hidrogràfica, ajuntaments i conselleries divergeixen en accions i solucions, la qual cosa és mala notícia en temps d’emergència climàtica”.

Tarín ha mostrat el seu descontentament per la falta de transparència, ja que “les administracions neguen, retarden i ometen informació a la junta rectora i els seus membres”. De fet, la Comissió de l’Aigua que se celebra dijous tindrà l’absència dels representants de la Confederació Hidrogràfica i tampoc hi assistirà el portaveu d’Acció Ecologista-Agró, Víctor Navarro, a manera de protesta per la falta d’informació i documentació per part de les administracions, cosa que desvirtua el funcionament de l’organisme.

Precisament Navarro ha interposat una denúncia que ha suposat l’obertura de diligències per part de la Fiscalia de l’Audiència de Madrid per un presumpte espoli que es donaria en el riu Bullent, que alimenta la marjal de Pego-Oliva.

Com va informar elDiario.es, l’escrit de denúncia està basat en diversos documents, entre els quals l’estudi hidrològic i agrònom del Parc Natural elaborat pel Centre Valencià d’Estudis del Reg de la Universitat Politècnica de València per a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

En l’escrit esmentat es detalla que “el sistema de proveïment als complexos turístics al sud del riu Bullent, es proveeix de dos sondejos contigus, situats en el Port de les Aigües, contigus a la carretera CC-3318”. Aquests sondejos “exploten l’aqüífer d’Almirall-Mustalla en el lloc més fàcil, al costat dels ullals del riu Bullent, a penes a uns pocs metres del límit del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva” i el seu efecte hidrològic sobre el riu “és directe i immediat”.

Independentment que l’any siga més o menys humit, “al començament de juliol, les extraccions dels aqüífers esgoten el cabal del Bullent durant dos mesos, que ”disminueix exageradament el seu cabal el juliol i l’agost, cosa que obliga a suplementar la dotació de l’arrossar i de la marjal“.

Una altra extracció d’efectes clars és “el proveïment a la platja d’Oliva des del pou de l’empresa Aguas del Bullent SA. Les extraccions per a la platja es concentren a l’estiu, directament sobre els ullals. La detracció és directa en el moment més compromés”.

A més, afirma que Aguas del Bullent SA, contracta de l’Ajuntament d’Oliva, va excedir les seues extraccions d’aigua per a la zona de la platja en 6,6 milions de metres cúbics entre els anys 2012 i 2021.

“Convé no oblidar que la marjal de Pego-Oliva és el final del sistema i, per tant, tots els desajustaments, les sobreexplotacions i els errors de gestió hi repercuteixen directament. És l’element més fràgil”, diu l’escrit traslladat a la Fiscalia.