València posa límit als vehicles més contaminants: arranca l’estudi de zona de baixes emissions que s’implantarà el 2022

Els cotxes i les motos més antics i contaminants tindran restringida l’entrada a la primera zona de baixes emissions (ZBE) que s’habilitarà a València al llarg de l’any que ve, una mesura que és de compliment obligat per a tots els municipis de més de 50.000 habitants en virtut de la Llei de canvi climàtic i transició energètica.

Des del Servei de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament ja s’ha començat a treballar en el desenvolupament d’aquest espai i la seua implantació compta ja amb una partida pressupostària que eixirà dels 60 milions d’euros que rebrà la ciutat dels fons europeus Next Generation.

Des de la delegació que dirigeix l’edil Giuseppe Grezzi han de determinar en les pròximes setmanes quin serà el perímetre de la ZBE, quina tipologia de vehicles afectarà en funció de l’antiguitat, les característiques i, per tant, de les emissions que generen, i de quina manera s’aplicarà la restricció.

Sobre aquest tema, hi ha diferents opcions, que van des del pagament d’una penalització per accedir a la zona a la prohibició total, cosa que exposaria a aquests vehicles a una sanció per accedir-hi.

Quant a la tipologia dels cotxes, la cosa normal és prendre com a referència les etiquetes d’eficiència que emet la Direcció General de Trànsit (DGT), una manera senzilla d’identificar els vehicles que quedarien fora de la ZBE.

Sobre el perímetre, es considera començar de manera pilot en el centre històric, potser en algun dels seus barris, i anar ampliant-lo progressivament. Sobre aquest tema, el portaveu de València Per l’Aire, José Manuel Felisi, ha demanat a l’Ajuntament “valentia per a aplicar la mesura des de les rondes nord i sud de la ciutat cap a dins, ja que, en cas contrari, la mesura no serà eficaç per a reduir els nivells de contaminació, que és l’objectiu principal”.

Sobre la fórmula per a penalitzar l’accés dels vehicles no autoritzats, ha comentat que “algunes ciutats utilitzen càmeres GPS que detecten si el vehicle és apte o no i al que no ho és se li cobra una taxa, en altres, com ara Singapur, que és el millor model, es paga una quantia per quilòmetres recorreguts dins de la zona”. No obstant això, Felisi proposa “l’abonament d’una penalització a través de la zona ORA per als vehicles no autoritzats que estacionen dins del perímetre, llevat dels residents de la zona”.

Barcelona va ser la primera gran ciutat a habilitar una ZBE. Allí, des de l’any 2020, els vehicles més contaminants no poden accedir a la zona de baixes emissions de l’àmbit de les rondes de Barcelona, una àrea de 95 quilòmetres quadrats. Els vehicles sí que poden circular per les rondes (ronda de Dalt i ronda Litoral), que estan excloses de les restriccions, però totes les eixides de les rondes amb accés directe a la ZBE estan tancades per als vehicles més contaminants. La mesura s’aplica de manera permanent, durant tot l’any, de dilluns a divendres de 7.00 a 20.00 hores.

En el seu cas, no poden circular els vehicles a què no els correspon l’etiqueta ambiental de la DGT (0, Eco, C i B). Concretament, els vehicles afectats per aquesta restricció a la ciutat comtal són els cotxes (M1), motocicletes i ciclomotors (L) als quals no els correspon el distintiu ambiental de la DGT. És a dir, cotxes de gasolina anteriors a la norma Euro 3 (habitualment, matriculats abans del 2000) i els dièsel anteriors a la norma Euro 4 (habitualment, matriculats abans del 2005/2006). En el cas de les motocicletes i ciclomotors (L), els anteriors a la norma Euro 2 (habitualment, matriculats abans del 2003).

Criteris generals de les ZBE

El Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic (MITECO) ha presentat juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) les directrius per a la creació de ZBE. Aquestes directrius constitueixen una guia per a les entitats locals que, en resposta al que s’estableix en la Llei de canvi climàtic i transició energètica, hagen d’establir una zona de baixes emissions.

Les directrius recullen els llindars mínims que han de tindre’s en compte a l’hora de crear una ZBE. Entre aquests, s’inclouen criteris en matèria de qualitat de l’aire, eficiència energètica, soroll i canvi climàtic. A més, fixa també el procediment per a la implantació, una proposta d’indicadors de seguiment i un ampli catàleg de mesures que els ajuntaments podran adoptar per incentivar el canvi cap a una mobilitat ambientalment més sostenible que redunde, a més, en una millora de la qualitat de l’aire que respirem.

Per al disseny de ZBE, els ajuntaments hauran d’establir objectius que permeten millorar la qualitat de l’aire, garantisquen el compliment dels límits regulats per a diferents contaminants i tendisquen a assolir els estàndards definits per l’Organització Mundial de la Salut, així com objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle coherents amb els determinats pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima.

A partir d’ací, hauran d’articular les mesures necessàries perquè les ZBE contribuïsquen a assolir aquests objectius. Les directrius no determinen una extensió mínima per a les ZBE, que dependrà de les característiques de cada municipi, però sí que assenyalen que haurà de ser significativa i suficient per al compliment dels objectius. S’identifiquen diferents models de ZBE, tant estructurals (nucli, en àrees concretes, o anell, introduint-hi progressivitat per àrees concèntriques) com complementàries (especials, per a àrees com ara campus universitaris, parcs empresarials, entorns escolars o sanitaris, i específiques per a trams de carrers en què concórreguen circumstàncies singulars).

Tampoc es determina per a quines tipologies de vehicles haurà de restringir-se l’accés a una ZBE. De nou, dependrà de cada cas, i hauran de dissenyar-se les restriccions de manera que facen possible assolir els objectius.