La sanitat pública valenciana ja ha tractat a 165 addictes a Internet en dos anys

“No ajuda gens que les estreles del futbol facen publicitat de cases d’apostes en línia, si a més està prohibida la publicitat d’alcohol i de tabac a la vora de centres escolars o esportius, una cosa totalment contradictòria”.

Així de contundent s’ha mostrat el cap clínic de psiquiatria de l’hospital Doctor Peset, José Martínez, davant de l’augment de tractaments d’addiccions a Internet registrats en les Unitats de Conductes Addictives (UCA) dependents de la Conselleria de Sanitat.

Fonts del departament que dirigeix Carmen Montón han informat eldiariocv.es que l’any 2015, quan va començar a comptabilitzar-se aquest fenomen, van ser 80 els pacients que van acudir a demanar tractament per aquest motiu, mentre que l’any passat, van ser 85 els valencians que es van tractar per addicció a tot allò relacionat amb les noves tecnologies.

No obstant això, segons Martínez, “aquestes xifres són baixes per a la prevalença que hi ha actualment d’aquest problema, no reflecteixen la demanda real”. Això es pot deure a diversos motius: “Primerament cal reconéixer que hi ha un problema i després cal saber on es pot acudir a demanar ajuda”.

En aquest sentit, el responsable de psiquiatria del Peset ha comentat que “de vegades, encara que se sàpia que en les UCA es tracta aquest tema, els afectats o les famílies es resisteixen a acudir al mateix lloc on van drogoaddictes o alcohòlics”.

Sobre els perfils dels pacients i el tipus d’addicció més habitual, Martínez ha destacat que el perfil sol ser d’un home de 20 a 25 anys, fins i tot més jove, enganxat als jocs en xarxa de qualsevol mena (no sols d’atzar o d’apostes).

Sobre això, ha explicat que no li agrada la denominació d’“addicció a Internet o a noves tecnologies o al mòbil, perquè són termes molt genèrics; la gent s’enganxa a una cosa en concret, com és el cas dels jocs”.

Però, com s’arriba a identificar que una afició passa a convertir-se en un problema i quin tractament requereix?

Segons Martínez, quan l’afició comença a alterar els hàbits de vida i crea altres problemes, com ara ansietat, insomni o depressió, comença a ser un símptoma clar: “Hi ha joves que estan huit o deu hores davant de l’ordinador jugant i deixen de relacionar-se amb la família, els amics o la núvia; això afecta els seus estudis i els fa estar irritables quan no poden connectar-se i jugar, si per exemple, ha caigut Internet”.

Aqueixa dependència, com passa amb qualsevol altra addicció, és el símptoma més habitual que hi ha un problema.

Quant al tractament, “en el cas d’aquestes addiccions que són més comportamentals, tenen un vessant més psicològic, encara que si va acompanyada amb episodis d’ansietat o compulsivitat, pot requerir medicació”.

Martínez ha explicat que solen tenir una durada de 12 a 18 mesos i que, com en la resta de les addiccions, hi ha un risc important de recaiguda.

Preocupació pel cannabis i l’heroïna

Segons han informat fonts de Sanitat, les 28 UCA que hi ha repartides a la Comunitat Valenciana van atendre l’any passat 12.285 pacients, pels 11.956 del 2015 i els 12.449 de l’any 2014.

D’ells, destaquen els 1.289 que van ser tractats per heroïna (1.343 el 2015 i 1.224 el 2014), els 3.835 per alcohol (3.845 el 2015 i 4.132 el 2014), 2.162 per cocaïna (2.023 el 2015 i 2.115 el 2014), els 1.656 per cannabis (1.731 el 2015 i 1.937 el 2014) o els 1.718 per tabac, que suposen un increment considerable respecte dels 1586 del 2015 i els 1.656 del 2014.

A més, destaca també l’augment dels casos de ludopatia amb un total de 482, que superen els 419 del 2015 i els 439 del 2014.

Sobre aquestes dades, Martínez ha mostrat una preocupació especial per l’heroïna: “Torna a causar problemes greus als Estats Units i ací també comença a rebrotar una altra vegada, ja no dins d’aqueix perfil marginal, sinó d’un perfil més quotidià”.

Finalment, també ha alertat del problema del cannabis, “una substància que potser, de manera errònia, la gent no considera excessivament nociva, però que té un gran poder addictiu i greus conseqüències físiques i mentals, fins i tot fa minvar el coeficient intel·lectual”.

De fet, ha assegurat que “allà on se n’ha legalitzat el consum ha augmentat considerablement l’addicció a aquesta substància”.