El misteri de la reaparició de la marededeu medieval de Cabanes en una col·lecció privada

Al capellà de l’església de Cabanes se li va aparéixer la Mare de Déu quan un historiador de l’art li va ensenyar el catàleg d’una exposició a Barcelona. Una de les peces artístiques era idèntica a l’escultura medieval de la seua església que havia desaparegut en la postguerra. El sacerdot, després de consultar el bisbe, va denunciar davant la Guàrdia Civil la misteriosa reaparició en una col·lecció privada de la marededeu de Santa Maria de Cabanes i la Fiscalia de Castelló ha obert diligències d’investigació penal.

Pedro Saborit Badenes, delegat per al patrimoni cultural de la Diòcesi de Sogorb-Castelló, va demanar als responsables de la Conselleria d’Educació i Cultura que investigaren el “parador actual” de la peça. En el seu escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, Saborit assegura que “es tracta de la mateixa escultura” i titla l’enigmàtica reaparició de “presumpte cas d’espoli”.

Comparant dues fotografies antigues de la marededeu amb la imatge del catàleg, els historiadors de l’art Sonia Cercós i David Montolío arriben a la conclusió “i quasi a la certesa total que, davant la coincidència de morfologies, danys, línia de plecs, perfils, seccions, decoració i colors”, es tracta de la mateixa peça artística. Una font policial especialitzada en delinqüència contra el patrimoni explica que en aquest tipus de casos l’existència de fotografies originals de les peces és de molta ajuda per a esbrinar-ne l’origen.

L’escultura en fusta policromada pertanyia des de la segona meitat del segle XIII a l’església de Sant Joan Baptista de Cabanes, un municipi de la comarca de la Plana Alta de 2.889 habitants. En la primera fotografia de la peça, feta el 1919, apareix deteriorada i sense una de les mans. L’escultura medieval va sobreviure a la violència iconoclasta durant el llarg estiu de l’anarquia del 1936 i va ser custodiada per la Junta Delegada de Confiscació, Protecció i Salvament del Tresor Artístic de Castelló, dependent del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts del Govern republicà. La marededeu va acabar depositada a la Casa de la Beneficència de Castelló.

Les tropes franquistes van ocupar la ciutat el 14 de juny de 1938. Deu dies després, un informe del Servei de Recuperació del Tresor Artístic del bàndol revoltat incloïa en la secció sobre escultures de Cabanes la merededeu, que estava “molt maltractada”. A més, en una fotografia –probablement feta el 1940– la talla medieval apareix de nou, exposada al costat d’altres objectes artístics en el claustre dels Dominics.

Segons afirmen diversos especialistes, la talla no va ser restituïda mai a Cabanes i va acabar en el Museu Provincial de Belles Arts de Castelló, encara que el Govern, en una resposta al senador de Compromís, Carles Mulet, considera que “no hi ha documentació” que demostre que “va estar depositada en aquesta institució”. No obstant això, el metge i escriptor Ángel Sánchez Gozalbo (1894-1987) va deixar anotat en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura que la talla medieval estava en el Museu Provincial. Ho va escriure el 1949.

58 anys després, després de perdre-li la pista, la marededeu va reaparéixer durant quatre mesos en una exposició d’obres inèdites en el Museu Diocesà de Barcelona. Què es va fer d’aquesta peça medieval durant més de mig segle? És més, on està l’escultura des que va estar exposada fa dotze anys?

Segons fonts pròximes al cas consultades per eldiario.es, els especialistes en patrimoni de la Guàrdia Civil han demanat al Museu de la Diòcesi de Barcelona la pòlissa d’assegurança que detalla els propietaris de cadascuna de les peces artístiques exposades el 2007. Encara que es tracta d’una investigació preliminar, els agents conclouen que és possible que siga la mateixa talla de la marededeu de Cabanes. Així, el pas següent seria la confiscació de la peça, una vegada identificat el propietari, per a un estudi més detallat que aclarisca definitivament el misteri.

L’escultura es va exhibir durant quatre mesos en l’exposició Europa en art. Del romànic al renaixement del Museu Diocesà de Barcelona, dependent de l’Arquebisbat de la capital catalana. Va comptar amb el patrocini de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, que va estar representada pel llavors eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans. La mostra va incloure, segons el catàleg, unes 60 “obres inèdites procedents de diversos llocs d’Europa”.

Els historiadors de l’art que van descobrir la pretesa marededeu de Cabanes desapareguda afirmen que en l’exposició va participar d’alguna manera l’empresa Gustav Heess SL, d’origen alemany i fundada el 1897, que promou el mecenatge cultural i les exposicions d’art. Segons apunten, “en el moment de la mostra, sembla ser que (...) la possible imatge de Santa Maria de Cabanes, formava part d’aquesta col·lecció particular o d’alguna altra relacionada amb la institució”.

Á. G. S. L., responsable de la mercantil, nega que tinga la peça de la discòrdia. En una conversa telefònica manté que la seua empresa únicament va fer una aportació econòmica per a l’exposició. Segons diverses fonts, les obres exposades formaven part d’una “bona col·lecció” barcelonina. Diversos especialistes van realitzar un estudi tècnic de les obres, emmagatzemades en un pis del passeig de Gràcia de la capital comtal.

Consultat per aquest diari, el comissari de l’exposició addueix que no està autoritzat a revelar qui n’és el propietari. El catedràtic jubilat d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, Antoni José i Pitarch, d’origen castellonenc, manté que únicament va comissariar la mostra i celebra que s’haja pogut identificar la peça desapareguda. No obstant això, considera que no hi ha proves per a determinar que es tracte d’un presumpte espoli. “Pogué ser venuda per un capellà, després de la Guerra Civil, en els anys 40, van desaparéixer moltes obres”, postil·la Antoni José.

Fins que la investigació judicial aclarisca el misteri, en l’església de Sant Joan Baptista de Cabanes només queda una reproducció de la peça, encarregada el 2011 a l’artista Antonio Bartolo Gregori per a recuperar “la memòria històrica de la que va ser la primera imatge de la Mare de Déu que es va venerar” en la parròquia. La còpia ha adaptat els trets de la marededeu als temps actuals, “no té el cap en forma de cogombre com l’original”, explica el capellà. Ara resa perquè l’escultura original torne al lloc on romania des del segle XIII.