El TSJ-CV avala l’acomiadament d’una directiva de l’EMT de València i li atribueix una “negligència greu” que va permetre l’estafa

Els fraus del CEO són un fenomen relativament recent, però cada vegada més a l’ús en el submon criminal. La poca jurisprudència espanyola sobre aquesta mena de robatoris sostenia fins ara que el treballador que es veu implicat en l’estafa, com que estava manipulat i enganyat pel malfactor, mancava de responsabilitat penal. Així ho va interpretar la secció primera de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid a l’hora de declarar improcedent l’acomiadament d’una treballadora del Grupo Ilunión que va servir als estafadors per a cisar l’empresa. El lletrat de Celia Zafra, la directiva de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València va enarborar aquesta sentència, de la qual va informar elDiario.es, per aconseguir tombar l’acomiadament de la dona (de fet, per a més similitud, es tractava dels mateixos estafadors). I, en primera instància, ho va aconseguir. La titular del Jutjat Social número 1 de València va donar la raó a l’ex-cap d’Administració de l’EMT i va obligar l’empresa pública a indemnitzar la directiva amb 199.012 euros. 

La mercantil municipal va interposar un recurs de suplicació contra la sentència i, per a sorpresa de tothom, el TSJ de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha avalat amb contundència l’acomiadament de la directiva. “El supòsit ara enjudiciat no és el mateix que s’examina en la sentència del TSJ de Madrid” a la qual al·ludia la jutgessa per “inclinar la balança a favor” de Celia Zafra i en què el seu lletrat havia basat gran part de la seua estratègia. 

L’advocat, en suma, va al·legar que la directiva va enviar a l’estafador les signatures i els DNI dels seus superiors jeràrquics, que li van permetre executar la descomunal gorrada de quatre milions d’euros, creient que estava complint les ordres i limitada per una (falsa) clàusula de confidencialitat. Motiu pel qual no concorria “voluntarietat” per part de Zafra. Aquesta conclusió “no és compartida” per la Sala Social del TSJ-CV, que considera que Zafra era una directiva i no “una mera administrativa”.  

Així doncs, “no hauria d’haver crèdit al conte que li va colar l’estafador ”sense fer abans unes comprovacions mínimes amb els seus superiors jeràrquics“. El lladregot, suplantant la identitat d’un advocat de Deloitte i la del president de l’EMT, el regidor Giuseppe Grezzi, va assegurar a Zafra via telefònica que la mercantil preveia dur a terme una operació internacional insòlita. ”Resulta com a mínim estrany que una empresa municipal de transports faça una OPA a una empresa xinesa“, assenyalen les magistrades de la Sala Social del TSJ-CV. 

A més, abunda la sentència, en el cas que Zafra haguera dut a terme aquestes comprovacions mínimes, ni tan sols hauria incomplit el (fals) document de confidencialitat que l’estafador li havia exigit signar, “ja que seria absurd pensar” que els seus superiors jeràrquics no estarien al corrent de l’absurda operació si “haguera sigut real”, ja que “contravindria les normes d’organització empresarial més elementals”.

“Falta absoluta de criteri” de la directiva

La sentència, molt severa amb l’actuació de la directiva, afirma que aquesta petició de l’estafador “mancava de tota justificació” i “hauria d’haver posat en alerta la demandant sobre el caràcter fraudulent de l’operativa”. A l’ex-cap d’Administració de l’EMT “li és exigible més zel en la salvaguarda de la documentació de l’empresa que el que puga ser requerit a un treballador no directiu”. La conducta de Zafra denota una “falta absoluta de criteri i una negligència greu” en el compliment de les seues obligacions, “amb la pèrdua de confiança consegüent de l’empresa”, afig el TSJ-CV.  

La directiva va ocasionar un “perjudici econòmic substancial” a l’EMT (concretament quatre milions d’euros que es van esfumar en comptes de Bank of China a Hong Kong a nom de testaferros) i, a més, va comprometre la “reputació” de l’exgerent de l’EMT Josep Enric Garcia Alemany i de l’ex-cap de Gestió María Rayón. “En cap moment consta que es posara en contacte amb ells per assegurar-se del coneixement que tenien sobre l’operació que estava duent-se a terme, com ho exigia una prudència elemental a què no obsta res el document de confidencialitat”.

La sentència també retrau a la directiva que, quan es va destapar el frau i va recopilar els correus electrònics intercanviats amb l’estafador, va ocultar que li va servir en safata les rúbriques dels apoderats del compte de l’EMT, “malgrat la gran rellevància que aquest enviament té a l’efecte de saber com es va dur a terme la falsificació de les signatures (...) amb què es va instrumentalitzar l’estafa”. 

La severa garrotada a la directiva despatxada va en la línia de la posició que ha mantingut el Tribunal de Comptes, la secció d’enjudiciament del qual va requerir a Zafra 4,2 milions d’euros pel fet de considerar-la presumpta responsable del forat milionari en el pressupost de l’empresa municipal. La instructora del Tribunal de Comptes, després d’analitzar la documentació i les al·legacions de les parts, ha arribat a la conclusió que Celia Zafra, la directiva acomiadada i única investigada en la causa penal per l’estafa, va cometre una “negligència greu” i fins i tot “dolosa” que va propiciar el frau descomunal. 

L’organisme que vetla pels comptes públics al·ludeix també a l’incompliment dels protocols per part de CaixaBank, l’entitat bancària que va tramitar els pagaments a comptes de Bank of China, malgrat que l’EMT no estava autoritzada a operar en aquell país. De fet, el Tribunal de Comptes considera que l’estafa “no hauria sigut possible sense l’actuació” de CaixaBank. 

Tant la sentència per l’acomiadament com el procediment del Tribunal Comptes, malgrat no tindre rellevància en l’àmbit penal, són importants amb vista a la investigació del cas de l’estafa que porta el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, una causa en què Zafra és l’única imputada. L’EMT sol·licita a l’entitat bancària que assumisca el pagament dels quatre milions d’euros robats, abonament que CaixaBank rebutja efectuar. Té responsabilitat penal la directiva despatxada tot i que actuava enganyada per un estafador? Heus ací una de les claus que determinaran el desenllaç del cas.