El ‘sharing’ que cap a València: un màxim de 2.000 motos, possibilitat de cotxes i descartats els patinets sense base

València ja compta amb un diagnòstic sobre la gestió del sharing en les seues diferents modalitats a la ciutat, tenint en compte la demanda potencial i altres aspectes, com la disponibilitat de l’espai públic.

La Regidoria de Mobilitat Sostenible ja ha acabat l’informe sobre els diferents sistemes existents de lloguer multiusuari de vehicles tenint en compte aquestes variables, que estableix, en el cas de les motocicletes, un màxim de 2.000 vehicles autoritzats per a operar, l’opció d’acollir cotxes en el model round trip (viatges d’anada i tornada des d’una plaça fixa d’aparcament) i descarta els que impliquen estacionament en les voreres, com ara els patinets elèctrics que va distribuir la multinacional Lime l’agost del 2018 per tota la ciutat.

El document adverteix que “aquests sistemes són incipients, els estudis que hi ha sobre l’ús de vehicles multiusuari a les ciutats no donen encara resultats clars en les línies descrites com a objectius que hauria d’assolir la implantació d’aquests sistemes, sinó que s’observa sempre una ocupació notòria desordenada de l’espai públic a causa de la falta de civisme en l’estacionament dels vehicles, una captació elevada d’usuaris del transport públic en àrees d’alta densitat de població i fins i tot un augment de viatges en vehicles de motor (mobilitat motoritzada de conveniència) davant d’altres viatges en maneres més sostenibles, a causa de la facilitat d’estacionament”.

En el cas de les motocicletes, l’informe assenyala que “al final de l’any 2017, van començar a aparéixer a la ciutat de València operadores de sharing amb aquests vehicles. Actualment, segons les dades que ha pogut recopilar el Servei de Mobilitat Sostenible, a la ciutat de València hi ha cinc empreses que operen sense autorització amb sistemes de ciclomotors i/o motocicletes multiusuari en sistema free floating (desplaçaments lliures)-dockless (estacionament lliure), amb un total de 2.000 vehicles oferits entre totes aquestes”.

En funció del nombre d’usuaris potencials (136.967), del nombre actual de places d’aparcament de motocicletes en la via pública (10.900 places) i de la previsió d’arribar a 13.000 espais nous per a estacionar, fonamentalment reconvertint les places per a turismes al costat de passos de vianants, “es proposa establir de manera inicial un nombre màxim de 2.000 ciclomotors i motocicletes per als sistemes de lloguer sense persona conductora i sense base fixa, atorgant autoritzacions demanials, amb un nombre màxim de 500 vehicles a una mateixa persona o empresa, pel termini d’un any prorrogable anualment fins al termini màxim de duració de quatre anys”.

Les empreses haurien de complir una sèrie de requisits per poder operar. Per exemple, els vehicles hauran de ser 100% elèctrics. A més, podran estacionar en qualsevol zona habilitada per a estacionament lliure a la ciutat de València, d’acord amb les condicions establides per l’Ordenança de Mobilitat i altra normativa vigent en matèria de trànsit i hauran d’implementar un sistema que impedisca que els vehicles estacionen en zones determinades que poguera establir l’Ajuntament de València per raons de protecció patrimonial, de contaminació acústica o ambiental, de màxima preferència per als vianants o altres raons d’interés públic.

El servei haurà de poder utilitzar-se en tot el terme municipal, inclosos els pobles de València, haurà d’estar disponible 24 hores els set dies de la setmana i permetrà l’accés i la devolució del vehicle de forma totalment autònoma sense intermediació del personal de l’empresa comercialitzadora del servei.

Finalment, els vehicles hauran d’estar identificats amb el distintiu que estableix la Instrucció 2020/V-140 de la Subdirecció General de Gestió de la Mobilitat i Tecnologia del Ministeri de l’interior.

Portes obertes als cotxes multiusuari

L’informe obri les portes als cotxes multiusuari (car sharing), encara que amb matisos principalment per la limitació de l’espai públic. Segons argumenta, “la introducció del car sharing es considera que pot resultar interessant a la ciutat de València amb l’objectiu de reduir el nombre de vehicles motoritzats individuals a la ciutat, disminuint així l’ocupació actual de l’espai públic per aquests per a recuperar-lo per a altres usos i aconseguint reduir la contaminació atmosfèrica i acústica a través d’una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient”.

És per això, que “en data 11 de desembre de 2019 es va concedir autorització demanial a CarGreen Movilidad Sostenible SL, per a l’aprofitament especial del domini públic municipal que suposa l’arrendament de vehicle sense persona conductora i sense base fixa, per al desenvolupament d’un projecte pilot de cotxes multiusuari en sistema free floating (desplaçaments lliures)-dockless (estacionament lliure)”. La posada en marxa s’ha posposat com a conseqüència de la irrupció de pandèmia.

L’autorització emesa obliga l’empresa a facilitar a l’Ajuntament de València informació detallada sobre el funcionament del sistema (nombre de desplaçaments, duració, temps de recorregut, matrius origen/destinació, etc.), cosa que permetrà fer-ne una avaluació.

El document considera que la modalitat round trip resultaria l’adequada per a assolir aquests objectius: “Aquest sistema és senzill, necessita menys inversió per la seua mínima infraestructura i tecnologia de control, i probablement genera el major benefici en la reducció d’espai destinat a aparcament i en la reducció de nombre de desplaçaments. La característica principal és que la persona usuària recull i lliura el vehicle en un mateix punt o estació base, per això aquesta tipologia és denominada two-way trip (viatge en dos sentits), ja que obliga la persona usuària a fer un viatge d’anada i un altre de tornada per donar per acabat el servei”.

És a dir, s’habilitarien places d’aparcament fixes pels barris (les empreses pagarien a canvi una taxa d’ocupació de l’espai públic) en què estarien estacionats aquests vehicles. L’usuari podria reservar-los per fer els seus desplaçaments, que sempre eixirien i acabarien en les places esmentades.

Per aquest motiu, la determinació dels requisits i les condicions, així com la limitació del nombre d’autoritzacions per als sistemes de vehicles multiusuari que vulguen operar en la via pública vinculats a una activitat d’explotació econòmica mitjançant vehicles tipus turisme es posposa a l’anàlisi del funcionament del projecte pilot autoritzat.

Patinets sense estació base, descartats

Amb el propòsit de protegir l’ús general de l’espai públic, l’informe considera que no és convenient la implantació de sistemes de lloguer de bicicletes i/o vehicles de mobilitat personal sense persona conductora i sense base fixa en mode dockless en l’actualitat a la ciutat de València.

El document argumenta que “són coneguts els greus problemes d’ocupació de l’espai públic (estacionament en llocs indeguts, problemes d’accessibilitat a la mobilitat per als vianants, nombre elevat de bicicletes i de vehicles de mobilitat personal tombats en terra, etc.) que han generat els sistemes free floating (desplaçaments lliures)-dockless (estacionament lliure) gairebé en totes les ciutats en què s’han instal·lat, i desconeguts els casos en què el model s’ha implantat amb un èxit extrapolable en la resta de les ciutats”.

Sobre aquest tema, el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, explica que “l’estudi ha sigut complex, però estem convençuts que el resultat és molt satisfactori”.

I és que, “d’una banda, la ciutat obri la porta a una oferta de serveis com el de les motos multiusuari o els cotxes en round trip per als quals hi ha demanda i poden ajudar a substituir l’ocupació d’espai públic que generen altres vehicles més contaminants, així com per reduir el nombre de desplaçaments. I de l’altra, prescindeix dels que són innecessaris i no tenen demanda”.

L’edil afig que “València ja va crear escola sent prudent amb la introducció de vehicles com els patinets de free floating, que han ocasionat i continuen ocasionant problemes en l’espai públic de moltes ciutats”.

“El temps en això ja ens va donar la raó, i la pandèmia ho ha subratllat encara més, perquè ha quedat demostrat que a la ciutat no hi ha demanda de lloguer d’aquests patinets, i si n’hi haguera amb el retorn del turisme, pot ser oferida per les petites empreses ja existents i que no abusen d’un espai públic tan limitat i –com s’ha vist– tan valuós per al benestar de les persones”, afirma Grezzi.