València recupera per a l’ús públic el refugi antiaeri de Massarrojos excavat a 10 metres de profunditat

Les obres de rehabilitació del refugi antiaeri de Massarrojos han acabat. L’alcalde, Joan Ribó, acompanyat de les regidores de Recursos Culturals, Glòria Tello, i dels Pobles de València, Lucía Beamud, i de l’alcalde del poble de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha visitat la construcció.

Joan Ribó ha assegurat que “la memòria històrica és fonamental per a recordar que València va ser una de les zones de l’Espanya republicana que va patir més bombardejos i els efectes que aquests bombardejos van tindre contra la ciutat i contra la població civil”.

Segons Ribó, “recordar és fonamental i, amb aquest refugi, recordem la barbàrie de la guerra”. L’alcalde ha recordat que “València és una de les zones de l’Espanya republicana que va patir més bombardejos i cal conéixer els efectes que van tindre contra la ciutat i contra la població”.

En aquest sentit, l’alcalde ha recordat els tres refugis de titularitat municipal que s’han rehabilitat els últims anys “per recuperar la memòria històrica”.

L’alcalde del poble de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha agraït l’actuació “de l’Ajuntament de València per pensar en els seus pobles, que també formen part d’ella”. Verdaguer ha recordat que “el poble de Massarrojos, que en la dècada dels anys trenta tenia uns 700 habitants, corria al refugi quan sentia les campanes, que repicaven amb un toc fort per avisar dels atacs”.

Verdaguer rememora que “en acabar la Guerra Civil, hi hagué un manteniment del refugi fins al final de la Segona Guerra Mundial pensant en una possible invasió aliada i, posteriorment, es va utilitzar com a plantació de xampinyons fins que es va tapiar”.

Característiques del refugi

El refugi, situat dins de l’àmbit de protecció del nucli històric primitiu de Massarrojos, es va construir els últims mesos de la Guerra Civil, excavat directament en el subsol rocós, com a protecció del veïnat davant els atacs aeris del bàndol rebel.

Les obres del refugi comencen el 21 de maig de 1938 i acaben el 23 de març de 1939, segons consta en l’arxiu municipal. Amb el final de la guerra, el refugi va quedar inacabat, ocult en el subsol i fins i tot se’n van tapiar els accessos.

A diferència de la resta dels refugis de la ciutat, que estan construïts amb formigó armat, el de Massarrojos està excavat directament en el sòl geològic aprofitant el substrat de roca. Disposa d’un corredor allargat de 125 metres de llarg, 2 metres d’ample i una profunditat mitjana de 10 metres.

Té dos accessos a la plaça del Somiador i al carrer de Benet Bosch. Les parets estan lluïdes d’un color vermellós per l’ús d’arena i porten adossat un banc corregut. El refugi té una superfície útil de 297,31 metres quadrats i capacitat per a 230 persones assegudes. És l’únic refugi que es conserva en un poble del cap i casal.

Les obres de rehabilitació han tingut un cost de 205.625 euros i han consistit en la instal·lació d’enllumenat i ventilació a la sala subterrània, reposició de les solsides, restauració de bancs, tractament de parets i sòl i la construcció de dos accessos en recolze des de la via pública amb escales cobertes per volta acabada en rajola.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que s’ha fet “una actuació rehabilitadora respectuosa amb el patrimoni i la història”. Tello ha recordat que es tenia constància de l’existència del refugi, “però no se sabia on estava l’entrada fins que, durant les festes del 2016, en unes obres per a instal·lar d’una tanca, es va descobrir casualment”.

En aquest aspecte, Tello ha dit que “l’Ajuntament estava fent en aqueix moment la rehabilitació dels refugis de Serrans i de la casa consistorial i vam pensar que Massarrojos també havia d’entrar-hi”.

Les obres van acabar el 30 de setembre i han tingut retards a causa de les aturades d’activitat motivades per l’estat d’alarma de la COVID-19. El refugi de Massarrojos és el tercer de titularitat municipal que es rehabilita a la ciutat de València després del situat en la mateixa casa consistorial i el del carrer de Serrans.

Obertura al públic

El refugi obrirà al públic a principis del 2021 amb visites guiades. L’aforament màxim serà de 20 persones per visita i haurà de fer-se’n reserva prèvia. Estarà obert quatre dies a la setmana.

Dimecres i divendres rebrà visites escolars i dissabte i diumenge s’obrirà per al públic en general. La regidora Glòria Tello ha afirmat que “volem que el refugi de Massarrojos entre dins del circuit de refugis aeris de la ciutat de València perquè la gent puga visitar-lo”.

En paral·lel a la rehabilitació del refugi, l’Ajuntament ha escomés obres de reurbanització en tot l’entorn. Així, s’han pavimentat i recondicionat les places de la Llotgeta, el Somiador i dels Màrtirs, amb la intenció de protegir aquesta zona de Massarrojos, que disposa de dos béns de rellevància local, l’església i el centre històric del poble.

Les places s’han convertit en zona de vianants, s’han executat escocells, s’han plantat arbres i s’ha col·locat mobiliari urbà. En total, la reurbanització ha tingut un cost de més de 176.000 euros i es va aprovar en els pressupostos participatius Decidim VLC.

A més, s’han aprofitat les actuacions urbanístiques per a fer també investigacions arqueològiques i estudis topogràfics per valor de 23.000 euros més.

La regidora de Pobles de València, Lucía Beamud, ha destacat les inversions dutes a terme a Massarrojos i ha afirmat que “València és també els seus pobles”. En aquest sentit, Beamud ha declarat que “la intervenció patrimonial de recuperació del refugi va acompanyada altres intervencions, com la conversió en zona de vianants de les places del Somiador i la Llotgeta, perquè València és una ciutat de places”.