“En qualsevol sector, crear una cooperativa permet que el treballador augmente el poder de negociació que té”

El model cooperativista es perfila com una alternativa de reconstrucció en la societat de la postpandèmia. Aquesta alternativa empresarial, amb models de governança més democràtics i el respecte a la comunitat com a principis, planteja una eixida de la crisi des de l’honestedat i la transparència.

“Cal eixir de la crisi amb transparència i honestedat. Tenim dos reptes fonamentals: el primer és la sostenibilitat, com ens relacionem amb el planeta; el segon és la cooperació. En el discurs està present que cal eixir-ne tots junts; això significa treballar tots junts: administracions, societat, mitjans de comunicació... Això es diu cooperar”, explica Emili Villaescusa, responsable de CONCOVAL, la federació valenciana de cooperatives.

“La manera de fer és una manera de fer diferent. No ens deslocalitzem; exercim l’activitat econòmica on hi ha els problemes”, defensa. Si durant la crisi que va començar l’any 2008 la destrucció d’ocupació va ser del 18 %, les empreses cooperatives van veure minvades les plantilles un 8 %. “El model de gestió del cooperativisme permet aquesta capacitat de resistència. L’objectiu és conservar els llocs de treball, l’acomiadament és l’últim recurs”, explica Joan Ramon Sanchis, director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València. “S’hauria de potenciar des de l’Administració pública, perquè garanteix que no es deslocalitzarà”, ja que és contrari als principis que defensa, insisteix el catedràtic en Economia.

A parer seu, aquesta crisi hauria de servir per a potenciar un model socialment responsable. Per exemple, el Govern podria haver introduït clàusules perquè els bancs que avalen les empreses a través de l’ICO formaren part de l’anomenada banca ètica o el requisit de no tindre seus en paradisos fiscals. “Tenim una xarxa de cooperatives de crèdit, bancs sostenibles, que no especulen, que són pròxims al territori i que es podrien haver potenciat”, indica. De la mateixa manera, es pot potenciar l’anomenada economia de cures, amb cooperatives que gestionen residències d’ancians o de persones dependents.

La Unió Europea, expliquen, aposta pel model cooperativista per a la reconstrucció, amb línies concretes d’ajudes. “Ho hauríem d’aprofitar per a fer un canvi de model productiu; anar vers un model més sostenible en què les empreses crearen valor social i valor ambiental. Les cooperatives presenten millors condicions per a obrir aquesta via, haurien de ser-ne les pioneres”, valora Sanchis.

La Comunitat Valenciana és un territori referent a Espanya pel que fa a cooperatives, amb València com a província líder en treballadors en empreses amb aquesta fórmula. A la Comunitat Valenciana hi ha prop de 2.500 cooperatives en actiu que proporcionen ocupació a 60.000 persones de manera directa; un tipus d’ocupació “de qualitat”, subratllen des de CONCOVAL, la federació de cooperatives valencianes, amb el 85 % dels llocs de treball indefinits i a jornada completa, equitat de gènere en les xifres –el 50 % de les empleades són dones– i el 40 % d’ocupació jove. La facturació per vendes de les cooperatives valencianes supera els 7.000 milions d’euros, la qual cosa suposa un 6,5 % del PIB autonòmic.

Dues de les cinc empreses considerades referents a la Comunitat Valenciana són cooperatives: la cadena de supermercats Consum i Anecoop, especialitzada en productes hortofructícoles. Durant la pandèmia, la cooperativa de supermercats ha rebut aplaudiments per haver prioritzat màscares de protecció elaborades en empreses valencianes i per l’aposta pel producte de proximitat.

A la Comunitat Valenciana el cooperativisme és divers i hi ha grans firmes en alimentació, com les ja esmentades, passant pel sector educatiu –Florida Centre Universitari o Grup Sorolla Educació–, l’energètic –Som Energia i Seneo– o la construcció –Taditec. Fins i tot figures de l’anomenada nova economia han recorregut a aquesta fórmula per a evitar la vulneració de drets laborals, amb l’exemple més recent dels riders valencians, associats en Rodant Cooperativa.

En els últims dies algunes veus expertes han suggerit a les kellys que facen el mateix i exploren el model associatiu per a lluitar contra la precarietat de les seues faenes com a cambreres de pisos als hotels. “En qualsevol sector, crear una cooperativa permet que el treballador augmente el poder de negociació que té. No és un treballador negociant amb una empresa, és un grup de treballadors que constitueixen una empresa negociant amb una altra empresa”, explica Sanchis. Així doncs, el treballador passa a ser la seua pròpia patronal.

Entre els reptes del sector, tots dos destaquen la digitalització i la industrialització. La crisi ha suposat una oportunitat per a les petites empreses de mantindre el seu negoci: “N’hi ha que han incrementat els ingressos perquè han sigut capaços d’oferir serveis més segurs, han creat la seua pròpia app per a oferir serveis directes”, indica el responsable de la càtedra.