La imputada per l'estafa de l'EMT declara davant el jutge que desconeix si la seua família té comptes a l'estranger

Celia Zafra, la cap d'Administració de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, ha relatat al jutge com una veu que “parlava castellà sense accent” li va indicar telefònicament que havia de dur a terme una insòlita operació financera per valor de 9 milions d'euros. El saqueig es va quedar a mig camí, en 4 milions.

L'única imputada en la causa per l'estafa a l'EMT, que investiga el titular del Jutjat d'Instrucció número 18 de València, no ha sigut capaç de contestar categòricament si el seu marit té oberta algun compte bancari a l'estranger, segons la declaració a la qual ha tingut accés eldiario.es. L'espòs i la filla de la directiva acomiadada gestionen o participen en fins a tres Sicavs (societats d'inversió de capital variable) valorades en més de 7 milions d'euros, tal com va informar aquest diari. Quan el jutge ha preguntat si li consta que l'empresa del seu home o la seua filla empresària tenen obert algun compte a l'estranger, Zafra ha respost que creu que no i que, en el cas de la seua filla, està “pràcticament segura que no”.

La dona ha declarat que no recordava haver enviat a l'estafador les signatures dels seus superiors, encara que quan el jutge li ha mostrat els correus electrònics amb els arxius adjunts, ha admés que sí que “els va remetre”. Zafra va tindre algunes sospites però mai va incomplir el (fals) acord de confidencialitat que va signar perquè la col·laboració que li demanaven “estava dins de la seua comesa o de les seues funcions d'administració”, ha explicat al jutge.

A la dona, el pacte de confidencialitat li va semblar “una cosa molt important en aquest assumpte”. No va comentar amb ningú la peculiar operació per la “transcendència” que li va donar a la confidencialitat. De fet, l'advocat de l'EMT, Xavier Melero, va ironitzar a l'eixida dels jutjats amb la “fe fins i tot mística” de la directiva en els acords de confidencialitat.

El fals advocat, explica Zafra, no tenia cap accent estrany (no es tractava d´“un espanyol aprés”) ni utilitzava una terminologia inadequada per al tipus d'operació. Sempre es va dirigir a ella de vosté i anomenant-la “senyora”.

L'estafador es va fer passar per J.P., un advocat fiscalista de Deloitte (Zafra va comprovar amb una simple recerca en internet que efectivament un lletrat del mateix nom és soci de la coneguda empresa). El tal J.P. li va enviar una clàusula de confidencialitat i després va rebre un correu electrònic, sens dubte fals, del regidor Giuseppe Grezzi, president de l'EMT. L'e-mail explicava l'operació i indicava el termini per a pagar el 60% dels 9 milions que pretenien estafar.

Celia Zafra va sospitar des del principi de les estranyes ordres que li donava la veu per telèfon però va recordar que, un any abans, Grezzi havia anunciat que l'EMT assumia la gestió del pàrquing de la plaça de Bruges, “cosa de la qual no estaven assabentats els treballadors”. El que no li va estranyar a la dona és que contactaren amb ella: “La veritat és que ella era la persona de més alt rang que es trobava aqueix dia en l'empresa i la comesa que li proposaven era de caràcter administratiu”, al·lega Zafra. A més, la directiva acomiadada va pensar que l'operació podia tindre a veure amb un projecte “que es comentava en l'empresa discretament” sobre punts de recàrrega elèctrica d'automòbils.

L'estafador va insistir que les ordres de pagament es realitzaren mitjançant carta de pagament, “per les exigències de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per a assegurar la traçabilitat”. L'estafador va enviar per correu electrònic una factura amb les dades bancàries i Zafra li va retornar una carta de pagament, que va enviar sense signar. A continuació, la directiva de l'EMT va rebre la carta de pagament amb les suposades signatures del gerent i de la directora de gestió (va pensar que s'hauria signat “a través del despatx de Grezzi”) i la va reexpedir per e-mail a Caixabank. Zafra nega haver ordenat la transferència electrònica perquè “no pot fer-ho” i “no està autoritzada per a realitzar aquest tipus d'operacions”.

Encara que la veritat és que les transferències es van fer. En un primer moment, com el pagament inicial no es pot fer el 3 de setembre a través de Bankia (a les tres de la vesprada “ja no li van agafar el telèfon”), Zafra “s'adona que poden fer l'operació a través de Caixabank”, on l'EMT tenia un saldo de 24 milions d'euros. Per fi, a la vesprada, realitzen una primera transferència. “Caixabank no va posar cap inconvenient al fet que la transferència es duguera a terme de la manera ordinària, és a dir, ordenant la transferència a través del sistema informàtic”, declara la directiva.

La dona, abans d'anar-se'n a casa “molt tard” aquell 3 de setembre, va comprovar que la transferència s'havia realitzat i va manar un justificant al tal J.P. a més del codi SWIFT que l'estafador demanava per a presentar-lo “al seu homòleg” de la CNMV. I així, sense moure un dit, fins a 4 milions d'euros de l'EMT van volar a un compte a Hong Kong mitjançant huit transferència amb la mateixa operativa.

El 5 de setembre, el fals advocat de Deloitte va demanar a Celia Zafra els DNI del gerent de l'EMT, Josep Enric García Alemany, i de la directora de gestió, María Rayón. Zafra, que conservava fotocòpies dels DNI d'aquests i d'altres directius, els va enviar per correu electrònic. L'endemà, Caixabank demana que Rayón, que estava de baixa per maternitat, passava per l'oficina “perquè la seua signatura actual no coincideix amb la del DNI”. Zafra sosté que va enviar un missatge de Whatsapp al seu superior “dient-li que es passe” [per l'oficina bancària] i ella “li contesta Ok”. La investigada declara que no sap si Rayón “va passar o no” però “els de Caixabank no van tornar a cridar-la per a això”. El 6 de setembre es va realitzar la segona transferència.

Tres dies més tard, el gerent de l'EMT va tornar de les seues vacances i Zafra va dir a l'estafador que anava a recollir la seua signatura ella mateixa però el fals advocat li va contestar que per la suposada clàusula de confidencialitat que havia signat no podia posar-se en contacte “de cap manera amb cap dels implicats”.

L'excap d'Administració de l'EMT fins i tot va transmetre a l'estafador que no se sentia “còmoda treballant així” i el fals advocat li va proposar que parlara amb Grezzi però Zafra va dir que no “molestara” el regidor. Als cinc minuts, l'estafador va telefonar per a comentar-li que havia parlat amb Grezzi i que el regidor estava “molt agraït amb el seu treball”. El fals advocat li va dir també que Grezzi s'havia oferit a parlar amb ella “per a buidar dubtes” però Zafra va insistir que “no es molestara”.

El 13 de setembre, la dona va proposar “sense motiu especial” canviar d'entitat bancària per a no fer “tantes transferències amb el mateix banc” però l'estafador, en una estrambòtica resposta, va dir que era millor continuar amb Caixabank perquè els bancs són “molt tafaners”, la qual cosa era “un risc per a la confidencialitat”.

Tres dies més tard, el gestor del compte de l'EMT en Caixabank, J.M.G. torna de vacances i gestiona les últimes transferències. El 20 de setembre, el gestor, que ha sigut citat aquest dijous a declarar com a testimoni, li demana les factures. Zafra consulta amb l'estafador si podia atendre la petició i com no li contesta, envia les factures. J.M.G. també envia a la directiva un model 5433 perquè el signe un apoderat de l'empresa perquè “sense aquest model no es podran efectuar transferències a la Xina”. El fals advocat li ho envia signat per la directora de gestió, María Rayón (òbviament es tractava de l'enèsima signatura falsificada).

El 23 de setembre, després de 20 dies realitzant transferències per valor de 4 milions d'euros sota una pretesa confidencialitat, es descobreix l'estafa. El gerent de Caixabank va cridar Zafra per a dir-li que no veia clars els conceptes de les factures i que volien una confirmació telefònica d'algun dels signants. La directiva va comentar amb el fals advocat que la confidencialitat era ja “insostenible” però l'estafador li va dir que no es preocupara.

Rayón va preguntar a la seua subordinada si les transferències eren perquè “estem pagant els autobusos xinesos” i Zafra va respondre: “Perquè no sé”. Quan ja s'havia descobert el frau milionari, Zafra va rebre una nova trucada de l'estafador que va gravar amb l'ajuda d'una advocada i d'una directiva de l'EMT. El fals advocat, tal com va explicar aquest diari, reclamava un pagament de 700.000 euros però Zafra, segons va declarar al jutge, “va tindre la impressió que en aqueix moment l'estafador ja sospitava” que s'havia destapat el frau.

Al final de la declaració, en la qual només ha contestat a preguntes del seu advocat i del jutge, Celia Zafra ha puntualitzat que durant el període de l'estafa “no es va limitar ni molt menys a realitzar aquesta gestió” i que la dedicació a les transferències a Hong Kong va suposar “un 10% del seu treball”. El pla dels malfactors era pispar 9 milions de l'EMT. El saqueig, una vegada descoberta l'estafa, es va quedar en 4 milions.